El Celler Cooperatiu de Gandesa dóna el tret de sortida a l’any del seu centenari

El Celler Cooperatiu de Gandesa compleix avui 100 anys. Per aquest motiu, aquest dilluns es va celebrar al mateix celler tot un esdeveniment que comptava amb la participació de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà.

Acompanyada també, d’autoritats locals, territorials, diferents presidents de les cooperatives agrícoles de la Terra Alta i antics presidents del celler, a qui es va fer un petit homenatge. La història del celler es remunta el 19 de febrer de 1919 es va encarregar la construcció del Sindicato de Cooperación Agrícola de Gandesa a l’arquitecte Cèsar Martinell. Martinell va ser un dels màxims exponents del Modernisme català, al costat d’Antoni Gaudí i de Puig i Cadafalch. 

Cent anys més tard, el celler segueix actiu, mantenint  aquella il·lusió inicial i sumant els esforços de les actuals generacions de socis i sòcies. I és que l’edifici emblemàtic, anomenat popularment «la catedral del vi» encara segueix en peu; imposant i més viu que mai. És una de les set meravelles de Catalunya, i representa la història, la tradició i l’esforç d’un poble i la seva gent; que amb ganes i il·lusió van exportar el seu apreciat producte, aconseguint així, localitzar el seu petit poble al mapa nacional.

Sense pagesos no hi ha aliments
Aquest sentiment d’orgull va ser narrat ahir pels testimonis que van protagonitzar l’acte amb les seves vivències i històries sobre el celler. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, va explicar com els seus avis de Barcelona, van arribar a Gandesa perquè segons un conegut, calien mecànics per a arreglar les màquines del celler, l’any 1929. És així com neixen tres generacions de mecànics, dedicats al celler i són justament aquests els orígens de la seva família al poble de Gandesa.

Tots els parlaments van fer referència al gran paper dels pagesos i pageses, Pere Bové, president del Celler Cooperatiu, va recalcar: «cal donar les gràcies als pagesos que són l’ànima d’aquesta casa, poques vegades se’ls atorga el seu reconeixement i sense ells avui no estaríem aquí». Importància que també els ho va donar la consellera, Teresa Jordà: «només lluitant es pot aconseguir un futur millor i ells són un exemple d’aquesta persistència». Jordà també va anunciar la seva ja mítica frase de «sense pagesos no hi ha aliments».

La consellera, a més a més, va dedicar part del seu discurs a lloar el cooperativisme: «el republicanisme té els seus orígens en el cooperativisme, model econòmic que des de la conselleria defensem». Sobre les cooperatives afegia que «no monopolitzen els llocs de treballs sinó que fomenta la seva creació, maximitza els beneficis econòmics i també els socials». 

El  discurs de Jordà va acabar amb una reivindicació política sobre la situació actual: «tots nosaltres som protagonistes d’un moment històric, perquè  som una generació obligada a assolir uns reptes». Jordà continuava: «un dels reptes que tenim actualment és aconseguir la justícia social i la llibertat política del país». 

Nou disseny de l’embotellament
Tota una festa dedicada al vi i  acompanyada per un menú especial preparat per restauradors de Gandesa, amb productes i plats típics de la gastronomia local. Un detall també important de la celebració va ser el tast d’un vi guardat expressament per a l’acte del centenari i que la consellera va tenir l’honor de tastar. 

En aquest context de festa i celebració la cooperativa va desvetllar la forma com s’han gestat els nous vins del centenari -el Puresa Garnatxa Blanca 2016 i el Puresa Carinyena 2015- amb nova etiqueta del dissenyador Francesc Bové inspirada en la forma de les finestres modernistes del celler.

Cent anys de vi, històries de vida
A més a més durant la vetllada es va inaugurar l’exposició ‘Cent anys de vi, històries de vida’. L’exposició proposa un viatge a l’origen de l’edifici, recorda les persones que hi han passat, rememora moments històrics que n’han condicionat el seu funcionament -com per exemple la Batalla de l’Ebre i la postguerra- i explica com ha evolucionat la producció del vi. La mostra incorpora objectes de valor històric  cedits pels mateixos socis. 

Una curiositat de l’exposició és la pàgina del Diari de Tarragona que data del 9 d’agost del 1901. En ella explica: «Escriben en Gandesa que las manchas de filoxéricas que hace tres años se iniciaron en los viñedos de aquel término municipal van tomando proporciones aterradoras». Referint-se, a la plaga de fil·loxera que va colpejar Catalunya al darrer terç de segle XIX. Va ser aquesta gràcies a aquesta epidèmia quan Gandesa va impulsar el cultiu de la vinya, per cobrir el dèficit de vi de les zones afectades. 

La cooperativa també està treballant en la producció d’un documental que explicarà la història del celler a partir de testimonis que hi han treballat. Ahir Gandesa es va vestir de gala per celebrar el vi català i de qualitat, ja que com deien els romans: «Bonum vinum laetificat cor hominis» (un bon vi alegra el cor de l’home).