Desmantellar el Castor costaria més de 260 milions i cinc anys de treballs

Desmantellar les instal·lacions del fracassat projecte Castor tindria un cost superior als 260 milions d’euros i els treballs s’allargarien durant cinc anys. Així consta en el pla previ que la companyia Enagás va elaborar el mes de febrer del passat 2018 i que es troba sobre la taula del govern espanyol. Malgrat disposar del document, reclamat pel senador de Compromís, Carles Mulet, el Ministeri per la Transició Ecològica no ha deixat de donar llargues a l’encàrrec dels estudis per valorar i executar l’obra. El pla d’Enagás, que s’encarrega de la hibernació i manteniment de les instal·lacions, no preveu retirar la totalitat dels gasoductes terrestres i submarins sinó que aposta per abandonar-los.

El document, inèdit fins aquests moments, demostra que el govern espanyol ha estat sondejant el possible desmantellament del Castor tot i que en un estadi encara força prematur. De fet, els estudis tècnics que la mateixa ministra en funcions, Teresa Ribera, va prometre fa deu mesos per fer-ho possible, teòricament, encara no s’han licitat. Durant els últims mesos, i a preguntes de Compromís, el mateix govern espanyol no ha deixat de repetir que aquest tràmit, posar fi a la hibernació i iniciar el desmantellament, està en mans del consell de ministres i aquest encara no s’ha pronunciat. També ha negat que estigui estudiant donar un ús alternatiu a les instal·lacions.

L’estimació pressupostària que efectuava Enagás fa 20 mesos, concretament 259,92 milions d’euros en total, se situa dins de la forquilla entre els 143,1 milions d’euros que Escal UGS –l’empresa controlada per l’ACS de Florentino Pérez- va haver de preveure en el moment d’obtenir la concessió l’any 2008 i els 300 milions que podia acabar costant si hagués consumit el període d’explotació màxim de 50 anys previst, per l’encariment de la vida.

Segons la Llei d’Hidrocarburs en vigor, el concessionària tenia l’obligació prèvia d’aprovar un pla de desmantellament i abandonament de les instal·lacions per executar-lo al final de la seva vida útil partint d’aquesta garantia financera. Escal UGS, però, no va elaborar ni el pla ni va fer efectiva dotació. A finals de 2014, les instal·lacions van acabar revertint a l’Estat. Malgrat això, en el seu article 29, la mateixa norma recorda que, en cas d’anul·lació o extinció de la concessió i revertides les instal·lacions a l’Estat, l’administració «podrà exigir» al titular el desmantellament. De moment, però, el govern espanyol, immers en una batalla legal pel finançament de la indemnització de 1.350 milions d’euros a Florentino Pérez i el cost de manteniment a Enagás, encara no ha obert la boca al respecte.

Reaccions

Conegut el cost que podria suposar desmantellar les instal·lacions del projecte Castor, més de 260 milions d’euros, partits polítics com Compromís i entitats socials com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia han exigit al govern espanyol que executi de forma imminent l’obra i en faci pagar el cost íntegre a l’exoncessionària Escal UGS, controlada per l’ACS de Florentino Pérez. El portaveu de la formació al Senat, Carles Mulet, ha anat encara més enllà i ha acusat l’administració estatal de voler perpetuar el negoci d’empreses com Enagás –encarregada d’hibernar i mantenir les instal·lacions- posposant el desmantellament amb el pretext d’un suposat perill sísmic que no s’ha acreditat i a l’espera d’encarregar els estudis necessaris.

Així mateix coincideix el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Evelio Monfort. Per al portaveu la xifra de cinc anys per al desmantellament és excessiva. «Ho estan allargant expressament. Al mar del Nord cada dia se’n tanquen de pous de petroli i no tarden tant de temps, potser un any».

Mulet i Monfort creuen que, mentre aquesta actuació no es produeix, «algú està fent negoci» i recorden que Enagás ha ingressat 33 milions d’euros des de finals de 2014 en la hibernació i el manteniment d’un equipament que no ha de tenir cap utilitat

Cal recordar que des de la hibernació de les instal·lacions, el 2014, ja fa cinc anys, i el segellament provisional dels pous havia de ser renovat al cap de quatre o cinc anys. «A sota hi ha petroli. Imagineu que surt una mica, ens arribaria des de Castelló fins al Delta, seria un desastre... Això s’ha de resoldre ja, immediatament. No podem esperar més», expressa Monfort.

«Podria ser que hagi de sortir algun altre ministre dels ‘hilillos de plastilina’ que surten de la planta marina», ha advertit Monfort. «Volen posar uns nous taps provisionals i gastar uns 40 o 50 milions més? Podria servir per al desmantellament», ha afegit. Montfort insisteix en la necessitat de retirar tota la plataforma.