A la venda un dels palaus del carrer de la Rosa de Tortosa, per 1,2 milions d’euros

El Palau Capmany, datat del segle XVIII i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, destaca pel seu pati neoàrab

14 febrero 2018 09:48 | Actualizado a 15 febrero 2018 15:26
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El Palau Capmany de Tortosa, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, està a la venda, després que el seu propietari, Metrópolis Seguros, haja tancat l’oficina que hi tenia.

La cartera d’assegurances de Metrópolis Seguros, segons ha pogut saber el Diari, s’ha venut a FIATC (l’oficina es troba a l’avinguda de la Generalitat), excepte les assegurances de vida, que passen a gestionar-se des de la seu central de Madrid, el mític edifici de la Gran Via, estampa de tantes postals de la capital espanyola.

El Palau Capmany està situat al carrer de la Rosa, gairebé enfront dels palaus Despuig i Oriol, i és un dels palaus destacats del nucli antic de Tortosa. L’import que es demana per aquest particular immoble és d’1,2 milions d’euros. Es pot trobar el seu anunci a Esteban Immobiliària, on se’l descriu com un edifici de 2.000 m2 de 14 habitacions i 8 banys. La immobiliària destaca el potencial de l’edifici com un hotel amb encant.

Per al president de l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, Josep Baubí, el fet que el palau estiga a la venda és «una mala notícia i ho lamentem, ja que és un edifici molt emblemàtic del nucli antic». No obstant això, el president recorda que és una propietat privada i que a més «pot acabar sent una bona notícia segons qui s’hi instal·le». 

En aquest sentit Baubí expressa el seu desig que l’Ajuntament de Tortosa, juntament amb la família propietària, pogués «controlar» qui acaba adquirint l’immoble. «Estaria bé que fos un organisme públic, i encara millor una entitat privada per dinamitzar el nucli antic, com un hotel. L’opció d’un hotel tindria molt de sentit», opina Baubí.

Per una altra banda, el president explica que des de fa uns mesos s’ha anat percebent una certa especulació pel que fa als preus dels locals del carrer de la Rosa o del carrer de Montcada. 

«Han pujat moltíssim els lloguers i tenim molts locals tancats per aquest motiu. Estaria bé que es controlés amb alguna fórmula, per tal de facilitar l’activitat empresarial i privada al nucli antic i que els locals no estessen tancats durant anys», considera Baubí.

‘L’Alhambra tortosina’

El palau és del segle XVIII, tot i que algunes fonts apunten que seria un segle anterior, i pertanyia a Miquel de Sabater i de Prat, marquès de Capmany i comte de Vallcabra. La darrera dècada del segle XIX, les cavalleries i dependències de personal es van transformar en establiments comercials. L’any 1868, el mestre de cases Josep Grifoll va construir, al saló principal del palau, una reproducció del granadí Pati dels Lleons i l’edifici fou conegut popularment com l’Alhambra.  Després al pis principal s’hi va instal·lar el Centro Dertosense, un club social i polític de la burgesia tortosina, esmentat al llibre Espurnes de la llar de Ramon Vergés i Paulí.  

La construcció presenta un esplendorós pati, emmanisat i de regust neoàrab, i és un dels pocs palaus tortosins que ha conservat el ràfec de la façana, que és un dels elements que millor s’aprecien quan es passeja pel carrer de la Rosa.

«Se sap ben poca cosa d’aquest palau, hi ha poca informació directa, fins i tot sobre la seua cronologia en tenim notícies sense precisar, a diferència d’altres palaus on hi ha una mica més d’informació», explica el director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto. «Potser ara seria un bon moment per estudiar-lo més».

Casa natal de Gerard Vergés
Curto explica que després aquesta casa l’adquirí el 1880 Antoni Oliveres Ginerés. Tot seguit l’heretaria el seu fill Antoni Oliveres Franquet, metge que farà societat amb Gerard Vergés Zaragoza, farmacèutic que estava al costat i que és l’avi de l’il·lustre escriptor Gerard Vergés (1931-2014) nascut a l’últim pis de la mateixa casa. Tal com explica Xell Aixarch, bona coneixedora de la vida i obra de Gerard Vergés, «ja a la rebotiga de la farmàcia hi havia un ambient cultural potent». Els Vergés hi tindrien la farmàcia des de la seua inauguració el 1897 fins a la dècada de 1990, quan es traslladaren al barri del Temple.

El palau va ser finalment adquirit el 1967 per José Celma Prieto, que és un filantrop molt reconegut que va ajudar a finançar els Jardins del Príncep de Tortosa o les escales de la Catedral, a més de president de Metrópolis Seguros. El seu germà gran, Francisco, fou advocat, a més d’escriptor de diversos llibres sobre la Guerra Civil, i comptava amb una gran biblioteca sobre aquest tema. Va morir el passat 14 de gener, als 96 anys.

Comentarios
Multimedia Diari