Más de Cultura

Un crim en família

Sergi Xirinacs proposa un petit viatge a través de la seva creació teatral amb la companyia tarragonina TeclaSmit

Juan González Soto

Whatsapp
L'obra 'Cosines' es va representar al Teatre Tarragona.

L'obra 'Cosines' es va representar al Teatre Tarragona.

Sergi Xirinacs proposa un petit viatge a través de la seva creació teatral. És la companyia tarragonina TeclaSmit qui representa durant la primavera un total de tres obres i ho fa al Teatre Tarragona. Aquest mes d’abril, ens invita a visitar l’obra 'Cosines'; el mes de maig, serà' Ronda de vigilància'; el mes de juny, 'Família'. L’escenari del Teatre Tarragona acull, per la porta del darrere,  actrius i espectadors, cadires i atrezzo.

La inauguració d’aquest petit cicle d’obres de Sergi Xirinacs ha posat en escena, els dies 14 i 15 d’abril, 'Cosines'. Van ser quatre les representacions, i també quatre les actrius que van donar vida i paraules als personatges.

Només començar l’obra, l’espectador té al davant un crim. Una advocada defensora inicia el seu parlament interrogant una encausada. Tracta d’esbrinar com va ser el crim. Però també deixa que l’espectador sospiti que la persona que ella defensa és, o pot ser, la causant de la mort. És aquest un doble joc (advocada defensora, fiscal) que molt aviat abandona la seva aparent contradicció: L’espectador sap de seguida quin altre joc acaba de iniciar-se.

Continuen els interrogatoris. Són, finalment, tres les dones que estan acusades i tres els successius interrogatoris. Les tres dones van ser amants del finat. Cadascuna d’elles encara guarda, potser al cor, o una mica més a baix, just a l’entrecuix, raons i dolçors íntimes, palpitacions i encara no oblidades humitats. En qualsevol cas, l’obra continua entre preguntes molt concretes i respostes particularment indiscretes, entre mirades cap al passat i records encara presents, entre acusades d’un crim, entre cosines que convergeixen i amants que divergeixen. Finalment —i no desbarataré la intriga de l’obra si aquí mateix ho escric—, una mort multitudinària omple l’escenari i abaixa el teló.

Els diàlegs són enginyosos, encara que les successives situacions són excessivament idèntiques. Els personatges, dibuixats amb les seves formes concretes, són identificables un a un, es diferencien particularment l’un dels altres, encara que les seves petites tragèdies personals són empetitides i llunyanes caricatures, nascudes de dificultosament identificables models originals. Es tracta, no hi ha dubte, d’una desvergonyida peça escènica en què l’essencial són els divertidíssims diàlegs i les actuacions de les actrius. Perquè l’obra, entesa com a exercici teatral, imposa a cada actriu una arriscada composició del seu personatge, un acurat estudi de desenvolupament al llarg de l’obra. Cosines és una astracanada, sí, una divertida gatada, un disbarat enginyós, però és també, i sobretot, l’exhibició d’un magnífic treball interpretatiu de quatre actrius. Mònica Ors, Duly Ramos, Arga Sentís i Rubi Moreno mostren, sens dubte i sense embuts, que els personatges es dibuixen amb tanta intensitat a l’escenari com sobre el paper.

Temas

Comentarios

Lea También