Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Anna Brull: ‘Aquest premi m’ha arribat com un regal’

Entrevista a la mezzosoprano de l'Ampolla que ha guanyat el guardó a la millor cantant revelació dels premis del Teatre Musical d'Àustria

Marina Pallás

Whatsapp
Anna Brull en una imatge recent. Foto: Cedida

Anna Brull en una imatge recent. Foto: Cedida

Anna Brull (L’Ampolla, 1987)  va començar de petita a estudiar piano i clarinet al Conservatori de Música de Tortosa, després va passar per l’ESMUC on va estudiar pedagogia del cant i va acabant formant-se com a mezzosoprano a Brussel·les (Bèlgica) i Lecce (Itàlia). Fa quatre anys va tenir l’oportunitat de representar els seus primers papers d’òpera com a cantant professional, primer a Itàlia i posteriorment a Alemanya, França i Àustria. Fa uns dies va rebre el guardó a la millor cantant revelació als Österreichischer Musiktheaterpreis  (premis del Teatre Musical d’Àustria). Brull és la primera catalana i espanyola en aconseguir-ho, i això suposarà de ben segur un punt d’inflexió en la seua trajectòria professional. La mezzosoprano de l’Ampolla ha estat premiada pel seu paper, interpretat a la temporada 2015/2016, de Rosina, la protagonista femenina d’El barber de Sevilla, una de les òperes més famoses de Gioachino Rossini i produïda pel Teatre de Graz, la segona òpera més important d’Àustria, on Brull treballa actualment com a membre de la plantilla fixa.

- Acabes de rebre el guardó als premis del Teatre Musical d’Àustria a la millor cantant revelació d’òpera. Enhorabona, ets l’única espanyola en aconseguir aquesta fita. Com et sents i com has viscut aquesta experiència?
- Estic molt agraïda, és una sort molt gran rebre aquest premi. De veritat que no m’ho esperava. Aquest premi m’ha arribat com un regal. L’he rebut pel paper de Rosina, la protagonista d’El barber de Sevilla de Gioachino Rossini, que vaig cantar durant la temporada 2015-2016 amb el Teatre de Graz, la segona òpera més important d’Àustria. Aquest paper, que era el protagonista femení, el vaig gaudir molt. El cert és que ha sigut el meu primer paper tan important, i que m’hagin donat el premi quan només he fet aquest ha sigut molt emotiu per a mi. Crec que el Teatre va creure molt en mi en el moment d’assignar-me’l. 

- Era un paper de molta responsabilitat.
- Estava tot sola a l’escenari, no tenia ningú que em pogués substituir. Com a solista havia d’aguantar molt. Però l’Isaac Galán, que feia del barber, de Fígaro, va ser un molt bon company de feina. I és de Saragossa.

- Com es converteix una noia d’un poble de les Terres de l’Ebre, de l’Ampolla, en una cantant d’òpera reconeguda a Viena, que és una de les capitals internacionals de l’òpera i la música clàssica per excel·lència?
- Sempre he tingut molt clar que volia dedicar-me a la música, tot i que a la meua família no hi havia cap músic. Vaig començar amb el piano al Conservatori de Tortosa. Després vaig decidir estudiar el batxillerat nocturn a Tortosa. No podia fer classes al matí i estudiar música només a la tarda. Així podia tocar el piano més hores al dia. Tenia clar que volia acabar els meus estudis i fer també la selectivitat per si no em podia dedicar a la música després, no tancar-me portes. En acabar, vaig estudiar pedagogia del cant a l’ESMUC. També vaig tenir la sort de conèixer una gran pianista que vivia a l’Ampolla i podia estudiar piano amb ella. Es diu Edith Fischer, i dins del món del piano solista és molt important. Des que jo tenia 14 anys que anava a Suïssa amb ella i aprenia. En realitat, va ser ella qui va parlar amb els meus pares.

- I com vas introduir-te després en el món del cant i en l’òpera?
- Vaig començar als 19 anys, que és força tard. Va arribar com sense decidir-ho... Però el fet d’haver estudiat piano em va ajudar moltíssim en la meua trajectòria i va contribuir que fos més autònoma. La disciplina és la mateixa, jo sols vaig canviar d’instrument, del piano a la veu. El cant té el poder de la paraula, i el que sento amb el cant és que crec que puc arribar al públic d’una forma com més directa. I això m’agrada molt. 

- Deu ser molt difícil cantar en una llengua que no és la teua, especialment en l’òpera, on els diàlegs són molt importants.
- Per respecte professional, intento aprendre les llengües que canto. És per la meua faena. Parlo sis idiomes: català, castellà, francès, anglès, italià i alemany. De rus, per exemple, no en canto. És com quan llegeixes una obra de Lope de Vega, sempre hi haurà paraules o frases que no acabes d’entendre del tot, però més o menys has de saber què està passant o què t’està responent l’altre personatge. Crec que entendre la llengua et facilita molt la resta de la faena i és important per a mi saber què estic expressant i dient.

- Tens previst actuar a les Terres de l’Ebre i que la gent et puga conèixer des del mateix territori?
- De moment, la veritat és que a tot Espanya només he actuat a les Terres de l’Ebre. I ho dic orgullosa! Ho he fet al Certamen de Música Clàssica i Popular Eloi Mestre de l’Ampolla, en diverses ocasions, com l’estiu passat. Ara per ara, aquest estiu no tinc previst cantar en el certamen de l’Ampolla. Però sé que als del meu poble els agrada molt que vingue i que tinc tot el seu suport.

Temas

Comentarios

Lea También