Ai, William

Crítica literària

| Actualizado a 29 marzo 2022 13:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

La Lucky Barton és un personatge que la autora del llibre, Elizabeth Strout, ja ha utilitzat en altres novel·les i que se suposa l’alter ego de l’escriptora. Aquí la Lucky és una dona de seixanta anys, escriptora d’èxit, amb dues filles d’un altre matrimoni i viuda de fa poc d’un altre home. El pare de les seves filles és un científic de fama amb el qui té una relació d’afecte i profunda amistat. L’home la truca a cada moment que té una angoixa, un problema que el deixa desemparat, i ella sempre hi és per ajudar-lo. Aquest argument, aparentment banal, serveix per explicar les relacions humanes i les emocions més simples que són, en definitiva, l’eix de la vida.

'Ai, William!' és com una conversa planera entre dos amics asseguts al sofà de casa. El fil de la història no és gaire lineal i la conversa deriva per un cantó a l’altre com ens passa a tots quan parlem. L’empatia és a flor de pell i la parella va desgranant secrets i ferides mal tancades amb una gran comprensió i afecte vers l’altre.  Qui busqui un gran estil literari que no la llegeixi perquè no és això el que pretén l’autora. I qui vulgui esbrinar d’on ve la Lucky hauria de llegir primer Em dic Lucky Barton. Ai, William!, doncs, és de lectura ràpida i planera. El lector pot empatitzar de seguida amb la història o pot trobar que no cal fer literatura d’una conversa de sofà.

Elizabeth Strout és una escriptora de culte. Avalada per uns quants  premis com el Pulitzer (2009) o el Premi Llibreter (2010)

Comentarios
Multimedia Diari