El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Més d’un centenar de persones es van manifestar fa uns dies davant de la seu de la conselleria d’Educació per exigir «més recursos educatius per als nens amb necessitats especials» i pressupost per desplegar «d’una vegada» el Decret d’Escola Inclusiva, que el Parlament va aprovar el 2017.
El lema de la concentració va ser «La inclusió no es peta», en al·lusió a les declaracions de la directora general d’Educació Inclusiva, Laia Asso, que a finals de setembre va reconèixer: «Durant el curs no podrem augmentar les hores de monitorització de suport perquè ens hem petat el pressupost sencer».
Els manifestants van llegir un comunicat que han lliurat a la mateixa directora general, que els ha rebut, malgrat que els manifestants exigien que comparegués davant de les persones congregades. Afirmen que la intenció de la protesta és «visibilitzar el malestar creixent entre les famílies, que veuen com es vulneren els drets dels nostres fills i filles a tenir una educació de qualitat».
«Davant la inacció dels successius governs de la Generalitat a l’hora de desplegar el Decret d’Escola Inclusiva, que el Parlament va aprovar el 2017, les famílies ens hem mobilitzat», afegeix el text, que denuncia que la conselleria d’Educació «no vetlla perquè els centres educatius disposin dels recursos necessaris per atendre la diversitat, ni la formació de tots els centres i professionals, a fi de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats».
Les famílies reconeixen estar «cansades per la necessitat d’haver de lluitar constantment per garantir el dret a l’educació dels nostres fills i filles», i per això en el manifest exigeixen a la consellera el «desplegament del decret d’Escola Inclusiva, amb una dotació pressupostària que garanteixi, sense mitges tintes, l’atenció de l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu».
«Els nostres fills estan escolaritzats en centres ordinaris o especials i els seus drets a rebre una educació de qualitat es vulneren sistemàticament», denuncien al text.
Per tot això, exigeixen «un pla d’acció urgent, amb dotació econòmica, per desplegar el decret d’escola inclusiva i garantir la participació de tot l’alumnat en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats durant l’horari lectiu i no lectiu, com a menjador, sortides, colònies».
La presidenta de l’associació ‘La capa del superheroi’ i mare d’un nen amb discapacitat, Pilar Duque, denuncia que han baixat les hores d’atenció educativa de tots els nens de les famílies que representen, ha afirmat que perquè la escola inclusiva tendeixi cap a l’ordinària «s’han de posar els recursos necessaris» i ha deplorat que «ningú de la conselleria hagi rectificat les declaracions de Laia Asso, quan les famílies «estem suportant molta càrrega».
Escola privada per a un nen autista
El Rafael i la María José van acudir a la protesta com a pares d’un nen autista de 6 anys amb discapacitat del 65% i grau de dependència 3.
«Fa molts anys que esperem un centre escolar públic adequat al seu ritme, però no hi ha absolutament res», han lamentat els pares, que han relatat que el seu fill «va estar dos anys en un centre concertat però no va aguantar, i que finalment està en un privat» del qual «estem molt contents», però que «ens costa 400 euros al mes» que «podem pagar perquè treballem tots dos i només tenim un fill».
«Després de dos anys i mig batallant tenim una ajuda a la dependència, però anem justos igualment» i la vida «es va encarint», van dir els pares, per a qui és «una autèntica vergonya» que «a nivell polític educació no faci res «però que «actuï com si fes alguna cosa».
«Vull que el meu fill sumi, no que resti»
La Mariela, mare d’un nen amb una discapacitat del 79% i grau 3 de dependència, va denunciar que a l’escola pública on assisteix li van proposar augmentar les hores de cuidadora per al menor «a canvi de reduir les d’un altre nen», al que ella afirma que «sempre m’he negat» perquè «he volgut que el meu fill sumi, no que resti».
«A l’escola, he hagut de lluitar perquè es pugui quedar al menjador, perquè tingui la cadira adaptada necessària, perquè vagi d’excursió amb l’autocar adaptat, perquè hi hagi un ascensor, una rampa i una plataforma» i ens ha costat «molt desgast emocional i físic», va afirmar la dona.
Sobre la cuidadora del seu fill des de P3 i fins a cinquè de primària va dir que «vaig compartir la maternitat amb ella» i va reconèixer que ha estat «clau» en el desenvolupament del nen, que «sap sumar, llegir i restar gràcies a ella», alhora que va lamentar que «no es tingui en compte» una figura professional «tan important».
