El Parc Natural elabora el cens de les aus que passen l'hivern al delta de l'Ebre

El Parc Natural del delta de l’Ebre ha iniciat el cens d’aus aquàtiques hivernants, concretament el 7 de gener. El recompte, que s’integra dins de L’International Waterbird Census (IWC), té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtids, limícoles, ardeids, fotges, entre d’altres) que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.

El recompte es va iniciar en alguns països als anys seixanta del segle passat i des d’aleshores s’ha anat elaborant una sèrie històrica amb totes les dades recopilades per tal d’identificar les tendències.

El mes de gener és el millor moment per fer el cens, segons explica el tècnic del Parc Natural del delta de l’Ebre responsable del recompte al territori, Toni Curcó. «S’aprofita aquest moment perquè és quan les aus es concentren», explica.

Una quarantena de persones estan duent a terme el cens, entre els quals es troben tècnics del Parc, Agents Rurals i voluntaris d’agrupacions com l’ONG SEO BirdLife o la mateixa Associació de Voluntaris del Parc Natural del delta de l’Ebre. L’equip recorre bona part dels camins del Delta a la recerca de les aus, sempre a una llarga distància d’aquestes, i amb l’ajuda de telescopis, binocles i comptadors, van elaborant el cens.

Tal com explica Curcó, el recompte es desenvolupa en quatre grups de sectors: als arrossars, a les llacunes, al riu i, quan el sol es pon, als dormidors comunals, ja que hi ha aus «que són més fàcils de comptar al lloc on dormen, com passa per exemple amb l’arpella o el martinet blanc».

El nombre d’exemplars que hi ha al Delta depèn de dos factors. Per una banda, afecta la meteorologia dels altres països, especialment la del nord d’Europa. El canvi climàtic pot afectar directament amb el comportament de les aus, ja que si no baixen suficientment les temperatures, no migraran al delta de l’Ebre.

Per altra banda, la capacitat d’acollida del territori és un altre factor decisiu en el nombre d’aus que migraran. En aquest aspecte, és molt important la tranquil·litat i la superfície de zones humides que hi ha.

El 2011 es va implantar al Delta l’assecament hivernal dels arrossars, com a mesura de lluita contra el caragol poma, acció que ha afectat directament al nombre d’aus que s’han desplaçat al territori. «Aquelles espècies que depenen dels arrossars van tenint un nombre més baix», afirma el tècnic.

Si la meteorologia ho permet, està previst acabar el recompte després de quinze dies d’observació. Durant l’estudi també es desenvolupa una cartografia del territori, on s’especifica el percentatge d’arrossars inundats. El 2019 només un 40,6% d’arrossars van ser inundats.