El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
‘L’assassí del Tirant’, de Jordi Fernando Aloy, publicat per La Campana (Penguin Random House), és un thriller protagonitzat per un filòleg obstinat i la seva directora de tesi que recorre diferents escenaris històrics del segle XX i revela la brutalitat d'uns crims propiciats per un odi ancestral. Una obra que es una barreja de les dues passions de l’autor, la novel·la negra i la històrica. La primera de Jordi Fernando després de jubilar l’Editorial Meteora.
Ha tancat una editorial i s’ha posat a escriure...
Abans de tenir l’editorial ja escrivia i els anys 90 havia publicat alguna cosa. Però a partir de 2000, que va ser quan vam començar a muntar l’editorial amb la Maria Dolors Sàrries, no podia estar a totes les guerres i l’editorial demanava l’exclusivitat, fins i tot els caps de setmana. Llavors, ha estat a partir de la jubilació que he tornat a reprendre el tema de l’escriptura, que sempre havia estat en el calaixet de les coses que interessaven, però que no havia pogut desenvolupar.
Què té a veure el Tirant de l’Edat Mitjana amb una sèrie de crims esgarrifosos?
El pobre Tirant no té res a veure. Però l’Arnau Julià, que és el protagonista de la novel·la, està convençut que sí. Ell és filòleg i resulta que en arribar la jubilació, li venen les ganes de fer la tesi, una cosa que és bastant comú. I com que li agrada molt el Tirant, decideix fer-la sobre ell. Però no té clar com enfocar-la, el que provoca que qualsevol element que es va trobant a la vida, el connecta amb ell. I una de les coses que connecta per començar a estirar el fil, és un crim que va tenir lloc el 1953, que és justament l’any que va néixer el filòleg.
Un crim que el porta a Grècia.
Sí, perquè la víctima apareix amb un cartell en què hi ha escrita la paraula Magister, que és una illa molt petita del Dodecanès, davant la costa de Turquia, que està molt a prop de Rodes i el Tirant, a Rodes s’hi va passar una bona estona. Vull dir, va tenir moltes aventures per allà. Aleshores, l’Arnau Julià això ho connecta automàticament. A partir d’aquí comença a estirar i cada cop s’embolica més i el gran dubte que va tenint el lector al llarg del llibre és si al final el Tirant tindrà un paper important en tot això o senzillament serà el que l’Arnau somia. I és un joc que s’estableix.
Fa coincidir tot un seguit d’assassinats amb una sèrie d’esdeveniments de la segona meitat del segle XX. Amb quin criteri?
He volgut fer coincidir les dates purament criminològiques amb fets ocorreguts a l’Europa del segle XX que van estar mal resolts, les conseqüències dels quals estem pagant actualment encara. Per exemple, en un moment de la història hi ha una referència clara a tot el que és la mala solució que hi ha hagut amb la caiguda del bloc soviètic. Aquesta caiguda, com bé sabem tots, ens ha portat ja a dues guerres, la dels Balcans, que la tenim ben recent encara, i l’actual d’Ucraïna. Un altre dels casos és tota la falsa legalitat en l’eliminació dels residus tòxics, com hem omplert els mars de porqueria constantment, durant dècades i com ara, encara estem tapant-ho això. La barreja aquesta té el sentit de no fer només una novel·la que tingués un fil criminal i prou i les dates tenen a veure amb la investigació d’aquest bon home, de l’Arnau Julià. Com que el personatge coincideix amb la meva formació, sé el que pot fer un filòleg en un tema d’investigació.
I què pot fer?
Som gent curiosa, que ens agrada saber el sentit de les paraules, d’on venen, quina és l’arrel, com s’han transformat al llarg de la història. Ens estem fent sempre preguntes i qüestions. D’alguna manera, som investigadors, encara que sigui del tema lingüístic o literari. I vaig veure que era un personatge que podia donar de si en aquest sentit.
Creu que estem en un moment d’odi?
Podríem dir que tota la tesi de la novel·la està fonamentada en el fanatisme religiós, sigui del caire que sigui. Això ja sabem que ha portat desgràcies contínues a l’espècie humana pràcticament des dels seus orígens, ja que totes les guerres, poc o molt, han tingut a veure amb la religió. Ho he volgut reflectir perquè des d’un punt de vista històric hi ha hagut grans traïcions o el que algú pot considerar grans traïcions.
Com a filòleg, creu que el Tirant és un text vigent per als estudiants?
El Tirant és absolutament vigent. Té un gran avantatge perquè fins i tot si llegim el Tirant en la seva escriptura original, tal com el va escriure Joanot Martorell, veiem que és perfectament llegible i comprensible, cosa que no passa en totes les llengües. A més a més, ara el Màrius Serra ha fet una edició en català actualitzat. O sigui, que tenim tota mena de facilitats. Tirant lo Blanc està en còmic i crec que en cinema. Aleshores, l’accés és facilíssim i a més és una novel·la d’aventures, en el sentit bèl·lic, en el sentit de conflicte, però també en el sentit amorós, romàntic, de cambres de princeses i tot això. I un retrat molt interessant del que no va ser el segle XV.
Del que no va ser?
El que va fer el Joanot Martorell és portar a la ficció un conflicte que es va perdre però, en canvi, ell el va guanyar, cosa que han fet altres civilitzacions posteriorment. El que fa, d’alguna manera, és tranquil·litzar consciències, sobretot la consciència de l’Occident d’aquell moment, en el seu cas el de la Corona d’Aragó i a mi em va semblar interessant aquesta lectura de la seva època. Com volent dir, ja que no hem pogut guanyar al camp de batalla, jo faré una novel·la en què els guanyadors som nosaltres.
Per què ha triat aquest sadisme per morir?
Les execucions que tenen lloc són morts molt violentes, molt cruels, però era el que passava al segle XV. Aquest tipus d’execució, de matar la gent d’una forma tan violenta era comuna en aquella època. I estudiant-ho una mica a fons, vaig quedar absolutament al·lucinat en veure que era un tipus d’execució que ja es feia a Mesopotàmia, estem parlant dels orígens gairebé de la humanitat.
Efectivament, vostè destaca que si bé descobreixen l’escriptura, també maten la gent.
Això mateix. Per un cantó estan creant la civilització de l’escriptura, de la cultura, de la lectura i per l’altre, maten d’una forma absolutament inhumana, cruel, salvatge. La mateixa gent en el mateix lloc. Això et dona una idea clara que no inventem res, que hem estat una mica salvatges ja de bon començament i que no hem millorat gaire en aquest sentit. Des d’un punt de vista moral s’actua millor en segons quins aspectes, però encara hi ha moltes coses d’aquella Mesopotàmia de fa tants anys que no hem sabut rectificar.
