Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Comença el trasllat d'un mol·lusc protegit de la badia dels Alfacs per fer la línia elèctrica submarina del Trabucador

L'estesa de quatre quilòmetres i mig de cablejat començarà en dos setmanes mitjançant un mecanisme de succió
Whatsapp
Comença el trasllat d'un mol·lusc protegit de la badia dels Alfacs per fer la línia elèctrica submarina del Trabucador

Comença el trasllat d'un mol·lusc protegit de la badia dels Alfacs per fer la línia elèctrica submarina del Trabucador

Sant Carles de la Ràpita (ACN).- Les obres per instal·lar una línia elèctrica submarina a la barra del Trabucador al delta de l'Ebre han entrat en una de les fases més complexes. Es tracta del trasllat d'unes nacres 'Pinna nobilis', un mol·lusc catalogat com a espècie de protecció estricte i vulnerable. Els treballs els està fent un equip de cinc biòlegs bussejadors que s'encarreguen de trasplantar els mol·luscs uns metres més enllà de la badia dels Alfacs perquè no es vegin afectats pel traçat de la línia. Està previst que es retiren unes 200 nacres. Un cop acabi el trasllat, s'iniciaran els treballs de l'estesa de de cablejat subterrani mitjançant un mecanisme de succió, del que serà la primera línia submarina de Catalunya.

El transplantament de les nacres que hi ha al llarg del recorregut on es col·locarà la línia submarina de la badia dels Alfacs es farà en àrees molt properes a les actuals, només uns metres més enllà a un o altre costat del traçat de la línia, i en zones que han estat prèviament seleccionades, balisades i georeferenciades amb GPS. Aquesta tècnica la duu a terme un equip de cinc biòlegs bussejadors de l'empresa Mediterraneo Servicios Marinos. El responsable de l'actuació, Javier Martín, ha explicat que es transplantaran unes 200 nacres, una mica menys de les que es pensaven.

Aquests treballs duraran unes dos setmanes i es fan amb molta cura, amb moviments suaus endavant i enrere, en el mateix pla d'orientació de les valves, per desarrelar-les i conservar les restes de les closques i pedres associades. A més, es mesuren amb paràmetre biomètrics cada exemplar i s'agrupen en caixes especials amb el fons i les pares de goma espuma, per poder-los transportar amb seguretat fins a la zona de recepció, que es limita mitjançant balises. Un cop allà, s'introdueixen al substrat amb l'ajuda de moviments similars als realitzats en la seva extracció fins assolir una profunditat d'enterrament com a mínim igual a l'original.

Cada nacra es mesura de nou quan es replantada i es reforça la seva posició amb piquetes o corretges perquè es mantinguin en la mateixa posició mentre segreguen nous bissus. Un cop s'acabin aquests treballs es farà un seguiment per comprovar l'efectivitat i l'èxit de l'actuació visitant la zona en tres mesos, mig any i un any per censar el nombre d'individus i determinar l'estat de la parcel·la.

Aquesta fase de l'obra, la més delicada, té un cost de 100.000 euros i també inclou mesures perquè el soterrament del cable tingui el menor impacte possible en la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa, una alga marina catalogada com a espècies d'especial interès per la legislació estatal i autonòmica. A més, tal com ha explicat Martín, es faran estudis de terbolesa de les aigües a la zona de les muscleres abans, durant i després dels treballs de soterrament del cablejat, tal com preveu el pla ambiental del projecte.

 

Primera línia elèctrica submarina de Catalunya

Un cop acabin aquests treballs, Endesa iniciarà la connexió i estesa del cable submarí i subterrani que estarà enllestida a principis de novembre. Durant la primera fase de les obres, s'han preparat les infraestructures i les rases on s'ha d'estendre el cablejat. D'una banda, els 290 metres de cablejat subterrani de mitjana tensió a 25 kv que sortirà d'un centre de transformació de les salines i arribarà fins arran de mar, i de l'altra, 350 metres més de cable subterrani de mitjana tensió entre un tram de terra i un altre d'asfaltat a l'oest del canal de Sant Pere fins arribar a un centre de transformació ja existent i que anirà paral·lel a una línia d'alta tensió.

Quan acabin les tasques de protecció de la flora i la fauna del Parc Natural del Delta de l'Ebre, la companyia elèctrica iniciarà la instal·lació dels més de quatre quilòmetres i mig de cablejat submarí entre les dues ribes, que anirà pràcticament en línia recta amb l'excepció d'una part del traçat on hi ha unes muscleres. La instal·lació es farà mitjançant un mecanisme per succió que deixa completament soterrada el que serà la primera línia submarina de Catalunya.

Segons el calendari amb el que treballa Endesa, a finals de novembre es podrien fer les primeres proves de connexió de la línia i, posteriorment, la direcció general de Costes del Ministeri serà l'encarregada de desmantellar l'actual línia de pals de llum de la barra del Trabucador.

Coindicint amb l'inici de la retirada de les nacres, responsables d'Endesa, d'Infosa -empresa que gestiona les Salines-, i del Govern han conegut 'in situ' els treballs amb una visita en vaixell i a les mateixes instal·lacions de les salines. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha destacat que fa més de dotze anys que aquest projecte està sobre la taula i s'ha mostrat satisfet de poder veure com tira endavant. "És un exemple de bona col·laboració institucional i també d'empreses privades", ha destacat. A més, ha subratllat la importància de retornar el paisatge original de la barra del Trabucador sense l'impacte d'una línia elèctrica, en un territori que és Reserva de la Biosfera.

Puig ha coincidit en la visita amb els màxims responsables d'Infosa, el president Feliu Sucarrats i el gerent Joan Sucarrats; amb la directora general d'Endesa a Catalunya, Isabel Buesa; el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès; l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós; el director general d'Energia, Pere Palacín; i el cap del servei Provincial de Costes del govern espanyol, Alfons Fors.

 

Inversió de 800.000 euros

El cost global del projecte és de 800.000 euros, dels quals Infosa n'assumirà la meitat, Endesa un 30% i la Generalitat el 20% restant. Tant les empreses com el Govern han destacat que l'acord permet conjugar els interessos particulars i públics. D'una banda, Infosa podrà disposar d'un subministrament elèctric de qualitat i amb les condicions necessàries per garantir el seu procés industrial. La línia actual està molt malmesa per les llevantades que afecten la fragilitat de la barra del Trabucador i que, durant algunes setmanes de l'any, està totalment inundada pel mar.

Infosa explota les Salines de la Trinitat i és una de les principals productores de sal marina a l'Estat i l'únic de Catalunya. En l'actualitat, produeix 80.000 tones anuals de sal marina anuals que exporta a més de 30 països.

 

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También