Va deixar petjada Cristòfor Colom a l’Hospitalet de l’Infant ?

La història de l’Hospitalet de l’Infant és fascinant. Les darreres investigacions n’han revelat la insòlita estada a la vila de Pedro Calderón de la Barca a la guerra dels Segadors, la d’Antoine de Saint-Exupéry, la ploma del Petit Príncep, Josep Pla o més recentment la de Manuel de Pedrolo, autor del Mecanoscrit del segon Origen durant la guerra civil. Hem rescatat algunes línies d’or sobre el coll de Balaguer traçades per Félix Lope de Vega, Pérez Galdós o Jaume Roig, autor del clàssic del segle XV Espill o el Llibre de les Dones.

Arrencar qualsevol recerca relacionada amb la vila és el més semblant a jugar amb una d’aquestes nines russes de fusta que li diuen matrioshka: n’agafes una i te’n surt una altra. Aquests dies, assabentats per el doctor Josep Maria Saladié, han tornat a saltar les alarmes amb una història relacionada amb un dels personatges més cèlebres i enigmàtics: Cristòfor Colom.

Sorprèn, sí, però algú creu a aquestes alçades de la pel·lícula que pot ser casual aquest festeig de la vila amb personatges tan distingits? Si algú ho pensa, s’equivoca, primer perquè la casualitat no existeix i segon perquè la localitat està situada al rovell de l’ou de les més importants rutes terrestres, marítimes i aèries de la Mediterrània peninsular.

La gènesi: una tesi a Valladolid

Per trobar la gènesi d’aquest insòlit episodi ens hem de traslladar a l’any 2000, a 640 quilòmetres del municipi, quan una jove estudiant de la Facultad de Filosofía y Letras de Valladolid, María Montserrat León Guerrero, presenta la seva tesi doctoral amb el títol El segundo viaje colombino. El treball és brillant i obté una qualificació Cum laude. Tres anys després, la mateixa autora, juntament amb el catedràtic de Historia de América, Jesús Varela Marcos, publiquen el llibre El itinerario de Cristóbal Colon (1451-1506), una obra editada dins dels actes de commemoració del V centenari de la mort del descobridor a la ciutat castellana.

En tots dos treballs s’inclou una reconstrucció del camí que devia realitzar Colom de Sevilla a Barcelona per presentar als Reis Catòlics el seu descobriment i el de tornada, on proposen una parada a l’Hospitalet de l’Infant.

Aquesta història comença eel 3 d’agost de 1492 quan Cristòfor Colom parteix del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb dos caravel·les–la Santa Maria i La Pinta– i una nao, la Niña, a la cerca d’una nova ruta comercial amb les Índies. El 15 de març de 1493, tot just 32 setmanes després de partir fondeja de nou al mateix port amb la gran notícia. A Palos s’està els dies necessaris per descarregar la caravel·la i immediatament marxa cap a Sevilla on duu a terme els preparatius del viatge a Barcelona, ciutat on estava establerta la Cort itinerant dels Reis Catòlics, distrets aleshores amb la negociació amb França per la devolució del Rosselló i la Cerdanya.

Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó, valedors de l’expedició, l’esperaven amb impaciència. La notícia de què havien descobert unes riques terres que s’anomenaven Les Índies es va escampar ràpidament per Andalusia i des d’aquí a tota la península, tal com es confirma al llibre d’actes de la ciutat de Còrdova del 22 de març de 1493.

Per terra i no per mar

Inicialment, el navegant té previst fer el viatge de retrobament amb els Reis Catòlics per via marítima, com hauria estat lògic per ser més ràpid, però Colom, segons narra el frare i cronista Bartolomé de las Casas (1484-1566) a la seva Historia de la Indias decideix cobrir els 1.038 quilòmetres de distància per terra i passar per tots els pobles de Castella en un viatge triomfal. Segon León necessità entre 13 i 14 dies (Llibre I capítol LXXVIII).

Per traçar l’itinerari, Montserrat León proposa la ruta descrita l’any 1546 per Pedro Juan de Villuga al seu Repertorio de los caminos de España, per ser la més utilitzada durant els segles XVI i XVII.

Tanqueu els ulls i imagineu per un moment la fascinació que hauria de despertar aquella comitiva del descobridor enlluernant als pobladors d’aquella Castella rural empobrida per segles de guerres que l’esperaven a l’entrada de ciutats i aldees, amb tota aquella parafernàlia, amb els papagais de color mai vistos al continent europeu, amb els set dels deu natius americans que havien sobreviscut la travessia, engalanats amb les seves vistoses vestimentes, i les arracades d’or que els hi penjava del nas i les orelles.

En aquesta ruta d’anada cap a Barcelona, la doctora León, situa el pas de Colom per l’Hospitalet de l’Infant entre els dies 19 i 20 d’abril de 1493, en el tram entre Tortosa i Tarragona. Encara avui es debat si un cop arribat a a Barcelona, els Reis els van rebre al Saló del Tinell del Palau Reial Major o al monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, però el que sabem és que ho van fer amb grans honors.

