Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    «La història de la Neus Català és fosca, però també pot enlluernar»

    Avui s’estrena ‘Un cel de plom’. Entre el repartiment hi ha l’actriu cambrilenca Núria Adrián

    28 abril 2023 10:34 | Actualizado a 28 abril 2023 10:42
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Temas:

    «Coneixia la història de la Neus Català, però no tant al detall fins que vaig llegir la novel·la de la Carme Martí, Un cel de plom, arran de la seva mort el 13 d’abril de 2019 als Guiamets. La novel·la em va submergir amb més profunditat en la seva vida. Llavors, vaig pensar que aquesta història havia de ser una pel·lícula, i em va sorprendre que encara no s’hagués filmat».

    Amb aquestes paraules el productor i director audiovisual, Miquel Romans, explica què el va motivar a adaptar el llibre homònim de Carme Martí (Editorial Amsterdam, 2012) i filmar la història d’una de les últimes supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, activista de la resistència francesa i referent de la lluita antifeixista. Es tracta del primer llargmetratge del director, una producció de Principal 2 Films i Comando de Gandulas AIE en coproducció amb TV3, la participació d’Aragón TV i el suport de l’ICEC.

    Núria Adrián interpreta el paper de ‘Titi’, que es va fer inseparable de la Neus Català

    La pel·lícula Un cel de plom, que recrea els fets reals narrats en un dels episodis del llibre de la montblanquina Carme Martí, com és el retorn a casa d’una jove Neus Català, arriba avui als cinemes de la mà de Filmax, després de la seva première internacional a la Secció Oficial del Barcelona Film Fest.

    Així, coincidint amb l’estrena avui, a les 20 hores, a Ocine Les Gavarres (Tarragona) tindrà lloc la presentació i un col·loqui amb el mateix director i l’actriu cambrilenca Núria Adrián Campbell, qui interpreta el paper de Thérèse Menot o ‘Titi’, una jove que també va ser empresonada per la Gestapo i enviada al camp de concentració de Ravensbrück, on la Neus Català i ella es van fer inseparables.

    Memòria històrica

    L’any 1945, amb l’alliberament dels camps nazis, Neus Català, jove republicana feminista, torna a França després d’haver estat empresonada per l’exèrcit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan amb un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com El Comando de les Gandules. Però la veritable resistència de la Neus Català tot just acaba de començar: la lluita per la memòria.

    És per això que, pel que fa al tarannà de la Neus Català, el Miquel Romans assenyala que «a més de ser l’última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück, el punt central de la seva història, i el que la defineix, és la lluita per la memòria, a la qual va dedicar la seva vida».

    Així mateix, diu que «va ser una persona amb una força increïble, coratge i valentia, i sobretot una dona amb molta consciència social i política, avançada al seu temps, pel que fa als ideals i des del punt de vista feminista».

    Paral·lelament, com a llicenciat en Història el director afirma que «sempre m’ha interessat tot el que envolta la memòria històrica». De fet, l’any 2017 va dirigir el documental Mauthausen 2030, que tractava dels últims supervivents vius del camp de concentració.

    Tot i que Miquel Romans no va conèixer personalment a la Neus Català, com a historiador li hagués agradat transmetre-li que «el que més m’ha colpit de la història és que m’ha fet veure que dins de l’horror pot haver-hi llum»; dit amb altres paraules, «és una història fosca, però que et pot enlluernar, perquè en un context tan obscur, com les deportacions i l’Holocaust, la història de la Neus Català està plena de llum».

    Localitzacions

    El film se situa a França, Alemanya i Txecoslovàquia. «Vam recrear els escenaris a Catalunya –la Garrotxa, Maresme–, i també a la zona de Terol, on vam rodar en una fàbrica abandonada i als boscos de Bronchales, que ens transportaven a la natura continental», explica Miquel Romans.

    Així mateix, també hi ha referències al Camp de Tarragona. «A la pel·lícula es parla de Reus perquè molts diumenges la Neus Català hi anava amb la família, dels Guiamets fins a la capital del Baix Camp, a passar el diumenge amb la seva àvia», detalla el director.

    Lluitadores

    Al mateix temps, Un cel de plom esdevé un reconeixement a les dones conegudes com El Comando de les Gandules. «En una entrevista recent, la filla de la Neus Català, Margarita, afirmà que a la seva mare no li hagués agradat tant de protagonisme en una pel·lícula, tot i que ho assumia com a representant de totes les dones que van morir en els camps de concentració», assegura Miquel Romans.

    És per això que el film materialitza a la gran pantalla una història coral de dones que són capaces de sobreviure a l’horror, amb la Neus Català al capdavant, interpretada per Nausica Bonnín, qui apareix a la pel·lícula al costat de l’actriu cambrilenca Núria Adrián Campbell, Raquel Lascar, Roger Batalla, Iria del Rio, Natalia Barrientos, Paula Vélez i Laura Conejero, entre d’altres.

    De la seva experiència, Núria Adrián Campbell, qui interpreta el paper de Thérèse Menot o ‘Titi’, explica que «va deixar una filla enrere perquè la van capturar... Totes elles tenien un caràcter molt fort, però la ‘Titi’ també tenia un punt de fragilitat, de vulnerabilitat, per això es va recolzar molt en la Neus Català, qui la cuidà com si fos la seva mare». Paral·lelament, l’actriu cambrilenca explica que durant el rodatge «vam comptar amb l’ajuda de la coach Clara Manyós, qui ens va ajudar a expressar les diferents sensacions físiques, com el fred o la por, en harmonia amb el text».

    Respecte al repte interpretatiu que li ha suposat Un cel de plom, primer recorda que «un dia la Neus Català va dir que ella no havia rigut mai tant com ho va fer als camps de concentració. Aleshores, et preguntes com pot ser això. La resposta és que gràcies a la sororitat i la germanor, tant la Neus Català com la resta de dones van ser capaces de trobar moments de felicitat i per riure», afirma Núria Adrián, qui afegeix que «tot i que les seves condicions eren indignes, mai van deixar de ser persones i si havien de riure, reien».

    En aquest context, Miquel Romans valora la importància de l’amistat per sobreviure. «La pel·lícula tracta d’això, del valor de l’amistat i la solidaritat; no totes van sobreviure, però les que ho van fer, en part, va ser per sentir-se unides i més fortes».

    Avui, als Ocine Les Gavarres, Miquel Romans i l’actriu Núria Adrián protagonitzaran la presentació del film i col·loqui a les 20 hores.

    Comentarios
    Multimedia Diari