L’alumnat amb un professor del mateix gènere o ètnia té un 9% més de probabilitats d’acabar els estudis obligatoris i un 6% més d’accedir a la universitat, subratlla el professor d’Economia Aplicada Ismael Sanz, de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.
El motiu és que «els fa sentir més empatia i els serveix de model i inspiració»: «Veuen que els estudis és una qüestió de tots», afegeix Sanz, que va participar juntament amb altres experts educatius a la jornada ‘Com baixar la taxa d’abandó educatiu a Espanya?’, organitzada pel centre d’anàlisi Funcas.
Segons el professor de la Universitat Rey Juan Carlos, l’efecte positiu dels referents docents es pot millorar amb campanyes d’informació sobre l’impacte de la qualificació a llarg termini, la relació duradora i sòlida entre alumnat i professorat i la implementació de tutories en grups petits.
D’altra banda, la professora d’Anàlisi Econòmica Ana Hidalgo va exposar evidències científiques respecte a la modernització de les tècniques docents i el sentiment del professorat espanyol sobre la qualificació.
En aquest sentit, va dir, els professors espanyols se senten molt poc preparats per atendre la diversitat a les aules (28 %) i per implementar els continguts en supòsits pràctics (52 %), a la cua de la resta de països i molt per sota la mitjana europea (44% i 70%, respectivament).
Per millorar la formació, alguns estudis assenyalen l’efecte positiu de grups de col·laboració i de suport entre docents amb una llarga trajectòria i aquells que acaben de començar la seva experiència laboral, programes dels quals només diuen haver-se beneficiat el 42% del professorat espanyol.
«Un augment del 10% de les tècniques educatives modernes en un centre es tradueix en una millora del 3,4% del rendiment», va indicar Hidalgo, de la Universitat Autònoma de Madrid.
La professora de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, Marisa Hidalgo, que va analitzar els programes d’educació compensatòria adreçats a alumnat amb menys rendiment a secundària, va recalcar la importància d’una detecció primerenca del risc d’abandonament escolar en etapes educatives prèvies.
«A les escoles de primària aprenen a tenir èxit i fer-ho bé després d’haver participat al programa durant dos anys, mentre que als centres de secundària té un efecte molt baix que es va diluint amb el temps», va afegir.
Espanya és un dels països europeus amb pitjors dades d’abandó escolar primerenc, amb un 13,6% el 2023 davant el 9,6% de mitjana que hi ha a la Unió Europea.
