Ebre

Manel Ollé: «Vaig tenir la sort de ser company dels meus mestres»

Un mestre inoblidable. Ollé, professor de moltes generacions d’ebrencs, és el pregoner d’aquestes festes de la Cinta

Manel Olléfotografiat al parc de Tortosa. Foto: J. Revillas

Marina Pallás Caturla
Publicado por

Creado:

Actualizado:

Per a moltes generacions d’ebrencs i especialment de tortosins, el professor i escriptor Manel Ollé (Ulldecona, 1954) ha sigut un mestre inoblidable. Entregat totalment a la docència, durant quasi quatre dècades com a professor de l’Institut Dertosa (antic Joaquín Bau) ha anat sembrant entre els seus alumnes la llavor de l’estima per la llengua, la literatura i la cultura. Però molt més que això: pel goig d’aprendre, de conèixer, de saber. Ollé és també autor de diversos llibres, novel·les i estudis i ha rebut nombrosos premis, a més de participar activament en la vida literària i cultural de les Terres de l’Ebre. És, en definitiva, una persona molt coneguda i estimada a la ciutat. El pregó tindrà lloc demà a partir de les 19.30 hores al parc municipal.

Què ha significat per vostè ser nomenat pregoner?

Una gran sorpresa. Em van telefonar de la secretaria de l’Ajuntament i em van dir que l’alcaldessa em volia parlar. Jo no tenia la més remota idea de què voldrien parlar amb mi. I quan m’ho va dir em vaig quedar molt sorprès perquè l’Ajuntament de Tortosa una de les grans distincions que pot atorgar és la d’encarregar-te el pregó de la Cinta. Té una carrega simbòlica important.

És tot un repte.

No és gens fàcil. Però intentaré sortir-me’n raonablement bé i la confiança que m’ha estat atorgada miraré de no decebre-la.

Què pot avançar-nos del pregó que oferirà demà?

A més d’adreçar-me a les pubilles i desitjar una bona festa, intentaré explicar la sort que vaig tenir de venir a estudiar a l’Institut de Batxillerat de Tortosa i les línies pedagògiques que allà hi vaig trobar. Alguns professors em van alliçonar molt bé de quin era l’estat cultural de la ciutat; els meus professors em van explicar qui era Gerard Vergés, Zoraida Burgos, la revista Geminis... Jo em sento hereu d’aquesta línia pedagògica que vaig trobar a l’institut. Explicaré de quina manera em va influir i de quina forma la vaig intentar transmetre als meus alumnes. Un pregó ha de ser breu, però si tinc temps intentaré descriure quin ambient pedagògic vaig trobar i la sort que vaig tenir d’arribar a aquest institut i de quina manera em va canviar la vida. Però vull parlar poc de mi, vull ser un espill que reflectirà la grandesa pedagògica que tenia aquell institut quan vaig arribar-hi.

Quin any va trepitjar per primer cop aquest institut?

Vaig venir el 1964 a l’Institut de Batxillerat de Tortosa per a les proves d’ingrés. Al meu poble construïen ja un institut, de forma que si jo hagués sigut tres anys més jove, no m’hagués calgut venir a Tortosa.

Res més acabar els estudis va tornar al seu institut, aquest cop ja com a professor.

Em sento un home molt afortunat. Tenia unes ganes molt grans de reincorporar-me en aquell claustre i aquella professió, poder passar a ser company dels meus mestres. Així de positiu va ser aquest institut per a mi. A mi em van sortir possibilitats de treballar en altres llocs o seguir amb altres estudis, però eren tantes les ganes que tenia de tornar que vaig fer-ho rapidíssimament. I vaig tenir la sort que vaig trobar gairebé tots els meus professors, dels quals tant havia après i m’havien fet estimar el món de la ciència, del saber i de la cultura. Venir a Tortosa va ser molt important. Als 14 anys li vaig dir al meu pare si em posava a treballar, i em va dir d’anar a Tortosa a fer primer el batxillerat i, en acabar, que fes el que volgués. Però aquí em van agafar unes ganes d’aprendre i d’estudiar extraordinàries. Em vaig incorporar el 1977 com a professor.

Vostè és d’Ulldecona, però en realitat ja és plenament tortosí.

M’he casat aquí, visc aquí i segurament em quedaré aquí. De forma molt conscientment i molt feliçment. Tot i això, no he deixat mai les meues arrels d’Ulldecona. Als meus llibres, tot el lèxic, el paisatge, la toponímia, els personatges, la seua forma parlar... tot és essencialment Ulldecona.

«Al pregó vull parlar

poc de mi, vull ser un espill que reflectirà la grandesa pedagògica que tenia aquell institut quan vaig arribar-hi»

«Venir a Tortosa va ser molt important. Però

tot i això, no he deixat mai les meues arrels d’Ulldecona. Als meus llibres tot és Ulldecona»

tracking