Després de vuitanta anys cultivant la mateixa terra, la família Solé es reuneix per fer junts la seva darrera collita. Aquest és l’argument de la pel·lícula Alcarràs, dirigida per Carla Simón i guanyadora de l’Os d’Or a la Berlinale, que aquest divendres s’estrena als cinemes. El productor, Tono Folguera, qui presentarà el film a la sessió de les 20.30 hores als OCine Les Gavarres de Tarragona, destaca que «és un projecte d’extremada qualitat, tocat per una vareta màgica, el que l’ha convertit en un fenomen».
Aquest divendres ‘Alcarràs’ arribarà a les sales de cinema. Què significa aquest moment?
És el moment culminant, quan tota la feina que s’ha fet en els darrers anys arriba a la seva fi. Està molt bé guanyar premis i que se’n parli, però les pel·lícules les fem perquè les vegin els espectadors.
La projecció serà especial perquè farà reobrir sales de cinema tancades de 14 localitats de Lleida i Tarragona.
Alcarràs està sent una pel·lícula molt especial, ja que s’ajunten diversos aspectes que no acostumen a passar, per desgràcia, moltes vegades: és un film en llengua catalana i de l’anomenat cinema independent. En canvi, està tenint una difusió i una repercussió al nivell de les pel·lícules comercials. Aquesta combinatòria és espectacular. A més, que hi hagi sales de cinemes que han reobert i pobles on ha tornat el cinema, gràcies a Alcarràs, és un regal que no ens esperàvem i que gaudim, especialment els qui ens agrada el cinema i lluitem cada dia perquè no es perdi.
La pel·lícula ha sigut una revolució. Ho esperaven?
Sí, però tant no ho pots esperar mai. Fer una pel·lícula amb la Carla Simón ja és una garantia d’èxit, és a dir, saps que serà bona, perquè és una de les directores amb més talent que tenim al país. Ara, al cinema, com tot a la vida, pots tenir un bon producte, però l’èxit és relatiu. D’altra banda, Alcarràs és un projecte d’extremada qualitat, tocat per una vareta màgica, el que l’ha convertit en un fenomen.
Quan li va arribar el guió, quina va ser la seva primera impressió?
Sabent que la directora era la Carla Simón, em vaig aproximar al guió amb felicitat. Després, al llegir la història de seguida ens vam adonar que era molt personal, un retrat fidel d’una zona de Catalunya, d’una manera de treballar la terra i que tractava la problemàtica de la pèrdua de referents. De seguida ens vam adonar que la pel·lícula tractava un tema molt universal des d’un punt de vista local, i això és precisament el que busca el mercat internacional, és a dir, temes locals que tenen una visió universal.
Pel que fa a la producció, en quins aspectes va ser un repte?
Era un guió molt coral amb moltes setmanes de rodatge i molt complicat de rodar. Així mateix, també vam sentir el vertigen de pensar: ara, com farem això?
Un dels esquemes que ha trencat el film és que compta amb actors i actrius no professionals. És una tendència?
No crec. El cinema, de tant en tant i depenent del projecte, ha anat a buscar el que millor s’adapta al guió i la història que es vol explicar. En aquest cas, Alcarràs és una història molt de la terra, per la qual cosa la Carla Simón tenia clar que els actors i actrius havien de ser del territori i parlar lleidatà.
Convertir-los en intèrprets professionals suposa també molta feina.
És complex i és una feina feta al darrere de les càmeres. En aquest sentit, la Carla Simón va estar sis mesos assajant per construir la família d’Alcarràs i personatges que interpretessin magistralment el seu paper. Aquesta feina ha estat clau per a la pel·lícula.
Per a la llengua i la cultura catalana, com ha contribuït la pel·lícula a visibilitzar-les?
En els darrers anys, estàvem en un pou terrible pel que fa a la producció de cinema en català, fent pel·lícules en català a base de talent i pràcticament sense recursos econòmics. Alcarràs és la demostració que si hi ha confiança en el cinema en llengua catalana i se li atorguen els recursos necessaris, que necessita qualsevol pel·lícula per competir en l’àmbit europeu, els resultats arriben. Alcarràs és el punt d’inflexió per al cinema en català i perquè la llengua catalana torni a ser el que havia estat, una llengua important i d’ús normal en el sector audiovisual, sigui el cinema, la televisió o les plataformes.
El Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, FIC-CAT, treballa per potenciar la creació des de la indústria del país i en català.
El FIC-CAT és una finestra que permet que les pel·lícules de llengua catalana es trobin en el marc d’un festival i per això desitjo que, en el futur, pugui créixer. Per aconseguir-ho són necessàries bones pel·lícules en català. Sempre he dit a la direcció del festival que estan per venir molts anys bons, per la qual cosa podrà créixer en nombre de pel·lícules i qualitat.
