Manel Moranta: Negre sobre blanc

«L’horitzó és una línia de text tan llunyana que no la podem llegir». Aquesta frase del Manuel ja defineix la seva poesia visual. Va començar a dibuixar de nen, però va aparcar els pinzells per estudiar Dret, uns coneixements que li van obrir el rebost dels arguments per escriure. Treballa els conceptes des de la creativitat de les imatges que surten del no-res. Aforismes i articles estrellats que formen un món que ens trasllada a la poètica de l’espai. Ens endinsa en una constel·lació d’idees gràfiques, de Cosmogonies dintre de l’univers Moranta: filosòfic i mitològic. Diu que dibuixa sense saber dibuixar, negre sobre blanc, blau de prussià, vermell...

En el diàleg fotogràfic ens adonem que som el nostre propi traç. Que fins i tot podem intervenir sobre la matèria i l’aigua. És com tenir la sensació que s’acaba la tinta aigualida i, aleshores, entens que són avantatges per explicar un concepte. «Un arbre és un moble que serveix per aguantar ocells». Genial!