Absolt un participant del tall l’AP-7 pel judici de l’1-O

Un home que inicialment havia estat condemnat a mig any de presó per haver llençat un pot de fum contra els Mossos d’Esquadra que volien dissoldre unes 300 persones que tallaven, el 2019, l’autopista AP-7 a l’Ampolla per protestar pel judici dels fets de l’1-0, ha esta finalment absolt per l’Audiència Provincial de Tarragona. Els magistrats consideren que els fets no tenen la rellevància penal per qualificar-los com a atemptat a agents de l’autoritat. 

L’acusat, de nacionalitat espanyola, a dos quarts de cinc de la tarda del 21 de febrer de l’any passat es trobava a l’alçada del punt quilomètric 307,500 de l’autopista AP-7 –sentit València–, en el terme municipal de l’Ampolla. Estava amb un grup de 300 persones, amb motiu de la vaga general convocada aquell dia en protesta pel començament de l’anomenat Judici del Procés. 

Els participants a la concentració havien tallat la circulació de l’autopista en ambdós sentits. Els Mossos d’Esquadra –entre ells agents dels ARRO– es van desplaçar a l’indret i van requerir als participants perquè abandonessin voluntàriament la via. Els van informar de les conseqüències de la seva actuació. Llavors, l’acusat, «amb ànim d’atemptar contra el principi d’autoritat i fent cas omís a les advertències dels agents», va treure de la seva motxilla un pot de fum i el van llençar contra els ARRO, sense que cap agent resultés ferit.

Prèviament, l’acusat fou identificat com autor d’una pintada en el pilar d’un pont de l’autopista. Però l’empresa concessionària, Abertis, no reclama.

Davant la sentència condemnatòria del Jutjat del Penal 2 de Tortosa, l’acusat va presentar un recurs d’apel·lació. Es basava en dos motius: que no va quedar acreditat que fos ell qui va llençat el pot i, en segon terme, que els fets no revesteixen la gravetat necessària per ser constitutius d’un delicte d’atemptat. 

Els magistrats de la Secció Segona han rebutjat el primer motiu. Recorden que si bé un dels mossos va declarar que desconeixia qui va llençar el pot de fum, un altre policia sí va reconèixer l’acusat, «narrant de forma precisa la seqüència fàctica i temporal».

Sí a part del recurs
Però en canvi, la Sala ha estimat la segona part del recurs. Recorda que la sentència inicial no es descriu en la seqüència fàctica la distància que podia haver entre l’acusat i els agents, la major o menor força empleada en el llançament, desconeixent si va arribar a colpejar o no els agents.

Tampoc es descriuen les característiques del pot llençat per l’acusat, a l’objecte de valorar si es tracta d’un objecte contundent o perillós. «La reacció, en els termes analitzat a la sentència d’instància –la del Jutjat del Penal– s’emmarca dins d’un episodi més complex, prèvia intervenció policial perquè els convocants de la vaga deposessin la seva actitud i deixessin de tallar la circulació de l’autopista».