Pares i docents denuncien que el sistema afavoreix una alarmant manca d’alfabetització

Famílies i professors han coincidit que l’actual sistema educatiu està provocant una «alarmant manca d’alfabetització entre els estudiants, desinterès pel coneixement, la frustració i l’autoengany».

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va acollir la setmana passada la jornada ‘L’educació a debat. Devaluació continuada’, en què professors i famílies van reflexionar sobre l’estat de l’educació a Catalunya.

El professor d’Història Contemporània de la UPF i coorganitzador de la jornada, Josep Pich, en la seva conferència ‘Anatomia de la crisi educativa. L’emperador està nu’ va demanar «obrir els ulls als pitjors resultats educatius de Catalunya».

El docent va dir que «si estem fent les coses rematadament malament, hauríem de tenir clars alguns aspectes com que autoritat no és autoritarisme» i que la cultura de l’esforç és necessària per a l’èxit.

L’historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i també coordinador de la jornada, Javier Rodrigo, va reconèixer que, després de gairebé 20 anys com a docent universitari, en aquest curs no ha pogut posar cap excel·lent ni matrícula d’honor i que ha hagut de suspendre el 50 % dels estudiants.

«Sense coneixement de base no hi pot haver crítica» i en tercer i quart de carrera «els alumnes no llegeixen», va alertar el docent.

«No demano tornar als 80, però, sense donar l’esquena a la realitat actual, tampoc no podem fer que els alumnes deixin de conèixer llibres, debats i coneixement complex , que són eines que han funcionat durant dècades en educació», va expressar Javier Rodrigo.

Aquest professor, que permet fer els seus exàmens amb llibres i altres materials de suport, va dir que en aquest curs, de 53 alumnes, només 3 s’han presentat als exàmens amb llibre.

«Hi ha una crisi de verificabilitat i d’autoritat intel·lectual» i per als alumnes «val el mateix l’enciclopèdia britànica que un comentari al Fòrum Cotxes», va dir el docent .

El professor associat de la UAB i col·laborador de la UOC, David Martínez Fiol, amb àmplia trajectòria com a docent en les etapes de secundària, va coincidir que «necessites coneixement per poder reflexionar i interpretar» i que «empollar s’ha de veure com una benedicció, i no com un problema» com passa amb les noves metodologies educatives.

Aquest docent va atribuir part dels mals resultats que les reformes educatives penalitzen la repetició de curs i persegueixen «no deixar ningú enrere» però «sense prou inversió».

«El fracàs escolar, que segueix latent a les aules, s’ha solucionat amb la gratuïtat de passar de curs», va lamentar el professor, que va afegir que les proves externes com PISA han aflorat que els alumnes «aproven, però amb coneixements nefastos».

El professor d’institut i docent col·laborador del màster d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Andreu Navarra va denunciar que l’escola «no està alfabetitzant» i que «s’ha diluït la responsabilitat política» davant del fracàs educatiu.

La política oficial és que «tothom sigui menor d’edat de manera permanent» i que la gent «no tingui capacitat crítica», va lamentar Andreu Navarra.

«L’educació ha de ser un pressupost que vagi a l’educació pública», va dir el professor que va criticar el pedagogisme actual per populista i per «prometre un paradís que mai arriba».

En representació de les famílies va intervenir Dori Huertas, impulsora de la ‘Plataforma per la recuperació del nivell educatiu públic’, a la qual s’han adherit unes 600 famílies exigint «la millora de la qualitat acadèmica» en escoles i instituts i tornar a metodologies clàssiques d’ensenyament.

«Les famílies vèiem el retrocés en el nivell educatiu» i després dels resultats de PISA «impulsem la plataforma», va dir Dori Huertas, que va denunciar «l’abisme» del nivell educatiu entre els seus fills grans i els més petits, quan han assistit a la mateixa escola.

Les famílies va antribuir el baix nivell a la «transformació educativa, amb canvis molt importants en la forma de fer classes» en què «les assignatures desapareixen i fan metodologies globalitzadores, sense treball sistemàtic, sense control a cada curs del que s’aprèn».