Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Andreu Caralt: 'Els biberons van perdre la seva joventut'

El periodista i expert en memòria històrica Andreu Caralt publica un llibre sobre la lleva del Biberó

Marina Pallás

Whatsapp
Andreu Caralt durant l’acte d’homenatge als biberons a Pàndols, aquest dimarts. Foto: Joan Revillas

Andreu Caralt durant l’acte d’homenatge als biberons a Pàndols, aquest dimarts. Foto: Joan Revillas

El periodista i expert en memòria històrica Andreu Caralt acaba de publicar ‘3.669 biberons: història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41’. El llibre forma part d’una col·lecció de llibres sobre la història d’entitats de memòria de Catalunya promoguda per la Generalitat, per la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans. El llibre va presentar-se aquest dimarts a la Cota 705 de la serra de Pàndols. 

- Fa anys que estudia els biberons?
- Conec els supervivents de la Lleva del Biberó, sobretot, per la meva professió de periodista al Diari de Tarragona. He cobert molts homenatges que anualment s’han anat celebrant a la serra de Pàndols organitzats per l’agrupació de supervivents. He pogut entrevistar-los i conèixer el seu periple vital. Amb el pas dels anys, amb la creació d’un diari digital de memòria històrica i d’una empresa de turisme de memòria, he aprofundit en aquest coneixement adquirint nova documentació i realitzant entrevistes extenses.

- Per què té aquest interès?
- Els biberons van patir la tragèdia de participar en una Guerra Civil com la resta de lleves mobilitzades pels dos bàndols enfrontats amb l’agreujant que els biberons de la lleva de 1941 tenien entre 17 i 18 anys, eren uns adolescents la gran majoria obligats a lluitar al front quan per raons d’edat no hi haurien d’haver anat. En la seva gran majoria van lluitar als fronts del Segre i de l’Ebre, fet que augmentava el meu interès ja que és la zona on resideixo. Després, molts d’ells van passar per camps de concentració, batallons de treballadors i els va tocar fer un etern servei militar de fins a tres anys amb l’exèrcit franquista. Van patir molt, en múltiples ocasions han explicat que van perdre la seva joventut.

- Per què 3.669 biberons?
- El llibre porta aquest títol perquè és el nombre total de biberons que es van afiliar a l’agrupació. Com a dada curiosa, els dos últims es van afiliar l’any 2013 quan l’agrupació acumulava més de 30 anys d’activitat. El títol és un homenatge a tots ells perquè plegats van aconseguir crear una gran família.

- Què conté el llibre?
- El llibre està dividit en 20 capítols. Tracta la mobilització de la lleva, el seu historial bèl·lic, el naixement de l’Agrupació el 1982, el seu creixement, etapa de maduresa i anys finals quan per raons d’edat cada cop eren menys. Les grans fites de l’Agrupació han estat les seves trobades anuals, el monument del Dau de la Pau a la Cota 705 de la serra de Pàndols, la tomba ossari de Camarasa o els pelegrinatges a Montserrat. 

- Ha sigut difícil escollir l’enfocament? 
- L’encàrrec era explicar la història de l’Agrupació i es va optar per un enfocament cronològic. Hi ha projectes que han assolit tanta importància en la vida de l’Agrupació que mereixen capítols específics, com el monument de la Cota 705 o la tomba ossari de Camarasa. La principal dificultat ha estat la d’obtenir la bibliografia existent i buidar l’arxiu inèdit de l’Agrupació dipositat a l’Arxiu Nacional de Sant Cugat del Vallès.

- Quants biberons viuen actualment?
- Els membres de la Lleva del Biberó 41 van néixer l’any 1920. Van ser mobilitzats la gran majoria l’abril de 1938 per l’exèrcit republicà. Altres membres de la lleva residents a zones catalanes ocupades per l’exèrcit franquista van ser mobilitzats en aquest bàndol. Altres biberons van ser declarats inútils, altres no es van presentar i es van emboscar, i altres es van presentar voluntaris abans de la seva mobilització. L’últim recompte data de l’última assemblea general celebrada per l’Agrupació l’octubre de 2014. Dels 3.669 biberons inscrits –segur que n’hi ha que no estan inscrits–, es tenia la certesa que 263 eren vius i que un mínim de 2.129 havien mort. La xifra de supervivents en els últims anys ha disminuït. L’últim president de l’entitat, per exemple, Pere Godall, va morir fa pocs mesos.

- Deu ser molt dur entrevistar-los.
- Tots els biberons que he conegut volen explicar les seves vivències, segurament n’hi ha d’altres com molts altres combatents que no ho han volgut fer o que ningú els ho ha preguntat. S’emocionen molt, són sempre vivències extraordinàries amb relació a les d’una persona en època de pau. No és estrany veure llàgrimes o llargs silencis, que s’han de respectar.

- Què és el més impactant que li han explicat mai?
- El biberó Juan Guasch va oferir un parlament molt emotiu el 25 de juliol de 2013 a la Cota 705 on recordava com morien companys seus al front davant seu per falta d’assistència sanitària i cridaven ‘Mare, mare!’ Com els biberons per hidratar-se havien, a vegades, de beure’s els seus propis orins a la Bossa de Faió-Mequinensa o com el biberó Pere Godall presenciava l’afusellament sumari de dos companys de l’exèrcit republicà per un intent de deserció del propi bàndol.

- Què podem fer per no oblidar-los?
- De feina, se’n pot fer molta. Aquesta col·lecció de llibres d’entitats de memòria, per exemple, és molt important per reconèixer la valuosa tasca realitzada en pro de la recuperació de la memòria. A les escoles hi ha molt camí per recórrer, es poden crear o ampliar els bancs audiovisuals existents per recollir el testimoni dels pocs supervivents encara vius, senyalitzar i adequar més espais històrics o convocar beques d’estudi, entre altres.

Temas

Comentarios

Lea También