Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Jutjat seguirà investigant l'autoria d'un foc forestal de 2005 a Riba-roja

Les flames van cremar 671 hectàrees de dos termes municipals i van obligar a desallotjar tres càmpings

Àngel Juanpere

Whatsapp
Zona cremada fa deu anys en l´incendi forestal de Riba-roja d´Ebre, les causes del qual es continuaran investigant. Foto: Joan Revillas

Zona cremada fa deu anys en l´incendi forestal de Riba-roja d´Ebre, les causes del qual es continuaran investigant. Foto: Joan Revillas

L’incendi forestal que fa deu anys va cremar més de 600 hectàrees als termes municipals de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella no té encara sospitós. El 2014, el Jutjat d’Instrucció de Falset va arxivar la causa en determinar que el delicte havia prescrit. Però, després d’un recurs presentat per la Generalitat –al qual es va adherir el fiscal–, l’Audiència li ha donat la raó. Entén que, a causa de la gravetat del foc –es van desallotjar tres càmpings i es va posar en perill la vida de persones–, l’assumpte no ha prescrit, ja que es tracta d’un delicte greu, on el termini de prescripció seria de deu anys.

Al volant de les sis de la tarda del 22 d’agost de 2005 va començar un important incendi forestal al terme municipal de Riba-roja, amb uns minuts de diferència d’un altre a la Pobla de Massaluca.

Unes tres hores després només els separava un quilòmetre, per la qual cosa els bombers van témer que es poguessin ajuntar els dos fronts per culpa del fort vent que bufava, amb la qual cosa la catàstrofe natural era estat incalculable.

En el seu dia es va informar que s’havien desallotjat preventivament una trentena de persones que estaven a tres càmpings i quatre masies per la seva proximitat a la zona cap on es dirigia el foc. A causa d’aquest es va tallar la carretera TV-7411, entre la Pobla de Massaluca i Riba-roja d’Ebre.

El jutge de Falset, en la seva interlocutòria d’arxiu, va apuntar que, si bé inicialment es va entendre que l’incendi investigat va causar greu perill per a la integritat física de les persones, posteriorment, segons un informe del pèrit agrònom designat judicialment es desprèn que, donada la distància en la qual es trobaven els càmpings desallotjats (912 i 1.525 metres) no va existir risc cert per a les persones.

Igualment feia referència al vigilant dels bombers, que tampoc va estar en perill, ja que les columnes de fum de les quals alertà es trobaven la primera a menys de 300 metres de la seva posició i a uns 500 la segona, «existint un error involuntari en l’atestat del cos d’agents rurals, que senyalaven que la distància del focus de l’incendi del vigilant va ser de 50 metres».

D’acord amb això, el jutge instructor entenia que el delicte prescrivia als tres anys. I com que des que va acceptar el cas el 6 de març de 2008 (procedent del Jutjat de Gandesa) fins a la incoació de diligències prèvies el 14 d’abril de 2013 havien passat més de tres anys, ho arxivava.

La interlocutòria de la Secció Segona de l’Audiència Provincial diu que perquè el delicte d’incendi sigui considerar greu només cal que el foc arribi a tenir una dimensió suficient perquè la seva propagació pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones, no sent necessari que hagi un resultat lesiu.

En aquest sentit, recorden els magistrats, l’informe del Cós d’Agents Rurals descriu que la vegetació forestal aquest dia es trobava en unes condicions d’ignició favorables –sequera persistent, vent, probabilitat teòrica d’ignició superior al 40 per cent– i que l’evolució del foc va ser molt ràpida i dominada per la força i direcció del vent, agreujada per una vegetació forestal seca a causa de la llarga sequera.

L’informe també fa constar que l’incendi va posar en perill la vida de les persones i els béns, en haver-se de desallotjar tres càmpings, havent-se de tallar la línia fèrria de la línia Saragossa-Reus, així com la carretera TV-7411.

A més, el vigilant de bombers –es trobava en una torre de guaita a Berrús– va tenir el foc a 50 metres de distància, en una zona densament arbrada, en la qual el foc avançava ràpidament, amb perill per la seva integritat física.

Finalment, el foc va arrasar 671,5 hectàrees –211,2 de les quals estaven incloses en un espai natural–, 656,7 de les quals corresponen al terme municipal de Riba-roja d’Ebre i 14,8 al de la Fatarella.

En el conjunt dels dos incendis –on també s’inclouen les dades del començat pràcticament de forma simultània al terme de la Pobla de Massaluca, es van cremar 787,89 hectàrees, de les quals 374,99 estaven poblades de pi blanc, 365,28 de matollar mediterrani, 93,65 eren zones de conreu i finalment 1,19 era espai urbanitzable.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También