‘L’Home i el mirall’, una novel·la psicològica que evoca els dilemes de la reencarnació

Maria G. confrontada amb la idea obsessiva que té memòria d’una vida passada, pretén retrobar-ne unes pistes improbables. La realització d’un viatge a un dels suposats escenaris pretèrits, la ciutat de Praga, li permetrà de continuar encalçant aquesta ombra que la persegueix. De forma paral·lela assistim a fragments de la vida d’un jove jueu praguès, a les portes de l’ocupació alemanya del seu país i a tot el que és terrible que està a punt d’esdevenir. Aquest és l’argument de L’home i el mirall (HakaBooks edicions), la primera novel·la de l’artista Àurea Bellera (Andorra), que viu a Reus des de l’any 2001. L’autora presentarà la publicació aquest dimecres a les 19 hores a la Llibreria Galatea.

«M’interessava reproduir un mirall, és a dir, una projecció a la inversa a través d’un diàleg entre el personatge del passat i el del present, que s’emmirallen l’un en l’altre»

Es tracta d’una novel·la psicològica que té el seu punt de partida en un relat que l’artista va escriure l’any 2007, i que ha esdevingut el primer capítol de l’obra. «Aleshores, vaig deixar el text en un calaix, tot i que sentia que volia fer-ne alguna cosa més. Així que ho vaig deixar reposar durant uns anys, sense descartar cap possibilitat», reconeix Àurea Bellera.

«La metaliteratura és una tendència actual, és interessant perquè aporta al relat una dimensió afegida i una profunditat»

Passat el temps, i després que l’autora llegís la novel·la Austerlitz de l’escriptor alemany W. G. Sebald, va sentir la inspiració, «impressionada per la forma i el contingut del text», a la vegada que va confluir el fet que estigués estudiant càbala».

Dues veus

La singularitat de la novel·la és que hi ha dues veus que comparteixen protagonisme, una en el present i una altra en el passat. «En el present hi ha una protagonista femenina que parla en primera persona, però parla en passat, i el passat és, en canvi, en tercera persona i es refereix a un jove jueu de Praga, abans de l’entrada de l’exèrcit alemany», descriu l’autora.

Quant a aquest joc de veus i temps, Àurea Bellera explica que «m’interessava reproduir un mirall, és a dir, una projecció a la inversa a través d’un diàleg entre el personatge del passat i el del present, que s’emmirallen l’un en l’altre».

«La literatura en ella mateixa, com qualsevol obra d’art, és un artifici, però també un mirall», assegura l’autora. A la vegada, Àurea Bellera, a través d’ambdós personatges, introdueix reflexions de gènere fruit de dos temps i dos moments culturals diferents, «ella pressent alguns aspectes de la seva vida passada com a un home dels anys trenta del segle XX, i ho compara amb la seva sensibilitat actual com a dona». També es mostra a través de la narració la fragilitat individual enmig dels moviments col·lectius de la Història.

«La literatura en ella mateixa, com qualsevol obra d’art, és un artifici, però també un mirall»

L’autora i el protagonista tenen en comú que es defineixen com a «aspirants a escriptors». «La metaliteratura és una tendència actual, és interessant perquè aporta al relat una dimensió afegida i una profunditat», reconeix Àurea Bellera, la veu de la qual també pot llegir-se entre línies en algunes de les reflexions que evoca la novel·la.

De fet, el rerefons de L’home i el mirall és tot el que envolta la creença en la reencarnació. «És un tema que sempre m’ha intrigat, sempre m’he preguntat sobre el sentit de la nostra existència». «Més que intentar convèncer o no sobre l’existència de la reencarnació, la meva intenció ha estat convidar a posar-se a la pell d’algú a qui li pogués passar el mateix que als protagonistes», assegura l’autora, qui recorda que «sempre s’ha dit que l’energia no és mort, sinó que es transforma. I per què no creure amb la reencarnació?».

A més, aquesta creença fomenta d’alguna manera l’empatia amb l’altre diferent. Així, l’escriptora diu que «el que espero és que els lectors puguin sentir-se interpel·lats per la meva aproximació als temes que es tracten en la narració i per la sensibilitat que aporto en relatar-los, és a dir, en unes paraules, per la meva mirada. No pretenc res més».

Com a artista, Bellera també firma la il·lustració de la portada del llibre, en la que ha volgut reflectir «de manera fidel l’esperit de la novel·la, en el sentit que l’home i el mirall apareixen en el primer capítol, la llavor de tota l’obra. Un home i un mirall són símbols molt forts i que tenen molt a veure amb el surrealisme, la psicoanàlisi... El món dels somnis sempre m’ha atret. Com artista, perquè desperta l’inconscient, obre nous sentits, permet establir correspondències que la ment racional no faria». Així, l’autora ha fet realitat el somni de publicar la seva novel·la perquè «els reptes sempre m’han cridat».