Viatge esbojarrat per l’Univers

Control alienígena de la terra...

Ambdós llueixen llargues barbes blanques, ambdós escriuen ciència-ficció, ambdós tenen protagonistes trans i han creat escenes a les seves trames pràcticament calcades. Ambdós inauguren la col·lecció Gatzara de l’Editorial Chronos amb un volum doble, dues novel·les en una. Només cal fer un gir per endinsar-se en l’altra història. Són el reusenc Enric Herce i el capdevànolenc Sergi G. Oset. I malgrat que tot sembla preparat al mil·límetre, res més lluny de la realitat perquè el Sergi i l’Enric gairebé no es coneixien abans d’aquesta aventura.

«Ha sigut molt guapo. Jo vaig presentar la meva novel·la i la idea era complementar-la, però ni l’Enric ni jo hem pogut saber què feia l’altre fins que hem vist el llibre publicat, amb un resultat molt esbojarrat», diu el Sergi. A Sismes, l’autor capdevànolenc ha creat el món de Molls, en una Terra colonitzada per uns alienígenes que la controlen i uns cabots, éssers sorgits de l’obscur fons marí, que fan la feina bruta. «Són elements de terror, del món del Lovecraft», comenta el Sergi.

Paradoxalment, si a la història del Sergi, que transcorre a la Terra, els alienígenes són els amos, a la novel·la de l’Enric, Un bibliotecari de Mart, que passa al planeta roig, no n’hi ha cap ni un d’autòctons d’aquelles contrades. «Els colonitzadors són justament els terrícoles».

Com és tradicional en les novel·les de gènere, no falta la sàtira, la fina ironia, la crítica social i el bon sentit de l’humor. En Sismes, l’Eva, la protagonista, viu «enfangada» en un món en què unes elits corruptes, que gestionen una plataforma sísmica, volen tenir el control físic i també mental de la població.

«M’interessen molt les polítiques locals. Per una part, volia mostrar l’explotació del territori, dels recursos, com estem disposats a destruir tot davant la immediatesa dels beneficis, amb les corporacions i el tractament dels recursos i, per l’altra, aquesta pressió psicològica, a vegades física, que s’acaba produint sobre determinats àmbits professionals i que fins i tot afecten la vida personal dels ciutadans», explica el Sergi. Justament els sismes, de forma cíclica, fan tremolar la terra en un record de què va ser la plataforma gasística de Florentino Pérez davant les costes tarragonines i de Castelló.

«De fet, l’espurna que va iniciar l’escriptura d’aquesta novel·la va ser la plataforma Castor», admet. Tot farcit, això sí, d’elements fantàstics o terrorífics, amb una dona, l’Eva, que manipula abans no ser manipulada. «És un personatge fort, encara que no és combativa en el sentit de lluitar contra la xacra social. Ella mateixa el que busca en primer terme és el seu propi benefici personal. El que passa és que viu dintre d’unes aigües plenes de taurons. Però l’Eva pot ser tan cabrona com qualsevol altre, sigui home o dona, tot i que està posada en una tessitura en què només pot fugir cap endavant i farà el que sigui necessari per sortir-se’n».

En qualsevol cas, l’Eva viu en un bucle interminable, en un homenatge a Carretera perduda, de David Lynch, amb Bill Pullman i Patricia Arquette.

... I colonització terrícola del planeta roig

I si Carretera perduda és el referent inspirador del Sergi a Sismes, el de l’Enric a Un bibliotecari de Mart és Desafiament total, de Paul Verhoeven amb Arnold Schwarzenegger i Sharon Stone.

El bibliotecari en qüestió és el Quim o el Koji, depenent del moment de la història, molt ben acompanyat del woola, una mascota-saure. El relat, entre l’humor i la sàtira, trasllada els maldecaps polítics de la Terra a la colònia de Mart, on hi ha tot un ventall d’opcions, republicans i monàrquics, fins i tot amb una incipient guerra carlina. Crítica o reflexió? «Tenim una figura de poder des de fa molts anys a qui ningú ha escollit. No s’ha produït un procés democràtic que certifiqui que la població vol que aquest senyor sigui el monarca. En aquest cas, evidentment, parlem del monarca de Mart», assevera l’Enric Herce.

Al planeta roig l’embolic es fa gran quan es produeix un buit de poder i s’ha de triar successor. «Cadascú vol imposar la seva opció, mentre que el poble sembla que no pugui dir res. En aquest sentit, tots dos relats, tant el del Sergi com el meu, parlen d’aquesta incapacitat de triar. Sembla que tens el control de la teva vida, però en el fons hi ha moltes coses, o la gran majoria, que se t’escapen. Passa amb l’Eva, a Sismes i amb la Berta, d’Un bibliotecari de Mart», manifesta el reusenc.

Un rei marcià, sí, ja mort. Sense descendència, almenys no oficial, al qual li agradaven les dones més que als pandes el bambú, participava en caceres furtives a reserves protegides i acumulava una enorme fortuna a paradisos fiscals de la Terra. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions... «Era l’agost de 2020 quan l’editorial Chronos em va fer la proposta per complementar la història del Sergi i en aquells moments la notícia era que el rei emèrit marxava cap a Abu Dabi», recorda l’Enric. «És ben recent».

Per tot plegat, el paisatge de Mart, amb les seves característiques dunes i unes sofisticades càpsules plenes d’oxigen per poder-hi viure, es veurà plagat de conspiracions entre ninges, androides assassins i tota mena d’artefactes.

Per començar, el Quim no serà el Quim. És a dir, no ben bé com el lector el coneixerà al principi. És un heroi?, un antiheroi? «Els personatges d’Un bibliotecari de Mart se surten del tòpic perquè el Quim és un heroi molt al seu pesar. Al començament és un antiheroi total i quan s’adona que té un paper a fer, tampoc no li surt molt bé del tot. Com l’Eva del Sergi, és la Berta la protagonista, la que realment agafa la paella pel mànec i té clar els objectius», il·lustra el reusenc.

D’igual manera, en aquest món de ciència-ficció que no ho és tant, l’Herce també fa una picada d’ullet a Philip K. Dick, alhora que a la seva professió de bibliotecari. Això sí, aquests s’hauran de modernitzar amb una ampliació de memòria.

Ambdues històries són un exemple més del moment dolç que viu la literatura de ciència-ficció i fantàstica en llengua catalana. «La decisió de Chronos és molt rellevant i ho haurem de ponderar amb el temps perquè a part d’apostar per l’Enric i per mi en aquest primer número de Gatzara, és una petita editorial amb pocs anys de vida, per la qual cosa, jugar-se-la donant veu a autors locals és un pas molt important», assenyala el Sergi.

I és que els últims anys diferents segells han publicat especialment traduccions d’autors estrangers com ara Ursula K. Le Guin, Terry Pratchett o Isaac Asimov. En aquest sentit, l’Enric Herce ressalta que «encara que faci la impressió que hi ha molts llocs on publicar, no n’hi ha tants i, de fet, estem molt contents que un projecte petit com Chronos aposti per dos autors catalans i en un volum doble. Esperem que la col·lecció tiri endavant i publiquin molts escriptors més».

Herce i Oset, ‘The toxic twins’, com ells mateixos s’han autodenominat, estan de gira intergalàctica i aquest cap de setmana faran una aturada rellevant a la IV Convenció Catalana de Ciència-ficció i Fantasia que se celebra a Vilanova i la Geltrú els dies 21 i 22, on el reusenc pot emportar-se el Premi Ictineu, del qual és finalista per L’estrany miratge. Un guardó en què, com recorda el Sergi, sumen entre tots dos «tretze cops com a finalistes».