Quant en saps, del Virus del Papil·loma Humà?

S’estima que més del 80% de les persones sexualment actives contrauran la infecció per Virus del Papil·loma Humà (VPH) alguna vegada a la vida. Així mateix, el 90% de les infeccions es curen de manera espontània, sense necessitat de tractament. Al respecte, l’adjunta al Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Santa Tecla i membre de la Unitat de VIH de la Xarxa de Santa Tecla, Sheila Ruiz, afegeix que «la primera infecció es produirà principalment durant els primers deu anys després d’haver començat a tenir relacions sexuals».

D’acord amb aquestes dades, la prevenció i la detecció precoç –de lesions precursores del càncer– són fonamentals en el diagnòstic i tractament del VPH.

En l’àmbit de la prevenció, la ginecòloga de l’Hospital de Santa Tecla especialitzada en patologia del sòl pelvià i cervical, Eva Soto, fa èmfasi en la importància «d’utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals per evitar el contagi del VPH, així com transmetre la infecció per aquest virus». Així mateix, Sheila Ruiz recorda que «en aquesta infecció el preservatiu no protegeix el 100% de la infecció, ja que es pot transmetre pel contacte d’àrees infectades no cobertes pel preservatiu». Tanmateix, «com més parelles sexuals diferents tinguem, més exposat o exposada estarem a contraure una infecció per VPH», diu la doctora.

En aquest sentit, les especialistes indiquen que hi ha més de 150 tipus de Virus del Papil·loma Humà, alguns dels quals causen berrugues genitals (condilomes), que tenen un baix risc oncogènic, mentre que altres tipus menys coneguts tenen un alt risc oncogènic, sent la causa de càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de vagina, d’anus o d’orofaringe.

Amb tot i això, haver estat infectat no vol dir que s’hagi de desenvolupar un càncer, ja que el 90% de les infeccions es curen de manera espontània. Al respecte, la ginecòloga Eva Soto i la doctora Sheila Ruiz expliquen que «en la majoria dels casos i quan es tracta d’una persona sana –no fumadora, no immunodeprimida i sense altres patologies de risc tals com infecció per VIH, trasplantament d’òrgan sòlid o dones que han tingut una patologia neoplàstica– la infecció per VPH desapareix en un parell o tres d’anys, per la qual cosa moltes persones ni s’assabenten de la infecció».

Vacunació

Així, principalment amb la vacunació es prevé el contagi per VPH. «La vacuna és nonavalent, és a dir, protegeix per a 9 tipus de virus i que són els més freqüents», afirma Sheila Ruiz, mentre que la doctora Cristina Ruiz, de la Unitat de Cirurgia de l’Hospital de Santa Tecla, fa èmfasi en el fet que «la protecció de la vacuna és del 90%, principalment dels virus oncogènics, és a dir, dels que poden provocar una patologia maligna».

A partir del curs escolar 2022-2023, es vacunen els nois i les noies als 11-12 anys a 6è de primària. Fins aquest curs, la vacunació sistemàtica només es feia en noies. També es poden vacunar les persones que formin part dels grups de risc vigents, tals com persones amb VIH fins als vint-i-sis anys, nois homosexuals fins als vint-i-sis anys i dones que hagin tingut una patologia cervical tractada o amb una lesió d’alt grau.

Risc de càncer

D’altra banda, el risc de lesions precanceroses o canceroses per infecció per VPH dependrà de la persistència viral, és a dir, que el VPH s’allargui en el temps. «La infecció per VPH és asimptomàtica; la sintomatologia són les lesions que produeix, per això és primordial el cribratge per detectar-les com més aviat millor i evitar que evolucionin per exemple a un càncer de coll uterí o càncer d’anus», explica Sheila Ruiz.

En aquest sentit, els tipus de VPH d’alt risc oncogènic, associats al càncer de coll uterí, es poden detectar mitjançant dues proves, segons s’especifica al Canal Salut del Departament de Salut de la Generalitat. D’una banda, la citologia cervicovaginal, que permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll uterí produïdes per la infecció pel VPH. Aquests canvis o lesions en les cèl·lules es produeixen abans del desenvolupament d’un càncer, però la major part de les vegades no evolucionen a càncer; i de l’altra, la prova de detecció del VPH, en la qual s’identifica la presència o no del virus en les cèl·lules del coll uterí i no necessàriament és indicatiu del desenvolupament d’un càncer.

Unitat de Displàsia Anal

En canvi, hi ha pacients en què la infecció per VPH els predisposa a tenir càncer d’anus per la qual cosa és important detectar com més aviat millor les possibles lesions precanceroses. «La detecció es fa a la consulta de la Unitat de Displàsia Anal, que té com a objectiu la prevenció i la detecció precoç del càncer anal entre la població de risc, principalment, entre homes homosexuals portadors del VIH i també dones amb antecedents de displàsia de cèrvix (coll uterí).

En la població general, el càncer anal té una incidència anual inferior a dos casos per cada 100.000 persones, però en els pacients de risc aquesta incidència és fins a 150 vegades més elevada», explica Sheila Ruiz, responsable de la Unitat juntament amb la doctora Cristina Ruiz.

Llavors, per detectar aquestes lesions ambdues expliquen que «primer sol·licitem una citologia anal i en cas que estigui alterada, fem una anuscòpia d’alta resolució per veure si hi ha patologia anal que hàgim de biopsiar i tractar per evitar que progressi a un càncer». Així, les dues especialistes assenyalen que «tot i que avui dia no hi ha establert un programa de cribratge, cada cop hi ha més grups de treball i societats científiques que treballen per establir aquests grups de risc i garantir el cribratge precoç del càncer anal».