Colom allarga la seva estança fins al 28 de maig, dia que iniciaria el seu camí de tornada a Sevilla acompanyat de cinc criats seus «siendo invitado a pernoctar en todas las paradas de forma gratuïta en posadas de buena calidad», segons es descriu al document datat el 26 de maig de 1493 i emès a Barcelona que diu: «Real Cédula a los concejos, justicias, regidores e los reinos y señorios de Castilla para que aposenten bien a don Cristobal Colón y cinco criados suyos, en los lugares por donde pararen» (Archivo General de Indias-Patronato 9, folio 30 rto). Segons la reconstrucció que proposa la historiadora Montserrat León, Colom arribaria i pernoctaria a l’Hospitalet de l’Infant el dijous 30 de maig de 1493.

Però quin establiment hi havia a l’Hospitalet que pogués acollir una figura tan distingida?: A l’hospital del coll de Balaguer, fundat el 8 de novembre de 1344 per l’Infant Pere, comte de Prades i quart fill del rei Jaume II d’Aragó i la reina Blanca d’Anjou; que a la postre havia de donar nom a la vila.

Aquest majestuós edifici disposava segons les ordinacions d’aquell any d’una estança per a preveres i mendicants, però que sovint s’atesta de gent noble, com bisbes i reis, que devien ocupar un lloc reservat. Aquest lloc seria el que devia ocupar el navegant, com també ho havia fet anteriorment el rei Pere III el Cerimoniós qui restà a l’hospital durant un dia sencer (26 d’abril de 1383) o el comte Joan I d’Empúries, nebot de l’Infant Pere la nit del 18 de juliol de 1363.

Les imatges que es conserven de l’edifici procedent del fons Salvany de 1916 no fan honor a la magna obra gòtica medieval, però ens donen una idea molt aproximada del que devia ser. A primera vista es veu que es tracta d’una fortalesa que desenvoluparia tasques benèfiques, assistencials i defensives en una inhòspita regió com la plana del coll de Balaguer, un paratge remot i solitari allunyat dels nuclis de població de Tarragona i Tortosa.

El majestuós edifici presentava una planta quadrada, tancada per murs de 54,43 metres de llarg i 11,70 d’alçada, sense masses obertures, a excepció d’uns vestigis a l’extrem nord-est i sageteres.

Sabem que es va preveure construir sis torres de 18 metres, una a cada angle i dues més al mig dels paraments nord i sud respectivament, si bé, a la fi, sembla que sols se’n feren quatre, tal com descriu el doctor Antoni Conejo a la seva tesi doctoral Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement.

Per la porta de la torre d’homenatge orientada a l’actual Via Augusta, entraria el navegant i el seu seguici a l’edifici. Aquesta porta donava accés a través d’un ampli passadís a un gran pati central i quadrat, d’uns 38 metres de costat amb un pou, entorn del qual s’articulaven les dependències de la institució: els dormitoris per acolliment de pobres, malalts i pelegrins, els dels frares, la capella, la cuina, la borda, la pallissa, els estables, etc. Pensem que Colom no hauria trobat l’establiment en el seu millor estat, ja que l’estada s’hauria produït després de la guerra civil de Joan II i havia patit nombrosos desperfectes.

Però perquè a l’Hospitalet de l’Infant tenint Tarragona tan a prop?

La resposta la tindríem a la necessitat d’afrontar el pas del coll de Balaguer descansats i amb les màximes garanties de seguretat. I en segon terme perquè l’Hospital del coll de Balaguer estava sota el patronatge de Joan Ramon Folc, primer duc de Cardona, cinquè comte de Prades i dotzè senyor de la baronia d’Entença (1446–1515), qui mantenia lligams familiars amb el rei Ferran el Catòlic. Folc estava casat amb Aldonza Enriquez, germana de la mare del rei. Durant la Guerra civil catalana de Joan II d’Aragó, va ser ell qui va defensar al futur Ferran II i a la reina Juana Enríquez durant el setge de la Força Vella de Girona (1462).

Després de pernoctar una sola nit a l’Hospitalet de l’Infant, Colom reprendria la marxa cap a Sevilla després de creuar el coll de Balaguer i arribant a Tortosa el divendres 31 de maig.

L’extensa biografia de Colom, especialment els primers anys de vida i pràcticament fins al segon viatge a Amèrica, és un mar de llacunes. No ens hem d’estranyar que no deixés gaire rastre, com no ho deixaven a finals de l’edat mitjana els milers d’anònims que no eren nascuts als bressols de la noblesa.

Actualment, no es pot verificar ni que Colom s’hagués reunit amb els Reis Catòlics a Barcelona ni si ho va fer per mar o per terra, i menys quin va ser el camí que va agafar per arribar, però resten fonts escrites com els relats propers en el temps de Bartolomé de las Casas o López de Gómara que així ho diuen. Algunes aportacions d’investigadors com Montserrat León donen llum sobre alguns espais foscos de la biografia d’aquest personatge.

Va descansar Colom a l’Hospitalet de l’Infant? La pregunta restarà a la llista dels enigmes que envolten la vida de l’il·lustre mariner, però valia la pena explicar-ho.