L’escriptora A. M. Homes (Washington D. C., 1961) ha presentat a Barcelona la seva darrera novel·la La revelació, editada en català per Angle Editorial i en castellà per Anagrama. Es tracta d’una sàtira política ambientada als Estats Units i protagonitzada pel Paio Gros, un republicà que se sent legitimat per traçar un pla amb altres milionaris alarmats després de la victòria electoral de Barack Obama el 2008.
Tot plegat, mentre la seva modèlica família s’ensorra i, amb ella, l’anomenat somni americà. Homes ha assegurat que la novel·la és una via per tractar «temes seriosos» a través de la comèdia, posant sobre la taula diversos elements propis de la societat americana contemporània i de la seva gent.
En aquest sentit, ha afirmat que l’objectiu era barrejar la ficció amb la seva experiència personal, després de veure fa uns anys «homes rics i molestos» després d’una victòria que es va convertir, en certa manera, en un punt d’inflecció. «La novel·la passa per analitzar el comportament humà, és una història de qui volem ser i com ens percebem i, de fet, els mateixos personatges s’analitzen i acaben entenent quina és la seva realitat», ha afegit.
L’acció transcorre durant diverses setmanes, des que Obama guanya els comicis i fins que pren possessió del càrrec. Durant aquest període diversos homes – capitanejats pel Paio Gros – maquinen tot tipus de plans per manipular l’opinió pública i actuar contra el govern sorgit de les urnes. Paral·lelament, la família del protagonista passa per un mal moment ja que la seva dona Charlotte presenta un greu problema amb l’alcoholisme i la soledat, mentre que la seva filla Meghan comença a qüestionar-se tot allò en el que havia estat creient fins al moment.
Aquests dos personatges són també «clau» per Homes, ja que en el cas de l’adolescent representa una «evolució» de la vida de les dones, que passa d’una «generació bloquejada, que no ha tingut l’oportunitat de viure com volia» a un nou bri «d’esperança» que, a la vegada, contrasta amb la trama dels conspiradors que en realitat «es creuen bones persones amb bones intencions».
Una novel·la sense Trump a l’horitzó
L’escriptora ha reconegut que en el moment que planteja la novel·la encara no hi havia Donald Trump a l’horitzó i que, per tant, ni el Paio Gros ni els seus aliats tenen res a veure amb la seva figura. Això sí, l’autora no ha desaprofitat l’ocasió per carregar contra el candidat a la presidència dels Estats Units assegurant que no es tracta només «d’un criminal i un agressor sexual», sinó també una persona «sense mirada ni visió» més enllà de si mateix. «Fa por que una persona així arribi a president i pugui guiar un país», ha afegit.
Preguntada per l’altre candidat, Joe Biden, Homes l’ha descrit com una persona que «no crida l’atenció» i que actua com «un funcionari». «Valoro la feina que ha fet i la forma en que ha buscat un equilibri en un context complicat», ha conclòs, «per mi és complicat quan la realitat i allò absurd arriben a un extrem, perquè escolto que Trump podria tornar a guanyar i és una cosa que em costa de processar».
Un «somni americà» truncat
Homes ha parlat també del concepte del somni americà, desenvolupat després de la segona Guerra Mundial i que va portar a molts ciutadans a pensar que tenien dret a «una casa, dos fills, un cotxe i si la cosa anava bé, potser també un vaixell». Tot plegat va quedar en res per a molts, una situació que – segons l’escriptora – va portar a la frustració i a la decepció. «El somni americà està oblidat, i de fet hi ha moltes coses del sistema que han fallat com l’educació o la sanitat», ha apuntat.
De fet, Homes ha admès que es tracta d’un moment complicat per a les generacions més joves que es veuen forçades a «imaginar» com serà el seu futur. «El canvi climàtic, la Intel·ligència Artificial... jo els hi dic als meus estudiants que s’hauran d’inventar aquest nou futur», ha insistit. Aquest panorama també ha portat Homes a connectar amb els lectors des de l’humor, per poder tractar tot tipus de temes.
«Com a escriptora em considero molt americana, per tot allò bo, però també per tot allò dolent. Si t’estimes un país i t’agrada has de ser realista i honest, només si reconeixes els defectes i la complexitat pots millorar les coses», ha subratllat.