Clam al territori per un model energètic més 'just i sostenible'

Sota el lema «Lo territori diu prou. Renovables sí, però no així», més de tres-centes persones van manifestar-se ahir pels carrers de Gandesa per reclamar un altre model energètic al territori i contra la «massificació» eòlica que pateix la comarca.

Durant aquest cap de setmana diverses entitats ecologistes i associacions civils s’han mobilitzat contra les macroinstal·lacions d’energies renovables al territori català. A la demarcació ho han fet a Gandesa, Reus i Falset.

La concentració d’ahir a la capital terraltina va ser organitzada per les entitats Terra Alta Viva, Trenquem l’Ametlló, GEPEC-EdC, Salvem lo Montsià, STOP Vandellòs II, FAAV (Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns) i Vipte (Voluntaris i Participació de les Terres de l’Ebre), amb el suport d’AMEVESABA (Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara) i Defensem Fullola.

 Les entitats esmentades van mobilitzar-se per demanar la derogació del Decret Llei 16/2019. «Avui estem aquí per lluitar contra la llei d’implantació d’energies renovables, que creiem que no és la correcta. Demanem la derogació d’aquesta llei, i que els projectes que ja han passat per la Ponència Ambiental siguen eliminats», explicava Marta Martínez, membre de Terra Alta Viva. «El decret el que ha de fer és tenir unes premisses de rang reals per estipular què es massificació eòlica, quan s’ha de protegir el patrimoni... Ja que ara té uns barems molt amples i les Ponències no defensen el patrimoni».

Actualment hi ha cinc projectes aprovats a la Terra Alta (pendents de l’estudi d’impacte ambiental), però «cada mes entra un projecte nou», segons l’entitat. Tot plegat, configurant un paisatge industrial «que no és viable per al model de desenvolupament econòmic de la comarca, basat en el turisme sostenible i el paisatge. Són projectes molt grans».

«Des que va començar el decret, tenim 104 informes, dels quals 62 eren a les Terres de l’Ebre o zones properes. Demanem que el govern català derogue el decret per corregir aquest model d’implantació. Cal una visió global i interdisciplinar», explicava també per la seua banda Ximo Estellé de GEPEC-EdC.

Les protestes a la resta del territori català han estat coordinades per la Xarxa per la Sobirania Energètica i la Xarxa d’Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa. «Creiem que aquests projectes no revitalitzen el territori. No han contribuït a revertir el despoblament ni ha suposat millores econòmiques», valora Irene González, de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

A Reus també va haver una concentració a les 12 hores, a la Plaça Prim, organitzada per GEPEC-EdC i Unió de Pagesos, amb el suport de la Plataforma Territori Sostenible del Camp i  Xarxa Sud.  Els ecologistes van reclamar la paralització immediata de la tramitació de tots els projectes de renovables, excepte dels d’autoconsum i els d’iniciativa pública o privada que es basin en la sostenibilitat. També van demanar que els nous projectes s’ubiquin tant en zones industrials, per no «trinxar» més els espais naturals i agrícoles, com en zones periurbanes degradades. 

Així mateix al Priorat va celebrar-se una concentració a les 18 hores al Camp de Futbol Vell de Falset. Van organitzar l’acte diverses administracions locals, empreses, organitzacions i entitats de la societat civil de la comarca del Priorat.

El conseller Calvet es pronuncia
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Clavet, s’ha obert a modificar el decret d’energies renovables. En primer lloc, per clarificar els criteris pels quals es descarten els projectes per tal que els promotors els coneguin i s’eviti així un «allau» de propostes que acaben descartades i que «neguitegen» el territori. També es vol que les associacions municipalistes entrin a la ponència que avalua els projectes, per donar especialment suport als micropobles. Amb tot, Calvet ha insistit en la defensa de la ponència com a instrument per destriar els projectes viables. Ha afegit que a través d’aquesta s’analitza des de diversos àmbits per garantir que les propostes que s’acaben autoritzant respecten el paisatge i el territori.