Más de Ebre

Alerten que la cabra salvatge surt fora de la Reserva a buscar aliment

Comuniquen que l'hàbitat natural de la cabra, el Port, cada vegada s'està espessint més de vegetació

M. Pallás

Whatsapp
Un exemplar de cabra salvatge de les Terres de l´Ebre amb una gran cornamenta enmig del bosc, al Port. FOTO: JOAN REVILLAS

Un exemplar de cabra salvatge de les Terres de l´Ebre amb una gran cornamenta enmig del bosc, al Port. FOTO: JOAN REVILLAS

L’hàbitat natural de la cabra salvatge de les Terres de l’Ebre, el massís del Port, sembla que cada vegada s’està tancant i espessant amb més vegetació, de forma que l’animal acaba sortint de la Reserva de Caça a buscar aliment. Aquest seria el principal problema que ha abordat i comunicat la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit (amb representants de Catalunya, l’Aragó i Comunitat Valenciana), que va reunir-se fa uns dies a Roquetes.

El subdirector General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, Jordi Ruiz, expressa al Diari que «la disponibilitat de l’aliment de la cabra ha canviat en les últimes dècades. El paisatge dels anys 80, quan vam assolir el màxim de densitat de cabres, era més obert, amb més pastura. Ara tenim més bosc i menys pastura i a les cabres els costa més trobar l’aliment, per això el busquen fora».La tendència serà que cada cop la cabra surte més de la Reserva.

Així doncs, tal com apunta Ruiz, caldria fer algunes actuacions de gestió per recuperar l’hàbitat de la cabra i evitar així la seua sortida de la Reserva (que podria causar conflictes amb els pagesos) i alhora augmentar el nombre d’exemplars.

Malgrat aquesta problemàtica, Ruiz afirma que la cabra no té cap perill com a espècie. De fet, l’evolució de la sarna, la malaltia parasitària que ha afectat alguns exemplars de cabra salvatge del Port en els últims temps, s’ha estabilitzat.

El subdirector comunica que ara per ara hi hauria 2718 cabres comptabilitzades. «Però com que no hem censat tota la reserva, podem estimar la població total en 3.100 cabres». De les censades, 354 van ser cabrits de l’any. Aquestes xifres representen una disminució de la població d’un 8%.

Però tot i això, la davallada real hauria de situar-se en un 6%, ja que un terç del 8% serien exemplars abatuts precisament dins del pla de lluita contra la sarna.

«La població de la cabra salvatge ha anat baixant de forma progressiva. No ens agrada, volem més estabilitat sempre. Però no és una baixada anormal, podríem dir», explica Ruiz. «L’últim any vam caçar-ne més precisament perquè la sarna no entrés a la Reserva».

En concret, el 2016 es van capturar 109 cabres dins del Pla d’aprofitament i unes 80 per efecte de la sarna o per disminució de densitat en zona de sarna. No obstant, Ruiz insisteix que la sarna no explica aquesta davallada, ja que dins de la Reserva la malatia «ha tingut una incidència molt baixa».

El subdirector apunta així cap a factors com l’entorn natural cada cop amb menys pastura i un estiu passat molt sec, tot i que no va influir en el nombre de cabrits nascuts.

A partir d’aquest cens s’establirà el pla d’aprofitament cinegètic de la Reserva de Caça, ja que es tracta d’una modalitat de caça major estrictament regulada i controlada. Pels trofeus de major cornamenta es poden pagar fins a 10.000.

«Fa 20 anys teníem més de 6.000 cabres. Les femelles tenien més cabrits i les cabres feien els trofeus més joves. La facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer un estudi exhaustiu i es demostrava que al llarg dels anys les cabres cada cop crien menys i hi ha menys trofeus», conclou el subdirector.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También