El ‘Tapís de Tarragona’ ensenya el cul al Museu d’Art Modern de la Diputació

Fa temps, l’artista Josep Royo em va comentar que la idea que un tapís es pogués veure per les dues cares va ser de l’arquitecte Josep Lluís Sert, quan va veure el revers del Tapís de Tarragona, propietat de la Creu Roja, que Royo va realitzar a partir d’una pintura de Joan Miró.

Als anys seixanta del segle passat, a la Biennal de Lausana, ja se n’havien mostrat alguns que posaven de relleu la doble dimensió del teixit. Veritablement el dors de qualsevol d’aquests tapissos que va realitzar Royo és d’un interès inquietant.

Amb l’artista Jordi Abelló ja ens en vàrem adonar en veure el revers d’aquest tapís quan es va enrotllar per al seu trasllat del Museu d’Història al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, i ens va sorprendre la bellesa de les seves riques i caòtiques textures.

Royo, als anys setanta, va realitzar dos tapissos de producció pròpia, Pèndol (Mèxic) i Ferides (no localitzat), que es poden veure per les dues cares.

Joan Miró, en una entrevista de l’any 1970, comentava: «Jo volia que el revers, la part ‘veritat’ del tapís, sostingués amb força la davantera i ho hem aconseguit» (del llibre Ordit i Teixim, en procés).

Diverses notes manuscrites de Miró a Royo parlen de l’obsessiva idea del revers, i fa tres anys la Fundació Miró de Barcelona va mostrar el revers del tapís que porta el seu nom, també realitzat per Josep Royo. Ara, des del 14 d’aquest mes de març, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, en una de les sales del segon pis i amb un extraordinari muntatge d’enginyeria, mostra el Tapís de Tarragona de Joan Miró & Josep Royo per les dues bandes, aprofitant els treballs de restauració i neteja, una acció emmarcada en el temps de l’exposició de tapissos i pintures de Royo.

Observant detingudament el noble cul del tapís, tinc la impressió de trobar-me a l’altra banda del mirall, en un món agrest que mostra les etiquetes d’autentificació i en algun moment traspua la imatge que hi ha a l’altra banda. Un món que, com deia Miró en l’entrevista, és la part ‘veritat’ del tapís, on l’Atzar ha fet de les seves deixant a la vista nusos i caps de llana que s’allunyen força de la pulcra imatge de l’altra banda, la presència d’aquest personatge que és l’Atzar, company inseparable del Duende, apropa el revers a l’objecte trobat, perquè no ha estat previst, és el resultat inconscient de les necessitats tècniques que exigia l’execució de la imatge de l’anvers.

Jo no sé quina impressió s’emportarà el respectable públic que vagui a veure el tapís, el que sí que puc assegurar és que no els deixarà indiferents i que la programació pedagògica del MAMT s’enriquirà amb aquesta mostra insòlita, la qual farà gaudir les criatures que restaran fascinades, perquè al cap de mig segle el Tapís de Tarragona ensenya el cul.