Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Delta és el lloc idoni per al naixement de tortugues marines

Comença la temporada de cria de l'espècie Caretta caretta a les platges de Catalunya 

Diari de Tarragona

Whatsapp
Una tortugueta repta per la sorra en busca de l'aigua de mar. FOTO: DT

Una tortugueta repta per la sorra en busca de l'aigua de mar. FOTO: DT

En els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya han augmentat de manera significativa, tal com es desprèn del Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta (Caretta caretta) a Catalunya, liderat per experts de les principals Universitats i Centres d’Investigació, i en què la Generalitat participa des del 2015.

Entre d’altres coses, l’estudi vol determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global. Així, la Generalitat ha col·locat els últims 5 anys entre 5 i 9 sensors de temperatura anuals a diverses platges de Catalunya amb gran variabilitat entre elles: des de platges més fredes de l’Alt Empordà fins les més càlides del Delta de l’Ebre o la platja del Torn a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb un tipus de sorra que la fa especialment calenta. Així es podrà determinar la capacitat de les platges de Catalunya per fer viable un niu en relació amb la temperatura de la sorra.

El projecte, a més, preveu recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació i analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.

Es recomana no tocar ni molestar mai una tortuga que sigui a la platja, especialment si és un animal gros, i trucar immediatament al 112 o avisar a través de l’aplicació gratuïta ‘Caretta a la vista’

Finalment, també es realitzaran estudis sanitaris per determinar quines són les patologies que poden afectar les cries, ja que actualment es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, els anys on hi ha més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

El 2020, aquestes actuacions de conservació de la nidificació de la tortuga marina a les platges de Catalunya estan finançades parcialment per dos projectes: el de Gestió i avaluació de la colonització del litoral espanyol per a la nidificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) com a adaptació al canvi climàtic (NIDOS-Caretta), cofinançat per la Fundación Biodiversidad, i el Coordinated monitoring and management of sea turtle nesting activity in the western Mediterranean through MPA (COMING Project), cofinançat per MedPAN.

Més de 10 nius confirmats a Catalunya

Des de l’any 2014 pràcticament cada estiu hi ha hagut algun intent de nidificació i fins i tot nius exitosos. Sobretot, a la zona del Delta de l’Ebre i el Maresme. El primer data del 1990, al Delta de l’Ebre, i l’últim l’any passat a Castelldefels. En total, es calcula que els últims 15 anys haurien nascut més de 500 cries de tortugues.

També s’han registrat fins a set intents de nidificació, de femelles adultes que han arribat a platges amb la intenció de fer niu, però han tornat a l’aigua sense fer-ho, principalment en ser destorbades per persones.

Inici de la temporada reproductora l’1 de juny

Dilluns 1 de juny comença la temporada durant la qual es podrien albirar postes d’aquesta espècie protegida i catalogada com a vulnerable, que s’allarga fins a l’octubre.

Coincideix, així, amb la temporada de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals. A més, sovint aquestes troballes desperten l’interès mediàtic i es fa vital establir un protocol per actuar i sensibilitzar la ciutadania envers un comportament responsable.

Per això, la Generalitat, juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i Vic (UVic), han desenvolupat un protocol de gestió d’episodis de nidificació, dins del grup de treball de tortugues marines coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest pla de gestió recull els principals acords i conclusions que han derivat del grup de treball estatal, adaptant-lo a les característiques de Catalunya.

L’objectiu és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta a Catalunya. Per això, en les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o en cas extrem, la incubació artificial.

FOTO: DT

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 de cada 200 cries que neixen arribarà a la fase adulta).

Precisament, el grup d’experts en tortugues marines que ha desenvolupat l’Estratègia de Conservació de la tortuga marina considera que és important per al coneixement de l’espècie millorar aquestes taxes de supervivència i poder-ne estudiar les primeres fases del cicle de vida, tan mitjançant l’estudi de la seva dispersió un cop alliberades com estudiant les malalties que les puguin afectar, fet que es desconeix completament. A més, això permetrà fer un mostratge no invasiu per a estudis genòmics. Per això, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat autoritza el trasllat de part de la posta a conservació ex-situ, inclòs animals sans, en un nombre que no comprometi la viabilitat del niu.

Campanya de sensibilització

Per augmentar la consciència ciutadana d’aquesta fragilitat i de la importància de no destorbar els animals per facilitar la reproducció d’aquesta espècie protegida, la Generalitat, juntament amb el projecte Caretta a la vista de la Universitat de Vic i diversos ajuntaments van iniciar el 2015 una campanya de sensibilització, amb material divulgatiu per xarxes socials, plafons a les platges i sessions formatives específiques per tal d’incidir en la importància de no tocar ni molestar mai una tortuga que sigui a la platja, especialment si és un animal gros i trucar immediatament al 112.

D’altra banda, atès que una de les principals amenaces per a les tortugues juvenils i adultes és la captura accidental per arts de pesca, des de l’any 2017 la Generalitat manté una estreta col·laboració amb les confraries de pescadors sobretot a la zona del delta de l’Ebre i la Fundació CRAM, per agilitzar el rescat de tortugues en cas de captures, i poder tractar-les ràpidament per maximitzar la seva supervivència davant del perill de descompressió. Aquest projecte ha permès recuperar gairebé 170 tortugues en aquests tres anys.

Temas

Comentarios

Lea También