Anna Molina: «Les relacions complexes també t’ajuden a prosperar com a persona»

Vellesa, soledat, mort, traïció, infidelitats, homosexualitat, secrets... Els personatges d’aquests relats interconnectats són la vida mateixa. Són els protagonistes d’Anècdotes de primera magnitud, d’Anna Molina (La Magrana), una autora que viu a cavall entre la Vilella Baixa i Dinamarca. Molina combina l’escriptura amb el món del vi, producte que elabora al Priorat, al petit celler Vil·lusionistes, per exportar-lo al mercat europeu, especialment a Dinamarca. Una relació entre ambdós territoris que traspua a la seva narrativa. L’autora presenta el llibre aquest dimecres a la Llibreria Adserà de Tarragona (19 hores).

Què ha de tenir una anècdota perquè sigui de primera magnitud?

Per mi, les quotidianitats són anècdotes que poden esdevenir relats. Volia jugar a què el dia a dia tingui una altra magnitud.

En aquest dia a dia, els personatges viuen des de la solitud a la traïció, la violència de gènere o la covardia. Emocions molt ben treballades.

Gràcies. He intentat treballar els sentiments sense nomenar-los. Penso que els lectors són molt hàbils i saben treure coses que no cal especificar-les. Personalment, m’interessa que no m’ho donin tot pastat, que em deixin imaginar coses, amb finals mig oberts, on pugui posar el meu gra de sorra. I és el que buscava.

No són gaire feliços.

Has de ser molt bona escriptora per escriure personatges feliços. Jo encara no he arribat aquí, potser el proper. Els he posat en un món real, encara que no tètric, on hi ha malaltia, solitud i traïció. Després, cadascú s’ho pren com pot, amb les eines que té.

He llegit que les tasses, que arrenquen els relats, existeixen...

És una història una mica verídica perquè un bon dia vaig rebre un parell de tasses i avui encara no sé d’on en van sortir. Ningú no va venir a buscar-les, tampoc. Tot i això, em va anar bé perquè m’han fet escriure. Em vaig haver d‘inventar un origen.

Viatgen, però no transiten per tots els capítols.

Només per quatre. A vegades l’eix vertebrador són persones. D’altres, objectes o olors.

Amb elles, el vi és un dels fils conductors. Vostè s’hi dedica...

Fem vi al Priorat i l’exportem, entre altres països, a Dinamarca com el mercat principal, que és on soc. El vi és una part meva i m’han fet veure que gairebé a cada història hi és present. No me n’havia adonat, la qual cosa vol dir que és molt intrínsec.

Vol dir que li perdonaran al Priorat que beguin vi en tassetes?

Crec que no. No sé com ho faré perquè aquesta és molt grossa, no és peccata minuta.

Parla d’olors. Hi ha algun a Dinamarca que la transporti a Catalunya?

No. Són totalment diferents. A la zona del Priorat hi ha molta olor d’herbes mediterrànies. A Dinamarca són més humides, més de gespa i de bosc. Saps perfectament on ets per les olors i aquestes també tenen a veure amb el món del vi, ja que tens més desenvolupada la sensorialitat. A mi m’agrada molt que les olors em portin a viatjar i es reflecteixen en les anècdotes.

Com porten que el Priorat sigui centre vitivinícola del món?

Si els hi preguntes a la gent de la Borgonya, no estaran d’acord. Evidentment, hem pujat molt el rànquing mundial i jo crec que la gent ho porta bé. Ha sigut una explosió de cellers. Personalment, jo que soc allí des de sempre, penso que ja era hora que passés una cosa així perquè és una terra molt difícil de cultivar, la climatologia és extrema. El que està passant ara és un regal a la perseverança.

Quan ven el vi del Priorat als danesos. Què els hi agrada?

Que els hi expliquis històries. En principi ho troben car, perquè evidentment, no és un vi barat. Ells pensen que es treballa amb màquines a tot arreu i no és així. Llavors, els expliques que a vegades hi treballem amb una mula, d’altres, amb un tractor; els ensenyes com és la tipologia del terreny i comencen a entendre perquè té aquest preu. Els vins s’han d’explicar, s’ha de parlar de la gent que hi treballa, del terreny, que és difícil treure tants quilos per cep, que a vegades són grams. Que és aquesta producció tan minsa la que fa que tinguin a les mans un producte molt especial.

Explica el vi igual que les seves històries. Les relacions entre pares i fills són molt complexes.

N’hi ha més de difícils que de fàcils. No obstant això, és bonic que hi hagi alguna cosa que ho superi tot. Vull dir, les relacions complexes també donen molt de sí, també t’ajuden a prosperar com a persona i és el que volia reflectir. No totes les famílies són fàcils, però l’experiència que et pugui donar això també et pot ajudar, a la vida.

Ha canviat el lema de la Revolució Francesa: ‘fraternité, egalité i paternité’. No tenim llibertat?

Pensem que tenim llibertat, però cada cop som més esclaus del sistema. M’ho he carregat i he deixat que cadascú hi busqui les connotacions que vulgui trobar. D’igual manera, al conte que es titula fraternité, no n’hi ha molta de fraternitat. I al d’igualtat passa el mateix. Jugo amb les paraules.

Trobo que no són ben bé contes. Estan enllaçats.

Volia una mena d’artefacte literari diferent.

Amb finals sorprenents en cadascú dels capítols.

He deixat que els personatges em diguessin cap a on volien anar i el resultat és que m’han portat per uns llocs per on no m’imaginava, sense jutjar-los i m’han sorprès a mi també. He gaudit molt escrivint-lo.

Què en destacaria d’aquest artefacte?

Potser s’hauria de valorar una mica més la novel·la curta perquè és difícil escriure de forma impactant en poques pàgines. Al nord d’Europa està més reconeguda, però al sud, el gènere està una mica oblidat. Hi ha grans narradors a Catalunya que tenen potser més acceptació a l’estranger que al mercat català. Per això he fet una barreja entre conte i novel·la curta, per arribar al lector que no és una cosa ni l’altra. Es pot fer una combinació d’ambdues coses.