85 anys de Biblioteca Popular d'Ulldecona

Ulldecona té una de les biblioteques més antigues del Principat, inaugurada el 19 de gener de 1930. És la dotzena de Catalunya i pertanyia a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació, junt a les de Valls i el Vendrell, dos anys després, s’hi afegiria la de Tortosa. Amb la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, cada diputació assumiria la gestió de les biblioteques populars creades per aquesta administració i les noves que es crearien durant els anys 30. La Generalitat ha declarat 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya.

En aquest context, la Biblioteca Popular d’Ulldecona (que conserva el nom) ha realitzat una exposició de fotografies de les diverses èpoques per les quals ha passat. Des de la seua creació fins a la diada de Sant Jordi de l’any 1990 estava situada als baixos de l’ajuntament i, d’aleshores ençà, a l’antiga església dels Dominics, restaurada i que alberga també la Casa de Cultura, just davant del consistori al carrer Major.

La posada en marxa de la biblioteca va ser una iniciativa del diputat Ramón Salomón que ho va proposar a la Diputació, sent alcalde d’Ulldecona, José Nofre. Les primeres bibliotecàries arriben el novembre de 1929 i comencen a ordenar el material per poder obrir al més aviat possible. La biblioteca sempre ha comptat amb una bibliotecària titular i una ajudant. La primera titular va ser Maria Balañá i les primeres nascudes a Ulldecona foren Carme Querol i Maria Cinta Rubio.

Des del primer dia que es va inaugurar, les seues bibliotecàries van escriure un diari on reflectien tot el que hi passava i que, avui, ens porta una visió fidedigna d’aquells temps. Les anotacions ens permeten seguir la vida, tant de la Biblioteca com del poble, de 1929 a 1968. Tan sols es va deixar d’escriure entre abril de 1938 i febrer de 1940, quan es va tancar coincidint amb l’arribada de les tropes franquistes i el final de la Guerra Civil.

Especialment colpidora és la nota del dia 3 d’abril de 1938: «Avui he tornat a obrir la Biblioteca. La gent asustada se n’ha anat a les casetes de camps, i al poble no hi queda ningú. A la Biblioteca ni una ànima».Un parell de dies més tard, l’última acotació en català: «Continua la soletat a la Biblioteca i el nerviosisme a fora. He escrit als mestres que tenen les filials».

Arxiu digital i en paper

L’activitat a la Biblioteca es reprèn al cap de dos anys justos, amb la inauguració i obertura al públic, els dies 15 i 16 d’abril de 1940. Segons les pàgines del diari reiniciat, la primera tarda van assistir-hi molts xiquets, una constant que s’aniria repetint els dies següents. Els originals dels diaris i la correspondència encara es conserven a l’actual Biblioteca, però també es poden consultar on line gràcies a la digitalització que va dur a terme la Casa d’Oficis d’Ulldecona el 2013.

L’arxiu en paper a la Biblioteca és immens, fins i tot s’han recuperat documents que s’havien perdut durant la guerra, «un treballador de la Biblioteca Nacional de Madrid va contactar amb nosaltres per dir-nos que li havien fet arribar uns llibres de la nostra biblioteca, i ens els van enviar», explica la bibliotecària Francis Ferré. «El lot constava al nostre registre com a perdut, són uns llibres d’autors gallecs que algú havia recollit i un familiar els va portar a la Biblioteca Nacional», apunta Ferré.

Ulldecona disposa d’un fons de 31.000 documents, que inclou documentació anterior a 1901 i les obres del sociòleg ulldeconenc Manuel Sales i Ferré. Tota el material, unit al creixement de la població des que es va ubicar la biblioteca al seu emplaçament actual, fa que l’edifici no respongui a les necessitats d’avui en dia. Caldria una bona ampliació o un equipament nou, ja projectat, però no executat per falta de recursos. Un dels principals inconvenients és el seu accés, només a través d’una escala exterior, la qual cosa impedeix a molta gent gran i persones amb alguna minusvalidesa física poder fer ús del servei. Aquest problema es podria solucionar enguany, amb la construcció d’un ascensor que en millorarà l’accessibilitat.