Amposta recuperarà el Molí de Miralles, del segle XV, com a equipament per a la ciutat

El Molí de Miralles és un dels espais patrimonials destacats de la façana fluvial d’Amposta. Construït al segle XV i en funcionament fins al segle XX, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL),  forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i figura en el catàleg del patrimoni històric, artístic i arquitectònic del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). L’Ajuntament de la capital del Montsià el va adquirir el 2023 per 97.000 euros amb l’objectiu d’aturar el seu deteriorament i recuperar-lo com a equipament públic (encara per definir). Un procés que espera rebre el finançament del Pla de barris i viles de Catalunya (aquesta setmana la Generalitat dona a conèixer les ciutats adjudicatàries de la primera convocatòria). En els últims dos anys, s’han dut a terme estudis per conèixer millor la seua història, que ara ha presentat el Museu de les Terres de l’Ebre.

L’operació de compra va comptar amb la col·laboració del propietari privat, "que va entendre que la millor via per preservar l’edifici era la seva titularitat pública", explica l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, qui detalla que l’Ajuntament disposa ja d'un projecte de consolidació de l’edifici. Es preveu l’arranjament de la coberta, la consolidació estructural interior i el tancament de l’espai per evitar-ne una major degradació, unes actuacions que suposen el primer pas, imprescindible, abans d’afrontar la rehabilitació completa del conjunt. Si finalment Amposta aconsegueix entrar al Pla de barris i viles de Catalunya, el projecte podria desenvolupar-se dins l’horitzó temporal del pla, que preveu una durada inicial de cinc anys, ampliable fins a vuit, «període en el qual l’equipament podria quedar plenament rehabilitat», segons Tomàs.

Datat originàriament al segle XV, el Molí de Miralles presenta un alt valor històric i arquitectònic. Una de les seves singularitats és la reutilització de pedres procedents de l’antic castell d’Amposta, especialment visibles a l’arcada conservada, fet que vincula directament aquest edifici amb altres projectes municipals de recuperació del patrimoni del nucli històric.

Pel que fa als usos futurs de l’equipament, encara no estan definitivament determinats. L’Ajuntament aposta perquè el Molí de Miralles aculli usos vius i funcionals, sempre des del respecte cap al valor arquitectònic i històric, igual que s’ha fet en altres espais patrimonials com les cases del Castell, que esdevindran oficina de turisme; l’antic edifici del Sindicat , on hi ha l’àrea de polítiques d’ocupació, o la biblioteca Sebastià Juan Arbó.

El Museu de les Terres de l’Ebre acull aquest dimecres la presentació pública dels resultats dels treballs realitzats al voltant del Molí de Miralles durant els anys 2023 i 2024. Les recerques han estat encarregades pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i es presenten en dos grans blocs. El primer, «Arqueologia, història i memòria oral», a càrrec de Judit Ciurana, arqueòloga de l’empresa EOS Arqueologia, que ha permès reconstruir la història del molí i identificar els elements arquitectònics que caracteritzen i defineixen els diferents moments històrics de l’edifici. La recerca s’ha completat amb entrevistes a persones vinculades al molí en els seus darrers anys, que han ajudat a establir-ne el funcionament, a identificar la maquinària emprada en el procés de transformació de l’oli i a constatar que el Molí de Miralles no era només un espai de treball, sinó també un espai de trobada i sociabilitat.

El primer esment documental del molí d’oli data de l’any 1487, moment en què l’edifici es trobava en estat de ruïna a causa del setge exercit per les tropes del rei Joan II sobre el castell d’Amposta. Posteriorment va ser reconstruït "i va ser propietat de la nissaga familiar dels Oliver de Boteller de Tortosa", segons detallà la directora del Museu, Elena Fabra. La seva activitat es va mantenir de manera ininterrompuda fins a les portes del segle XXI, i la seua evolució ha anat estretament lligada a les transformacions dels processos de molta i premsat de l’oli.

El segon bloc de la presentació vessa sobre «La premsa hidràulica: el seu funcionament en 3D» a càrrec de Jordi Gallart, tècnic superior en Disseny i Fabricació Mecànica, qui ha elaborat una animació en 3D que permet al públic general entendre com funcionava l’antiga premsa de ferro forjat que es conserva a l’interior del molí.