«Ser pelacanyes és un orgull»

Josep Maria Seró, que va néixer a Tarragona a l’equador dels anys cinquanta, fa un recull de tretze contes protagonitzats per persones anònimes amb l’etiqueta de pelacanyes.

El sobrenom pelacanyes és despectiu per als tarragonins?

En absolut. La definició del diccionari potser no és massa agraciada, però per als tarragonins no és pas cap greuge, al contrari, és un orgull i fins i tot un element substancial de pertinença.

El llibre es titula ‘Pelacanyes’ Pic’. Què vol dir amb Pic?

És un moment o punt de màxima intensitat d’una acció o d’una situació. Això vindria a dir que aquests contes estan relacionats amb moments de màxima intensitat dels actors, que són pelacanyes.

Què tenen en comú?

Hi ha tres o quatre que tenen un toc seriós, però els altres deu són fantàstics, irònics, còmics, on l’absurd es barreja amb la quotidianitat. Bàsicament, són contes per entretenir, perquè la gent s’ho passi bé llegint-los, per divertir.

Hi ha alguna història real?

Aquestes històries m’han arribat de diverses maneres al llarg de molts anys. Alguna me l’han explicat, alguna l’he viscut com a espectador, en altres hi ha alguna seqüència personal i, fins i tot, n’hi ha una que me la van escriure i me la van deixar a la bústia i encara avui no sé qui ha sigut. Evidentment, en totes les històries hi he posat el meu toc personal i les he modelat a la meva manera.

El lector identificarà alguna història?

Alguna persona vinculada a mi coneixerà algun personatge o seqüència narrativa. Potser li sona una frase o una situació.

En cada relat apareixen dones «fascinants». Per què?

Les dones sempre estan en els somnis ocults que tenim la majoria d’homes i, d’altra banda, he de dir que les persones més directament relacionades amb mi són nou dones i un home. Tinc una germana, dues nebodes, dues filles, una néta i una altra que ve, una dona, la filla de la meva dona i un fill. D’alguna manera havien de sortir moltes coses de dones.

Surten des d’Ofèlia de ‘Hamlet’ fins a Ava Gadner.

En el decurs de totes les històries hi ha elements bastants literaris: surten Cyrano de Bergerac, Lara Croft i moltes referències a llibres clàssics i no tant que quan els vaig llegir en el seu dia em van agradar i he tingut ganes que sortissin a la llum.