L’art, la literatura i la història són la font d’inspiració de la publicació Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, de les autores Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. Editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, «el tret més significatiu és el plantejament del treball fet a sis mans, per tres mirades diferents, personals; també el fet que les tres autores hem incorporat als espais persones i, per tant, hem donat vida i activitat a cada edifici, això és inèdit», afirma Carme Puyol, responsable de la coordinació de la publicació.
Així, que les tres mirades siguin femenines no és una casualitat. «Passa que jo ja havia treballat amb la Teresa en el llibre Roseta (Fundació Teatre Fortuny, 2018) i la trajectòria de la Lena i els seus registres literaris diversos em fascinen. Va ser més instintiu que pensant en un tema de gènere. El que sí que és cert és que en el conjunt del llibre hi ha un biaix femení evident, però mai és forçat, més aviat respon a vivències reals o molt creïbles que protagonitzen dones», afegeix la historiadora.
Sobre la seva participació, Carme Puyol destaca que «he fet un treball personal de cada una de les obres de l’arquitecte a Reus, a partir de l’estudi dels projectes i dels documents, de l’observació dels edificis in situ i tenint en compte la bibliografia. També he volgut incloure una succinta biografia de Lluís Domènech i Montaner, un personatge de gran dimensió que, com a arquitecte, marca el camí del Modernisme català amb accent propi, un home amb una gran capacitat de treball i amb un bagatge cultural immens».
En aquest sentit, ressalta que, d’una banda, «a Reus tenim la sort de gaudir de set obres de l’arquitecte dins un ventall temporal que va de 1897 a 1911, la qual cosa ens permet recórrer l’etapa àlgida i consolidada de Domènech i Montaner, i, per altra, tenim una variada tipologia de construccions», com, entre altres, l’Institut Pere Mata, la Casa Rull, la Casa Navàs, el Magatzem Llopis, el Magatzem Gasull, així com una pionera sala de cinema, la Sala Kursaal, que captivà els reusencs i que fou enderrocada el 1973.
Així mateix, el llibre també inclou ‘projectes no executats’. «També formen part de la trajectòria professional de Domènech i Montaner. A més existeixen els projectes dibuixats per ell que ens parlen de les seves idees i ens mostren la seva genialitat, per exemple quan va projectar el Teatre Circ i l’Escala de la Societat El Círcol», rememora Carme Puyol.
Al voltant d’aquest univers arquitectònic, l’escriptora Lena Paüls ha trobat la inspiració. «Cadascun dels projectes arquitectònics m’han inspirat històries que han fluït amb naturalitat en forma de poema, prosa poètica o relat breu, sense planificació», reconeix l’autora. Així doncs, afirma que «el repte ha estat captar en els relats literaris la substància d’un ambient, d’una manera de fer, el to amb què es relacionaven els personatges, l’atmosfera de l’època que va des del 1900 fins a l’actualitat».
La cirereta del llibre ‘Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades’ són les il·lustracions de la Teresa Llorach
Llavors, a la qüestió què tenen en comú la literatura i l’arquitectura, Lena Paüls respon que «darrere del que es veu hi ha la creativitat d’unes persones. Plànols, disseny, funcionalitat dels espais tenen els equivalents en els projectes realitzats amb la matèria lingüística». Tanmateix, ha activat memòria i imaginació. «Els relats es basen en el que m’ha arribat per via familiar o bé he experimentat en cada edifici. Penso en els espectadors protagonistes del Cinema Kursaal que, a diferència del Totò del Cinema Paradiso no van recuperar els fragments de cintes amb els petons censurats, sinó quatre columnes que ara són a la plaça de la Llibertat, davant d’on hi havia el cinema, enderrocat el 1973».
La cirereta del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades són les il·lustracions de la Teresa Llorach. «Els dibuixos apropen les obres de Domènech i Montaner i la història de la ciutat al lector. He mirat aquestes obres des del present, m’he fixat en els detalls, i he intentat ensenyar de forma gràfica aquest patrimoni arquitectònic i artístic. Parar-nos a mirar el que veiem habitualment, penso que ajuda a interessar-nos pel seu passat i en algun moment reflexionem sobre el seu futur», diu la il·lustradora.
Així doncs, el dibuix amb llapis de grafit amb més o menys duresa ha estat la base dels dibuixos. «Això m’ha permès ensenyar millor els detalls. En algun cas he deixat el dibuix sense color, només amb línia. Per al color he utilitzat l’aquarel·la i, en algun cas, llapis de colors», detalla Teresa Llorach.
L’artista desenvolupa la seva creativitat a través dels dibuixos que acompanyen el relat històric de la Carme Puyol i les il·lustracions on explica el text de la Lena Paüls. «La dificultat principal ha estat decidir com ho explicava. En el primer cas ho plantejo com un reportatge fotogràfic i la part literària intento amb un dibuix relatar una història», afirma la il·lustradora, un repte que ha superat «unint imatges i paraules, unint el llenguatge del dibuix al de la narrativa històrica i al de la literatura».
