Com ens agraden les històries familiars, aquelles plenes de secrets inconfessables que han passat d’una generació a una altra. I si, a més, tenen aquells personatges que t’atrapen, ets incapaç de deixar d’escoltar la història. La Rut Vidal Oltra ha fet servir aquesta fórmula de manera magistral, amb una construcció literària que ens acosta a una obra teatral. I Entreacte, plena de sorpreses i una redacció fresca i àcida, té tots els ingredients per ser-ho.
Arran de la mort del pare, en Ricard Vendrell, un reconegut director de teatre català amb una vida privada una mica tèrbola, una peculiar família es retroba. Tres germanes, l’Aurora, la Joana i l’Eva, completament diferents tant físicament com psicològicament.
La gran, responsable i dòcil, la va abandonar el seu marit i té un fill, el Sergi; la Joana, dedicada a l’escriptura, sempre rep dards enverinats de la seva mare. S’acaba de separar del seu marit, en Daniel i té una filla, la dolça Lídia. La petita, l’Eva, actriu, una diva a qui sempre li han permès tot i creu que sempre ha de guanyar. Una mare, la Sofia Rifà, una cèlebre actriu que darrere els focus l’amenaça l’amargura i les eternes infidelitats del seu marit. Un germà, el segon, el Pascal, divertit i gens problemàtic, però sempre absent.
El que ha de ser un cap de setmana per acomiadar el pare i llegir el seu testament, es converteix en un drama satíric en tres actes: divendres, dissabte i diumenge. Mentrestant, els ‘actors’ d’aquesta família intenten posar ordre en les relacions amb la resta de membres dels Vendrell-Rifà... i en les seves pròpies existències.
«Perquè us hauria de tenir confiança? Perquè sou la meva família? Doncs no, perquè un no tria la família que li toca, s’hi troba i ha de tirar endavant»
Com si d’una obra teatral es tractés, Entreacte deixa que els personatges, perfectament dibuixats, es confrontin els uns amb els altres i els altres amb els uns, amb trames que van del present saltant al passat, amb evidents problemes que mai han sigut enfrontats ni, per descomptats, superats.
El paisatge de l’Empordà, amb el seu caràcter imponent, té un protagonisme elegantment secundari, però no deixa de ser-hi present, envoltant les relacions de la família amb la seva aura especial, sobretot des de la casa pairal La Tramoia.
En un moment donat del llibre, diu la Joana: «si sabessis com n’estic de farta, d’haver d’estar sempre actuant com si visquéssim en un gran drama. No podríem tenir una vida familiar normal, sense haver de teatralitzar-ho tot? Quan som a casa, hauríem de poder comportar-nos amb naturalitat, ja no som dalt de l’escenari representant un paper. Som a l’entreacte i és quan podem ser nosaltres mateixos. Aquesta família m’esgota i em fa estar sempre en tensió. He de desconnectar i l’única manera d’aconseguir-ho és allunyar-me’n. Vull poder viure la meva vida i respirar tranquil·la, necessito el meu entreacte». La vida en família: una obra de teatre eterna on els personatges només viuen de veritat durant els entreactes.
Títol: Entreacte
Autora: Rut Vidal Oltra
Editorial: La Campana
Pàgines: 142