Más de Cultura

Lena Paüls: «Amb un somriure es pot estimular l’esperit crític»

Reus. L'escriptora i l'il·lustrador Pere Prats Sobrepere proposen als més petits una reflexió sobre l’abús de poder en un àlbum il·lustrat  

Sílvia Fornós

Whatsapp
Els reusencs Pere Prats Sobrepere i Lena Paüls són els autors de l’àlbum il·lustrat ‘Quin groc t’ha picat?’. Foto: Cedida

Els reusencs Pere Prats Sobrepere i Lena Paüls són els autors de l’àlbum il·lustrat ‘Quin groc t’ha picat?’. Foto: Cedida

S’ha d’obeir una llei injusta? És la qüestió de fons que els reusencs Lena Paüls –escriptora– i Pere Prats Sobrepere –il·lustrador– plantegen en l’àlbum il·lustrat Quin groc t’ha picat? (Arola Editors), un conte que estimula l’esperit crític quan la gent d’un poble obeeix cegament l’ordre absurda d’una reina dèspota que prohibeix el color groc.

Aquesta és la seva primera aventura editorial conjunta. «Tots dos som reusencs que residim a Barcelona, però no havíem parlat gairebé mai. El Pere va assistir a la commemoració del X aniversari de la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, on la il·lustradora Rosa Virgili i jo presentàvem un conte publicat en suport digital. Vam preparar l’auditori per ‘viure’ el conte, amb una immersió prèvia. En acabar, el Pere va dir-nos que somiava presentar els seus contes‘d’aquella manera’. Per la meva banda, vaig confessar-li que somiava que ell il·lustrés un conte meu», recorda Lena Paüls. Sobre la pregunta «S’ha d’obeir una llei injusta?», comenta que «la injustícia és un concepte que els humans ja devem tenir incorporat de sèrie. Molt abans de saber-ne la paraula ja en tenim l’experiència». 

Autors: Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere
Editorial: Arola Editors
Gènere: Infantil

Així mateix, en el conte no hi ha referents polítics perquè –diu l’autora– «s’ha de poder llegir d’aquí a molts anys, tenim vocació de clàssics, i s’ha d’entendre per ell mateix, sense altre context que el del conte» i afegeix que «la reina despòtica d’aquell país va manar eliminar el color groc, però podia haver manat que la gent dormís a terra sobre claus. Tant és. El que compta és entendre l’arbitrarietat de la llei i prendre consciència que no és acceptable».

Per aquest motiu, l’escriptora creu que «és un error pedagògic endolcir els fets, siguin quins siguin». Al respecte, afirma que «d’entrada, cap conte és innocent. Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i com protegir-se’n».

Pere Prats Sobrepere ha utiltizat recursos procedents del còmic. Il·lustracions: Pere Prats Sobrepere

Per això, aquest àlbum il·lustrat està pensat per ajudar adults i infants a pensar junts i a trobar solucions. «Tot i que és un conte ideal per a lectors a partir de set anys, l’hem experimentat amb lectors de cinc anys i l’han seguit bé, amb les imatges. Amb lectors més grans proposem un tipus de treball de recerca de retòrica de la imatge al servei del sentit», afirma l’escriptora reusenca. En aquesta línia, l’autora fa esment que el relat «no és el primer conte contemporani, ni serà l’últim, que tracta un tema de despotisme i que suggereix solucions perquè les entenguin els infants. Allò que fa singular Quin groc t’ha picat? és la presentació de la història des d’un angle caricaturesc i humorístic. Amb imatges que afegeixen significat al text, amb analogies, comparacions, substitucions, intertextualitat que fa l’ullet als adults que s’hi vulguin endinsar i vulguin interpretar-lo expressivament en veu alta». 

«Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i com protegir-se’n»
Lena Paüls
Escriptora

Les il·lustracions
Al llarg dels anys d’il·lustrador, Pere Prats Sobrepere ha anat variant d’estil, per l’evolució personal i perquè cada treball és un repte. En Quin groc t’ha picat?, dóna vida a una reina arrogant que diu «m’imaginava com una barreja d’element de seguici festiu i aquelles dolentes de les pel·lícules antigues de Disney». També els soldats que «són la part còmica del conte i que he ridiculitzat una mica, muntats en cavallets de cartó, armats amb una espasa de naips. Persegueixen la gent, però no fan por». I, finalment, el poble, «despersonalitzat al principi quan accepta submisament el seu destí, i divers i individualitzat quan s’adona del que s’ha avingut a suportar i es rebel·la».

«Els soldats són la part còmica del conte i que he ridiculitzat una mica», explica Pere Prats Sobrepere

De l’estil destaca que «en aquest llibre he fet servir des de fotografies fetes per mi, un castell fet de cartolina, un poble dels que es posen al pessebre i unes fulles d’arbre fetes amb goma d’esborrar i impreses amb tinta vermella». Així mateix, ha utilitzat molts recursos procedents del còmic. De l’elecció argumenta que ha estat «pel moviment». «Una cosa és il·lustrar un moment de la història, però si vols explicar una seqüència, l’has de compartimentar», afirma. Quin groc t’ha picat? aglutina l’entreteniment, l’aprenentatge i el plaer artístic. «La generació que ha crescut amb la combinació de paraules i imatges a les pantalles, troben en els àlbums il·lustrats, en les historietes gràfiques, un material de lectura agraïda. És primordial l’aspecte lúdic i artístic dels contes, que atrapa els lectors pel que s’hi explica i com s’hi explica. Amb un somriure es pot estimular l’esperit crític davant l’abús de poder i com superar-lo amb enginy», conclou Lena Paüls. 

Temas

Comentarios

Lea También