Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Virginia Woolf cisellada en pell

    Els poetes Òscar Palazón i Mireia Vidal-Conte arrenquen les presentacions literàries a la llibreria tarragonina El Soterrani amb el clàssic ‘L’habitació d’en Jacob’

    01 junio 2023 19:13 | Actualizado a 01 junio 2023 20:26
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Temas:

    «Quan tradueixes una autora, una de les coses que s’ha de fer és viure-la», deia el passat dimecres la poeta i traductora Mireia Vidal-Conte al Soterrani, en la que va ser la primera presentació literària de la llibreria cooperativa tarragonina. Una arrencada, tot s’ha de dir, força valenta, de la mà d’un clàssic, textos que, de vegades, espanten l’auditori. No va ser així, ja que una vintena de persones, pel capbaix, s’hi van estrenar al nou espai.

    Mireia Vidal-Conte és la traductora de L’habitació d’en Jacob, de Virginia Woolf, publicada per l’Editorial Navona, obra que va presentar amb el també poeta i escriptor Òscar Palazón. Una xerrada que es va enfocar sobre la novel·la, però molt especialment, sobre la traducció i la persona de Woolf, autora de la qual Vidal-Conte es va confessar enamorada. «L’hi devia», manifestà.

    Enamoradíssima, diríem perquè «per viure-la», la Mireia va viatjar al paisatge de la britànica i fins i tot es va banyar al riu Ouse, el mateix on el 28 de març de 1941 Virginia Woolf va decidir que ja en tenia prou. Va vestir-se amb el seu abric, va omplir-se les butxaques de pedres i es va acomiadar per sempre més. «Vaig anar a fer el meu ritual Woolfià», assenyalà la traductora. No només això, la Mireia va mostrar cofoia als congregats un tatuatge de la gran escriptora. Molt acurat, això sí. «Ara m’han encarregat un assaig sobre la seva persona. De fet, ja no m’interessa la literatura, m’interessa la Virginia Woolf», ressaltà. Realitat o hipèrbole?

    Pel que fa a L’habitació d’en Jacob, Palazón i Vidal-Conte van deixar palès que es tracta d’un punt d’inflexió entre l’escrit abans i tot el que vindria després. Ni més ni menys que La senyora Dalloway (1925); Al far (1927); Orlando (1928) o Les ones (1931). «No podem dir que sigui una obra menor, però sí que és una mena d’esborrany, un esbós del qual més tard seran autèntics quadres. Un laboratori de proves», destacaren.

    Que estan revifant les obres de la Woolf és una realitat, apuntà l’Òscar Palazón. «Primer de tot, perquè s’han alliberat els drets», respongué la Mireia, qui afegí que «hi ha un boom de tot el que tingui a veure amb el feminisme. I no podem oblidar que un text del feminisme modern és Una cambra pròpia. Virginia Woolf és polièdrica, polifacètica, té molts vessants. Va escriure de tot, també poesia, a L’habitació d’en Jacob n’hi ha. El que no va fer van ser versos».

    La novel·la, escrita fa un segle (1922), ressegueix la vida del Jacob Flanders a través de la mirada de les dones que l’envolten, que mostren un retrat ple de matisos d’un protagonista absent fins al punt que sembla que només pugui existir en les sensacions. «Un llistat de personatges que apareixen fugaçment. Alguns hi tornen a sortir; d’altres, no», explicà Palazón. «Feia servir molts recursos literaris. Tenia una paleta de colors cap a on abocava la seva mirada», declarà la Mireia. I en aquest color, el paisatge que l’envoltava. Un context que li va portar més d’un maldecap a la traducció perquè si com va dir Palazón, «el traductor és com un cirurgià que es troba coses que no espera i ha de prendre una decisió», què es va trobar la Mireia? «El que em va costar més van ser els noms de plantes i ocells, que en surten molts. Jo no tinc la seva verborrea».

    Vidal-Conte instà a llegir la Virginia Woolf, tot i que va advertir que és «alta literatura». És a dir, «no és una lectura per a cinc minuts, és ideal per a un viatge en tren». Efectivament, tenint en compte com de bé funcionen els rodalies i la mitja distància últimament, la Woolf seria bona companyia.

    «No hem d’oblidar que ella va obrir les portes de la novel·la moderna. És cert que sovint se li ha criticat que va néixer en una família benestant, però s’ho va currar. Volia ser independent econòmicament del Leonard Woolf. Jo la reivindico». D’igual manera que va reivindicar el Premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell, que la Mireia va guanyar el 2007 amb Margarides de fons (Cossetània), guardó que ja no existeix. «S’ha de recuperar. No teniu un nou alcalde?», interpel·là.

    Bé, doncs Viñuales, primers deures que apuntar a l’agenda.

    Comentarios
    Multimedia Diari