De petit, contemplava l’art de la seva germana Alèxia quan assajava La boda de Luis Alonso. Aquells moviments el van fer créixer, ajudat dels seus pares: el Rafael i la Maria Brígida. Ara recorre el món dansant per tarantos, soleares i alegrías... les que comunica des de l’escenari amb la seva perfecta expressió corporal i el seu llenguatge no verbal, és pura elegància i passió. Es va formar en ballet clàssic a l’acadèmia de Dansa Artemis de Tarragona, i amb dotze anys va guanyar la medalla d’or al Tanzolymp (Olimp de la dansa) de Berlín, inspirat amb el que assajava la seva germana a casa.
La seva vida va continuar a l’Institut del Teatre i al Conservatori Professional de Dansa de Barcelona. Carmen Amaya, Antonio Gades i García Lorca li fan treure el duende que li dona vida per estar connectat. Prepara l’espectacle Óbito, que no és la fi, sinó el principi del tot. Ens acomiadem a la plaça del Pallol, escoltant l’allegro de les quatre estacions de Vivaldi, l’hivern...
