De traç minúscul i precís

Avui, Diumenge de Pasqua, us presento qui des de fa 21 anys pinta el Ciri Pasqual de la Catedral. No és el fill de Caín, de la pel·lícula de Jesús Monlleó, però ens va obrir la porta secreta de Casa Corderet a la pantalla gran. El Xavier, el conec des de l’any 1986, quan vaig fotografiar l’obra de teatre ‘La Veu Humana’, de Jaques Cocteau. L’any 1992 vam tornar a coincidir en una sessió de retrats amb barnús blanc, com si d’un spa es tractés, immers en les aigües del ‘Mosaic dels peixos’, al Museu Nacional Arqueològic. Va exercir de maquillador a TV3 i a les sessions fotogràfiques de retrat i moda, al meu estudi. La Montse Magrinyà, juntament amb el Xavier, van donar continuïtat a Casa Corderet l’any 2002. No van deixar apagar la flama de l’espelma de la cereria més antiga de Catalunya, oberta el 1751. En Xavier va néixer amb el pinzell a la mà i es concentra en pintar com si fes mandales tibetanes, un element més de meditació, de traç minúscul i precís.