130 anys de l’última onada de fred que va glaçar el riu Ebre

Fa 130 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya en un segle i mig, des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país. Segons recorda el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A Tortosa, es va arribar als -9,5 graus.  L’anterior vegada que s’havia congelat el riu de banda a banda a Tortosa, va ser durant l’hivern del 1829-1830.
El 1891, la glaçada de l’Ebre encara va ser més important a l’Aragó,ja que el gruix de l’aigua gelada va arribar als tres pams (uns 58 cm) a la rodalia de la ciutat de Saragossa.
Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents en dos segles a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.
Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques.
 L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.
La Gran Fredorada de gener de 1891 va provocar molts danys a l’agricultura amb la mort d’un gran nombre d’arbres com garrofers a les Terres de l’Ebre i tarongers al País Valencià. Nombrosos conreus d’hortalisses es van perdre per complet.