Más de Cultura

Centelles inèdit a Vila-seca

Mostra. El Castell acull fins al 19 de setembre l’exposició ‘Testimoni d’una guerra. 1936-1939’ amb 145 fotografies

Gloria Aznar

Whatsapp
Fotografia que es pot apreciar a l’exposició al Castell,  ‘Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939’. FOTO: Fabián Acidres

Fotografia que es pot apreciar a l’exposició al Castell, ‘Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939’. FOTO: Fabián Acidres

La primera línia de foc, el Front de l’Aragó, les barricades casolanes de la burgesia a Barcelona, mares desesperades plorant la mort dels seus petits, els camps de concentració francesos, les milicianes voluntàries o l’energia del president Companys. El relat de la Guerra Civil Espanyola és el que es pot llegir al Castell de Vila-seca, en l’exposició Agustí Centelles, Testimoni d’una guerra. 1936-1939. Una crònica visual que es va inaugurar ahir i que es podrà visitar fins al 19 de setembre. Amb la particularitat que presenta 35 fotografies inèdites, positivades per Sergi Centelles, fill del foto reporter, i que ara es poden apreciar per primer cop totes juntes. Es tracta de la segona mostra que acull el Castell, després de la d’Antoni Tàpies, i que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de la ciutat i la Fundació Vila Casas. 

«La guerra no és cosa de broma. És tan revulsiva que involucra tota la societat, no només els soldats. Els nens, a l’hora de jugar, també la viuen, a la seva manera», manifestà el crític i historiador Daniel Giralt-Miracle, comissari de l’exposició, el qual ahir va proposar, a través d’un vídeo, un recorregut virtual per les sales, tant per als presents com per a la premsa connectada en línia, en el compliment de les mesures de seguretat per la Covid-19. No obstant això, tot i el dolor i l’angoixa dels moments viscuts, és una exposició que «parla de la guerra, però també de la vida», assegurà Giralt-Miracle. I és que les imatges també reflecteixen la vida quotidiana durant la República, «el més comú del poble. Retrata les revetlles, els balls o el certamen de Miss Catalunya», apuntà el comissari.

Fotografia que es pot apreciar a l’exposició al Castell,
‘Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939’. FOTO: Fabián Acidres

La visita
Les instantànies van acompanyades, totes elles, d’escrits documentals, que ajuden a entendre aquells convulsos anys i, en paraules de Daniel Giralt-Miracle, «conformen el millor testimoni d’un ciutadà republicà que va saber captar els moments irrepetibles de la nostra història i també els incidents més dramàtics de la nostra incivil contesa». Perquè Centelles «tractava la imatge com un document informatiu periodístic, amb una mirada moderna». Així, el recorregut de la mostra s’inicia amb la ‘República 1931-1936’ on hi ha l’arribada de Francesc Macià a la Ciutadella o la vida social de la Barcelona d’aquell temps. A la segona etapa, ‘19 de juliol i l’inici de la Guerra Civil’, el fotògraf plasma l’alçament. Era un moment en què Centelles col·laborava amb les agències AP, Havas, Fulgur o Keystone. Algunes d’aquestes instantànies, com per exemple els Guàrdies d’assalt al carrer Diputació, van esdevenir una icona del moment històric. Ja en ‘El Front (Retrats del Front)’, són imatges de primera línia, entre el 1936 i el 1938, quan va anar amb les milícies populars. «El front d’Aragó va ser una guerra dura. La situació va ser tan greu que els republicans, la Generalitat, va requisar camions i cotxes grans per transformar-los en tancs de baratillo. Pseudotancs i quatre planxes per improvisar una arma de defensa», explicà Giralt-Miracle. En aquesta etapa es pot apreciar la influència del cinema, del qual era un gran entusiasta. «Són moments de contraposar llum i ombra». Documents cabdals tant estèticament com històricament. 

Horaris
La mostra es pot visitar els dijous (10-14 h); dissabtes (10-14 h i 16-20 hores), així com els diumenges i festius en horari de 10 a 14 hores.

Així mateix, Agustí Centelles també va retratar la rereguarda. Mostra d’aquesta part són les fotografies de l’anarquista Federica Montseny i Mañé, Teresa Pàmies en el míting de la Dona Antifeixista o les conseqüències del bombardeig de Lleida, «els nens morts en una escola», un dels més mortífers de la guerra. I després, l’exili. «Milers i milers de refugiats que van arribar a França, on no van ser gaire bé tractats. Van ser molt mal acollits», ressaltà el comissari. Aquest és el centre d’El Camp de Concentració de Bram, on el mateix Centelles va estar internat, així com a Argelès-sur-Mer. Bram és també significatiu perquè per primera vegada Centelles va escriure un diari adreçat al seu fill, on li explicava tot el que hi passava. «La mostra és el relat de l’horror, tamisat per la mirada poètica del foto periodista. Una mirada que copsa a l’instant el moment precís», assenyalà Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas.

Centelles va estar internat al Camp de Bram. FOTO: Fabián Acidres

Un dels objectius d’Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 és que es puguin apropar els estudiants, tant de Vila-seca, com de la resta del territori. «Tindrem tallers elaborats per poder fer visites per a grups escolars, dissenyats per a primària i secundària amb continguts i orientacions diferents», manifestà per la seva banda Manuela Moya, regidora de Cultura de l’Ajuntament. Una oferta posada a disposició del conjunt de la comunitat educativa, «perquè és una exposició de transcendència important». La mostra compta, així mateix, amb un catàleg i es podrà visitar de manera lliure amb audioguies, una altra de les novetats, o concertant un recorregut guiat.

La inauguració va anar a càrrec ahir de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de la Fundació Vila Casas, Antoni Vila; el comissari, Daniel Giralt-Miracle i el regidor de la presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí

Temas

Comentarios

Lea También