Pep Puig: «En un món globalitzat, la injustícia de la guerra és més visible que mai»

Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d’aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre’l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l’home, «aquestes ja han caminat prou». L’adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s’asseu, el noi se’n torna al menjador, i novament agafa el retrat d’aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d’avi.

Aquest és el punt de partida de Si una tarda de juliol un borinot (L’Altra Editorial), l’última novel·la de l’escriptor Pep Puig, i que presentarà avui, 1 de març, a Torredembarra, a la Sala Cal Maiam (Centre d’Estudis Sinibald de Mas), a les 18 hores.

Quant al motor filosòfic del relat, l’autor diu que «és la revelació íntima que té un soldat davant d’un altre soldat; quan compren que la persona que té al davant és algú molt semblant a ell, pràcticament idèntic, amb les mateixes pors, incerteses, esperances... amb una vida que ha deixat enrere i que necessita recuperar tard o d’hora. Per tant, s’adona que aquí està a punt de matar a l’altra banda de la trinxera és algú com ell, per la qual cosa el millor que pot fer és desertar».

Així, a manera de fals relat detectivesc, la novel·la reviu com «aquest adolescent, en Ferran, juga a creure’s que l’home que arriba a la sabateria és aquell noi que van matar a la guerra, el seu avi Valentí. El lector a més de descobrir l’home que acaba d’arribar a la sabateria, entén qui va ser el jove que va marxar a la guerra amb 20 anys». Més concretament, Pep Puig diu que «metafòricament, aquest foraster porta tota la vida viatjant de camí cap a algun lloc que sembla ser la sabateria, però la raó la descobrirem durant la novel·la».

No menys important és el paper de l’àvia. «Com ella, moltes dones van quedar-se vídues a conseqüència de la guerra, d’altres van perdre els seus fills o promesos... Llavors, o t’ensorres i deixes que s’acabi la teva vida, i la construeixes al voltant d’un record, o continues endavant», detalla l’autor.

Tanmateix, Pep Puig aclareix que «Si una tarda de juliol un borinot no és una novel·la sobre la memòria històrica o la guerra, sinó que és un relat actual perquè els i les adolescents tinguin perspectiva i sàpiguen llegir el present d’una manera adequada». En aquest context, l’escriptor recorda com «avui dia, es continuen enviant joves a la guerra; de fet, estem seguint en directe el conflicte entre Rússia i Ucraïna, a Gaza... En un món globalitzat, la injustícia de la guerra és més visible que mai». Aleshores, «darrere d’una guerra no hi ha una causa, sinó interessos», diu l’autor mentre recorda les estrofes de El desertor, la cançó que va compondre Boris Vian, així com les de Paul Valéry: «La guerra és una massacre entre gent que no es coneix, per a profit de gent que sí que es coneix, però que no es massacra».