‘Salvatge’, primer disc dels falsetencs Primera cita

Els seus temes parlen d’amor i desamor, tot envoltat de cert optimisme amb lletres, la gran majoria, festives i animades. Amb varietat d’estils com ara la rumba i el reggae, així com la balada. Són el grup Primera cita, set nois de Falset i un de Móra d'Ebre d’entre 15 i 32 anys que han llençat el seu primer disc, Salvatge. 

Gerard Sánchez (veu), Roger Calvo (teclat), Jordi Domènech (trombó), Jordi Gombau (trompeta), Ot Brull (bateria), Marc Brull (baix), Robert Coll (saxo) i Marcel Castellví (guitarra) són els integrants de Primera cita, prou coneguts per als seus seguidors gràcies al tema Veranear. Perquè si bé aquests músics van arrencar el 2019 amb el nom de Fauna, van haver de rebatejar-se a causa de problemes de patents. Coses de l’administració.

El videoclip del tema ‘Deixa’t anar’ té com a escenari el saló noble de la Casa Castellarnau

Ara arriben amb dos concerts previstos, el 12 de juny a Falset, al Teatre l’Artesana i el 9 de juliol a Barcelona, a l’Apol·lo on presentaran la seva nova creació, Salvatge, un treball que la pandèmia els hi ha permet «cuinar a foc lent, que després té més sabor», com explica el Gerard Sánchez, i que ha estat enregistrat a La Atlantida Estudio de Barcelona amb les col·laboracions de La Pegatina, Ginestà i Iglú. Com a tast, Deixa’t anar és un videoclip gravat en el saló noble de la Casa Castellarnau de Tarragona en una combinació amb el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes.

Entre els temes de Salvatge, La trinxera, Rumbet o Minimal. També Jeroglífics, una cançó sorgida «d’un moment complicat», com diu el Gerard. El compositor i vocalista assenyala que justament un desamor el va fer comprar un ukulele «per escriure i buidar sentiments. I així vaig aprendre a tocar. És una cançó que tenia escrita fa sis  o set anys i que ara el grup va decidir que havia de formar-ne part del nou disc». Jeroglífics posa el punt melancòlic del disc amb una lletra que diu Ara que ens tornem a veure/cada riure és un punyal que em vol fer mal/ que em ‘dessangra’ la consciència/ del que va ser aquell estrany final.

Quant a l’amor, el Gerard puntualitza que « no és només amor a una persona, sinó a la vida mateixa, al poder relativitzar», potser ara més que mai. Amor i desamor, no hi ha un sense l’altre? «Crec que no és freqüent trobar un únic amor. Des de la meva experiència, per trobar-lo, probablement sí que ha d’haver-hi desamor abans. Més que res perquè sense les situacions negatives, de vegades no saps valorar prou el fet positiu que et succeeix, i això està reflectit en les cançons», aclareix.

Pel que fa a relativitzar, el Gerard comenta que la pandèmia els va agafar en un moment de molta feina. Precisament per això, van triar no quedar-se de braços plegats. «La pandèmia ens va donar la pausa i el temps necessari. A més a més, ens hem sabut implicar i treure la part positiva, ja que vam participar en concerts en línia, per exemple. Eren raigs de llum que ens permetien ajudar i estar al costat de la gent a casa mentre creàvem Salvatge. És delicat, però crec que li vam saber treure rendiment, el punt bo». 

Ara toca presentar Salvatge, un treball de maduració «amb un estil propi i un equilibri entre els temes basats principalment en el so dels instruments tal com són i, per altra banda, en els de les guitarres i els sintetitzadors més electrònics. És aquesta la barreja en què hem evolucionat més».