'Campanya pels Sediments' reclama una llei europea

La ‘Campanya pels Sediments’ continua el seu treball per aconseguir una gestió integral de la Conca de l’Ebre, perseguint actualment la implantació d’una normativa europea. El seu portaveu, Josep Joan Segarra, parla sobre el conveni del Danubi, un precedent que indica que es podria arribar a una majoria suficient per crear una norma en l’àmbit europeu sobre els sediments. El conveni del Danubi demostra que la gestió correcta dels sediments és efectiva per a la millora dels deltes i pot ser, per tant, un referent per a una llei comunitària.

Ahir, dijous, la ‘Campanya’ va presentar el documental ‘SEDiMENTS’, una peça que recull el treball realitzat durant els tres anys que porten actius, i que servia per obrir un debat sobre el model de gestió que podria ser més eficaç per tractar la problemàtica dels sediments. Un debat entre experts de la UNED, la Comunitat de Regants de l’Esquerra, l’ACA, la CHE, l’IDECE i la Fundació Duran Martí. D’aquesta manera, Segarra assegurava que necessiten la implicació de tècnics, investigadors i experts per tirar endavant el seu objectiu.

La ‘Campanya pels Sediments’ es va presentar fa més de tres anys, amb l’objectiu d’aconseguir una normativa que regulés la gestió dels sediments del riu, davant la gran preocupació al voltant de la regressió del delta de l’Ebre. Van començar amb la presentació de mocions als ajuntaments, fins a arribar a l’àmbit europeu.

Segarra parla actualment sobre el mal ús que es fa de les comportes de fons dels embassaments, en el cas de Riba-roja i Mequinensa. Assegura que, tot i no haver-hi una normativa sobre els sediments, sí que n’hi ha sobre seguretat, i no s’està complint. «Haurien d’obrir les comportes i no les obren. Si ho fessin, els sediments correrien molt més». D’aquesta manera, deixar clar que imatges com les de l’última riuada no han de confondre, ja que haurien d’arribar molts més sediments dels que arriben.

En aquesta mateixa línia d’investigació per a la preservació del delta de l’Ebre, Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat d’Aigües de l’ACA, afirma que a través de la comptabilització que han realitzat dels sediments de l’Ebre s’ha demostrat que existeix un dèficit important, ja que baixen aproximadament unes 200.000 tones, quan, per anar bé, haurien de ser 1.300.000 tones. De la mateixa manera, s’ha registrat que als embassaments n’arriben 2.000.000; per tant, al tram final del riu hauria d’arribar-ne una bona part. 

Altres propostes
D’altra banda, Rafael Romeo, enginyer de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) al tram final de l’Ebre, creu que la solució no recau en obrir les comportes de fons dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa, assegurant que «allí només hi ha una part dels sediments, i no tots són mobilitzables». 

Afegeix també que buidar els embassaments pot «generar més problemes que beneficis». Romeo assegura que hi ha altres propostes per preservar el Delta que s’han de valorar, com ara les barreres salines, els dics de protecció o la regeneració de la costa, entre d’altres.