Tarragona, any 673, aixecament contra el regne visigot

«Els visigots van estar a Tarragona uns tres-cents anys i, no obstant això, ningú no en sap res. He parlat amb molta gent, intel·lectuals d’aquí i de fora i ningú en tenia coneixement. Hi ha aquest buit de segles, després que van marxar els romans, quan la ciutat va caure en prestigi i categoria». Són paraules de John Butler, autor de Rebellion. 673. The seeds of a nation, una novel·la d’amor, de traïció i d’independència.

John Butler és anglès de naixement, tarragoní d’adopció, on va arribar «per accident» als anys vuitanta. «Estava fent autoestop i vaig anar fins a Barcelona», explica. Després de viure a la Nicaragua dels Sandinistes i d’algunes anades i vingudes, finalment va obrir una acadèmia a Falset, des d’on va passar a ser professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona (EOI), on encara imparteix classes. Poliglota, amant de la història i de Catalunya, on se sent «còmode», Butler s’ha endinsat durant set anys en l’època visigoda a Tarragona, entre papers i viatjant als indrets on es van produir els fets que conta. «Pobres visigots, tres-cents anys aquí i ningú no ho sap», ironitza. Però ràpidament afirma, «he fet molta recerca i no eren pobres. La gent té la idea equivocada que era un poble poc sofisticat. Però eren romans, formaven part de l’exèrcit romà i quant a religió, arrians, els últims d’aquesta creença no trinitària». Butler argumenta que desapareguda l’antiga Roma tal com es coneixia, els visigots van abraçar el catolicisme un cop a la península Ibèrica. «Van fixar la capital a Toledo i es van convertir en el primer grup de la Mediterrània en perseguir els jueus».

Rebellion. 673. The seeds of a nation porta el lector a aquell temps, amb la seva gent i els seus costums. Tot governat des del rígid centralisme dels visigots. «Aquí està la llavor de la rebel·lió. El centralisme i la qüestió jueva», assenyala John. L’escriptor comenta que la novel·la està basada en l’últim segle d’aquests reis, els quals van estar-hi fins que van arribar els musulmans, «el 715 a Tarragona». Quant al poble jueu, Butler destaca que van ser gairebé 150 anys de lleis anti jueves, molt agressives i que ell detalla amb minuciositat. «En un primer moment eren més suaus, com la prohibició de comerciar entre ambdós pobles. Però a poc a poc la pressió es va anar intensificant». John Butler ressalta la importància que els jueus prenguessin part en la contesa. «Al costat de Wamba, el rei, hi havia el bisbe Julián, després fet sant, el qual no els volia dintre del regne visigot. De fet, Julián va ser el primer que va parlar de solució final. La frase de Hitler, 1269 anys després, va ser agafada d’aquest sant». Així les coses, el 673 es va produir la rebel·lió a Narbona, Nimes i Tarragona, que aleshores era enorme. «Sempre hi havia problemes, però en aquesta ocasió, el poble demanava un altre estat. No volien canviar de rei, ja que era elegit. Un monarca que ja lluitava contra els bascos».

Una traïció per amor

És en aquest context que irromp en escena l’home de confiança de Wamba, el militar Flavius Paulus, enviat a Tarragona «per parlar i veure què vol aquesta gent. El fet és que en arribar, canvia de bàndol fins al punt que el van elegir com a rei d’aquest país nou. Tothom parla de Flavius Paulus, però ningú no explica per què un general de l’exèrcit visigot, que no té cap contacte aquí, que no té cap arrel, traeix l’Estat i la gent l’accepta». Per què? «Per amor», respon John, qui decideix que a la novel·la serà una dona la qual tindrà la clau.

«Penso que aquesta és la llavor de tot el que ha vingut posteriorment. És el naixement d’una nació», assevera l’autor. Malgrat tot, puntualitza que no pretén ser un punt de referència. «Vull que els lectors agafin la informació per continuar buscant ells mateixos. És el punt de partida, no d’arribada. No han d’estar d’acord amb mi». Pel que fa als fets històrics, Butler porta el relat fins a la gent del carrer. En aquest sentit, defensa que «els historiadors ens han robat la història, l’han guardat en una caixa, per a ells. Però no perquè estigui escrita per una persona ha de ser correcta. De fet, la major part d’informació que ens ha arribat està escrita per Julián». I reconeix que la novel·la històrica a vegades l’ha canviat la vida, «amb Robert Harris, Bernard Cornwell... Aquesta gent l’ha posat en les nostres mans». En la mateixa línia viatja també Rebellion. 673. The seeds of a nation.