Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alcanar es prepara per a l’arribada de les esperades Festes Quinquennals

Els veïns ultimen els ornaments, catifes i altars que guarniran els carrers i places d’aquest municipi del Montsià

J. JOAQUIM BUJ

Whatsapp
Imatge d’arxiu del procés d’elaboració de la catifa de Quinquennals. FOTO: ASSOCIACIÓ CULTURAL I VEÏNAL LO RAFAL

Imatge d’arxiu del procés d’elaboració de la catifa de Quinquennals. FOTO: ASSOCIACIÓ CULTURAL I VEÏNAL LO RAFAL

Dins les Jornades europees de Patrimoni 2019, la sortida a peu des de l’ermita del Remei a Alcanar, ahir a la tarda, amb l’explicació dels orígens de les Quinquennals era el preludi dels actes que comencen el dia 2 d’octubre.

Les primeres Quinquennals es van celebrar el 1944. Cinc anys abans, mossèn Federico Domingo, va proposar celebrar cada cinc anys unes festes en honor a la Verge en què es baixés la imatge per recórrer els carrers d’Alcanar i les Cases. Era la ‘promesa’ de les Festes Quinquennals d’Alcanar.

La guia de la ruta, Helena Fibla, explica que «25 anys després, en comprovar-se que no hi havia cap document escrit d’aquell esdeveniment històric, l’Ajuntament convocà un ple i aixecà acta de com van passar els fets, ja que encara hi havia molts de testimonis». L’any 1989 es van celebrar amb les Desenes Festes Quinquennals i el 50è Aniversari de la promesa. El rector mossèn Joan Ferrer va adreçar als presents unes sentides paraules enaltint la fidelitat dels canareus i les canareves en el compliment de la promesa.

Aquesta fidelitat es manté els anys acabats en 4 i en 9 quan els veïns dels carrers i places del poble es reuneixen per a pensar quins seran els ornaments, com es faran les catifes i l’altar corresponent a cada sector. El poble es divideix en nou sectors, un és les Cases, i cada dia de la novena s’engalana i fan catifes els carrers del sector que toca. Cada sector té un altar espectacular on està la Mare de Déu del Remei fins l’hora de la processó, és una manera d’implicar o afectar bona part de la ciutadania.

Fins i tot en sectors on hi ha pocs veïns, s’impliquen els del sector del costat, com és el cas d’Helena Fibla, que «també he col·laborat en l’altar del carrer de Sant Miquel, ja que està molt a prop del meu carrer. A la zona on està aquest altar hi ha poca gent i he anat a ajudar». El dissenyador d’aquest altar, Josep Vicent Sancho, destaca que «les veïnes del carrer s’hi han implicat en un dels altars més complicats».

El vessant social permet que la festa segueixi, «intento que siguen els mateixos veïns els que acaben realitzant els dissenys que m’encomanen. Quan els representants d’un carrer que hem dissenyat i elaborat al nostre taller en edicions anteriors, em diuen que aquest any volen encarregar-se ells de confeccionar els ornaments m’omple d’orgull. Vol dir que han après la filosofia de la festa: compartir, col·laborar, fer la xerrada o felicitar l’aniversari d’aquella persona a la qual igual feia cinc anys que no veïem», emfatitza Sancho.

Al parer dels caps de carrer i dissenyadors, l’esperit és aquesta ‘festa prèvia’, que implica reunir-se, pensar, prendre decisions, treballar en equip, etc.

El paper dels forans

Mari Carmen Guillen, amb arrels familiars a Alcanar però resident a Badalona, recorda que «al maig la gent ja començava amb els preparatius, en acabar de sopar, tots els veïns sortíem al carrer amb les cadires de vímet i unes caixes de cartró enormes on anàvem posant totes les flors que acabàvem».

En aquells anys, passessis pel carrer que passessis, veïes tothom treballant al carrer pels preparatius. Ara tot això ja ha quedat enrere, «molta gent ja s’ha fet gran i d’altra ja no està entre nosaltres, els més joves no tenen el mateix esperit que tenien les seves àvies». Tot i això, Mari Carmen s’ha implicat com la que més i ha dissenyat els ornaments del seu carrer, «he dedicat uns set mesos a fer la decoració, les veïnes m’ho han posat fàcil des del primer moment. També ajuda que jo sigui artista plàstica i que em dediqui a fer artesania», afirma.

Molta feina i poc temps

La feina prèvia porta de cap diversos professionals de poble, entre ells els pintors. El president del gremi local, Antonio Castro, comenta que «s’ha acumulat molta feina durant els mesos d’agost i setembre, l’ideal seria començar al gener i, per suposat, anar-se repartint el pintar la façana al llarg dels cinc anys, no a última hora». L’increment de treball també ha vingut motivat perquè s’han pintat moltes més façanes que en Quinquennals anteriors, «això és important de cara al municipi perquè es veu més net i llueix molt més», diu Castro.

L’Ajuntament d’Alcanar col·labora oferint bonificacions en els permisos per a pintar la casa o reformar façanes i, a més, enguany, per primera vegada, ajuda econòmicament en l’elaboració dels altars.

Temas

Comentarios

Lea También