Orhan Pamuk, la mirada femenina d'Orient Mitjà

El Nobel de Literatura presenta aquest Sant Jordi a Barcelona Nits de pesta, una novel·la situada el 1901 amb una pandèmia mortal en una illa de l'Imperi Otomà

| Actualizado a 20 abril 2022 11:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

«La humanitat sempre sobreviu i s’inventa nous problemes. El fet de protegir-nos contra els virus ho portem a la sang, als gens i al final, totes les pandèmies han desaparegut, hi ha una resiliència. De fet, la humanitat es comporta igual en totes elles, encara que vol dues coses alhora, protecció dels governs i llibertat. Tot i això, és una vergonya que, preocupats pels negocis, s’hagi sacrificat la vida de molta gent gran».

Amb el Bòsfor com a escenari, l’estret d’Istanbul que separa la part europea de l'asiàtica, el Nobel de Literatura Orhan Pamuk va parlar d’Erdogan i de democràcia, d’Ucraïna, de drets humans i de pandèmies. Davant un concorregut grup de periodistes, a través de zoom, l’escriptor presentava la seva última novel·la, Nits de pesta (Més Llibres/Random House).

La novel·la, amb traducció al català de Xavier Gaillard Pla, se situa el 1901 amb un vaixell que es dirigeix a l’illa ficcionada de Minguer, amb la princesa Pakize Sultan, neboda del sultà Abdülhamit II, i el seu marit, el doctor Nuri. Al vaixell, però, també hi viatja l’inspector en cap de sanitat de l’imperi otomà, encarregat de confirmar les sospites de pesta que han arribat fins al continent. Tot i les coincidències amb la pandèmia actual, Pamuk va començar a escriure la novel·la fa cinc anys i a pensar-la durant 35.

 

 

«Em semblava curiós que tothom em preguntés per què escrivia sobre plagues. I de sobte, arriba un virus que afecta tota la societat. Igual perquè els meus amics deien que les pandèmies no estaven en vigor». Quan va ser conscient de l’abast de la Covid, Orhan va decidir no esborrar res de la novel·la. «Tot va canviar i la història em va permetre escriure en situació de pandèmia real. Només vaig reduir les descripcions de la quarantena perquè vaig pensar que tothom ja sabia com funcionaven».

Tot i això, Pamuk reconeix que es va sentir gelós de la realitat. «Durant un moment, vaig tenir la sensació que el meu món d’escriptura es convertia en un altre de públic i això em va molestar una mica. De fet, a la novel·la hi ha un capítol sobre un aixecament de pelegrins i a la Turquia d’Erdogan tenia lloc una cosa semblant».

Justament la fiscalia d’Erdogan li demana gairebé dos anys de presó acusat d’insultar Atatürk, el fundador de la república turca. «Vaig preguntar en quines pàgines apareixia i, evidentment, no hi havia cap. No tinc por d’anar a la presó perquè l’atac no té cap mena de fonament. El llibre sí que és una al·legoria del creixement de les nacions després de la desintegració de l’Imperi Otomà. Bulgària, Grècia i Turquia són les noves nacions que es van formar, però no hi ha cap connexió directa a Atatürk», assevera Pamuk, qui va pel carrer amb protecció. 

«Erdogan ha acabat amb la llibertat d’expressió i sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia. Tinc molts amics periodistes que han acabat a la presó per escriure coses valentes. Tenim un ministre que diu amb orgull que estan construint noves presons, com si fossin hospitals i això ha passat els últims sis o set anys, mentre la humanitat mirava». Hi ha alguna cosa bona en tot plegat?, es pregunta. «Les enquestes diuen que la popularitat d’Erdogan està caient. Si les eleccions vinents són justes, Erdogan caurà perquè en els últims mesos l’economia s’ha enfonsat i la gent està vivint en situacions de pobresa. Fins i tot els seus seguidors islamistes estan molests perquè la gent no té què menjar, no pot donar-li llet als seus fills».

 

«Erdogan ha acabat amb la llibertat d’expressió i sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia»

D’igual manera, va parlar de la invasió russa d'Ucraïna. «És immoral matar els ucraïnesos perquè no volen pertànyer al bloc rus, perquè no volen que Rússia els controli i el més vergonyós d’aquesta guerra és que tot està obert. Podem anar a internet i veure un munt de vídeos, jo mateix ho faig i em sento culpable i horrible. Volem fer alguna cosa, però la frustració existeix perquè no hi ha gaire a fer excepte alçar la veu o recordar Susan Sontag quan Bòsnia va ser bombardejada per l’exèrcit de Milosevic.

A Nits de pesta, l’autor de Me llamo Rojo recrea temps convulsos i ho fa a partir de la veu de la princesa Pakize Sultan. En aquest sentit, ressalta que el seu anhel és «veure el món a través de narradores femenines en les meves novel·les. Però no per correcció política, sinó perquè soc un home d’Orient Mitjà i conec tota l’estupidesa del món. Soc un gran admirador de Jean Jacques Rousseau, qui va dir allò que qualsevol home que es baralli amb la seva mare s’equivoca. Doncs jo ho he canviat i dic: qualsevol escriptor d’Orient Mitjà que es baralli amb els seus crítics femenins s’equivoca».

Malgrat tot, malgrat les guerres, les pandèmies i els totalitarismes Erdogan és positiu respecte al futur de la humanitat, «no perquè sigui utòpic, sinó perquè si miro per la finestra veig el Bòsfor, veig la bellesa de la vida. La vida és bella».

Comentarios
Multimedia Diari