L’assetjament escolar s’ha situat al nivell més baix dels darrers vuit anys i la implicació del professorat té molt a veure amb aquest fenomenal descens de gairebé 40 punts en relació amb el 2015. Si el curs 2021-2022, el 25% de els alumnes reconeixien que a les classes s’estaven produint casos d’assetjament escolar, el curs passat aquest percentatge s’ha situat per sota del 12%. «S’ha reduït a la meitat en un any i és el nivell més baix des que vam començar a fer aquests estudis el 2015», diu Lorenzo Cooklin, director general de la Fundació Mutua Madrileña, que juntament amb la Fundació Anar ha elaborat l’informe ‘ L’opinió dels estudiants’ sobre el ‘bullying’ a les aules, que es basa en la resposta de 9.616 alumnes d’entre 11 i 14 anys i 356 professors de més de 200 centres.
El 2015 la meitat dels nois i noies enquestats afirmaven que a la seva aula es donaven casos de ‘bullying’. En vuit anys s’ha aconseguit fer retrocedir aquest tipus de fustigació en 38 punts percentuals. «La dada confirma que es manté una tendència decreixent en la percepció de casos d’assetjament escolar», assenyala Cooklin, que atribueix el descens a una sensibilitat més gran de la societat i més específicament dels professors.
Les mesures preses per les diferents administracions i les campanyes de prevenció d’Anar i Mutua Madrileña, entre altres entitats, han generalitzat la posada en marxa a col·legis i instituts d’»exigents» protocols d’actuació per combatre el matonisme a les aules. «Els professors estan més implicats i els col·legis ja no miren tant cap a una altra banda com històricament succeïa. Es detecten més casos i s’actua amb més diligència», resumeix Cooklin. La veritat és que els docents tenen cada vegada més constància d’aquests casos i la prova és que fins a un 54% diu que n’ha conegut algun a les aules, vuit punts més que el curs anterior.
A més, nou de cada deu assenyala que la situació va cessar quan se’n va tenir coneixement i es va intervenir. Tot i això, l’expert de Mutua Madrileña insisteix que «encara hem de romandre molt vigilants» en la mesura que en una classe de 30 alumnes gairebé dos segueixen sent víctimes d’assetjament escolar.
Els insults, les burles i els malnoms es mantenen com la principal forma d’agressió a classe. És esmentada per gairebé nou de cada deu estudiants, encara que amb un lleuger descens respecte a anys anteriors. També ha baixat amb força -ni més ni menys que en 20 punts percentuals- la difusió de rumors i les agressions físiques com a manera de ficar-se amb la víctima. Això sí que adverteixen dels greus danys que poden deixar els atacs psicològics encara que no hi hagi cops pel mig. «No hem de minimitzar els danys que l’assetjament psicològic pot produir ja que porta conseqüències molt greus per a les víctimes, com baixa autoestima, dificultats per relacionar-se, ansietat, agressivitat, autolesions i fins i tot idees de suïcidi», detalla Benjamí Ballesteros, director tècnic d’Anar .
L’aspecte físic
Els motius més freqüents per ficar-se amb la víctima són el seu aspecte físic (64%) i per les coses que fa o diu (56%). El segueixen la cultura, la raça o la religió (27%) o «que fa mala olor o ve brut» (25%). Segons l’estudi, el perfil de l’assetjador és el d’un nen o nena que es creu superior, amb problemes familiars, que és impulsiu i agressiu, i «que té problemes psicològics», cosa que va «en alça» els darrers anys.
L’informe aporta dues novetats més: van a menys les agressions en grup (són majoritàries, un 68%, però el curs anterior eren gairebé el 73%); i el tipus d’assetjament que afecta una única persona s’ha dispara del 51% al 67%. Gairebé un de cada quatre alumnes admet haver participat sense adonar-se’n en una situació d’assetjament escolar, un percentatge similar al d’altres anys.
Pel que fa al ciberassetjament, també ha baixat a l’últim curs, situant-se en un 7,4%. WhatsApp i Instagram s’utilitzen sobretot a Secundària, i a Primària també TikTok, els jocs en línia i Twitch. En nou de cada deu casos els ‘dolents’ són del mateix centre escolar que la víctima. És precisament en el mal ús de la tecnologia i de les xarxes socials on els professors posen l’accent de l’assetjament escolar, juntament amb la pressió de grup, la normalització de la violència i la manca de respecte a les diferències.
