Tomàs Molina: «No hem entès que la naturalesa té laseva pròpia dinàmica i no és la nostra»

Entrevista. Tomàs Molina, físic i cap de meteorologia de la Televisió de Catalunya. El Museu del Port de Tarragona ha acollit aquesta setmana la conferència ‘Huracans al Mediterrani?’, en què el periodista va exposar les situacions que ens podem trobar a conseqüència del canvi climàtic

| Actualizado a 27 marzo 2022 05:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, Tomàs Molina, físic, periodista i cap de meteorologia de la Televisió de Catalunya, ha visitat aquesta setmana el Museu del Port de Tarragona per explicar, en el transcurs de la conferència Huracans al Mediterrani? Com canviarà el nostre mar amb el canvi climàtic, les situacions que ens podem trobar, en un futur no llunyà, al món marítim.

Com afectarà el canvi climàtic al mar Mediterrani?

Els informes diuen que el temps està canviant, i no és ni a millor ni a pitjor. Per tant, aquelles coses que es feien d’una manera, ara s’han de fer d’una altra. Respecte al mar, tenim més borrasques que ens fan mal a terra, amb pluges i ventades molt fortes. Hem d’aprendre a pronosticar aquestes borrasques i reaccionar abans.

Els mars i els vents com seran?

Hi haurà més situacions de tempestes fortes. El mar Mediterrani registra temperatures més altes, el que li dóna més energia. La calor de l’aigua és vapor que quan canvia de fase genera energia que és la que mou les tempestes. Llavors, com més energia es genera en el mar, més energia poden tenir les tempestes, i, per tant, poden ser més virulentes. En un futur hem d’esperar que hi hagi tempestes més fortes al Mediterrani i també períodes sense precipitacions.

Les infraestructures marítimes com s’hauran de modificar?

Les infraestructures es calculen perquè puguin resistir fins a un cert nivell d’alçada d’onades, de força del vent, etc. Per exemple, es mira quina és la màxima onada que hi ha hagut en aquesta zona, i llavors es decideix com es construirà la infraestructura, ja que, fins ara, no sortia a compte invertir molts diners per una cosa que succeïa un cop cada centenar d’anys. Això és el concepte de període de retorn. Però aquests càlculs estan canviant perquè el temps ha canviat, és a dir, un fenomen que abans passava cada centenar d’anys, ara té lloc cada vint o deu anys, i aquelles infraestructures creades, per allò que passava de tant en tant, han de canviar.

Tindrem huracans al Mediterrani?

No tindrem huracans en el sentit estricte, però sí els efectes del que es coneix com a cicló Mediterrani o ‘medicane’, ja que la força del vent és la mateixa i l’aspecte s’assembla.

Ressalta que «la meteorologia no és una fatalitat, és pronosticable. Ens permet preparar».

La meteorologia ja no és una fatalitat perquè som capaços de pronosticar els canvis i els que es donaran en un futur lligat al canvi climàtic. Estem avisant abans que passi perquè ens puguem preparar, buscar les solucions i treballar per aquestes, i fins i tot obtenir-ne beneficis. Quan parlem del canvi climàtic hem de limitar-lo i revertir-lo, però no és ni una fatalitat ni una desgràcia, és una realitat. El comparo amb l’edat, és a dir, quan jo tenia disset anys, no sé si estava millor que ara, que en tinc 58 i el repte és estar en bona forma a aquesta edat; no obstant això, no és pitjor, és diferent. Hem de lluitar contra el canvi climàtic, però no m'agrada el missatge que donem als joves que el món s'està acabant i que no tenen futur, en tenen tant com vulguem nosaltres.

Què no hem entès encara de la naturalesa?

No hem entès que la naturalesa té la seva pròpia dinàmica i no és la nostra. Creure que tot gira al voltant del nostre punt de vista és un error, i per això ens hem d’adaptar.

Comentarios
Multimedia Diari