Más de Ebre

El cultiu de carabasses gegants: una afició de primavera a estiu

Un pagès fa créixer a Corbera d’Ebre una carabassa que pesa més de 800 kg

N. Serra

Whatsapp
Josep Maria González, «Poti», ha cultivat la carabassa més pesant de Catalunya.  FOTO: Joan Revillas

Josep Maria González, «Poti», ha cultivat la carabassa més pesant de Catalunya. FOTO: Joan Revillas

Ja ha arribat la tardor i amb ella les fruites i verdures típiques d’aquesta temporada. Un dels productes més distintius és sense dubte la carabassa, i és que ja ens ho diu el refranyer popular que «al setembre carabasses»! El cultiu d’aquest vegetal és molt popular en diferents indrets del món, especialment als Estats Units on durant aquesta època de l’any són molt apreciades com a aliment i decoració, a més de ser protagonistes de concursos on participen exemplars de fins a 1.000 kg. Al país Nord-Americà tenen el seu origen aquests certàmens que en els últims anys s’han anat popularitzant i estenent-se arreu del món. A les Terres de l’Ebre, aquesta afició també ha arribat. Josep Maria González, «Poti», un pagès de Corbera d’Ebre que des de fa vuit anys es dedica a la investigació i cultiu de carabasses gegants, ha presentat enguany un exemplar que pesa 827,5 kg i que porta per nom Joyle en honor als seus fills.

Tot va començar amb un concurs al poble a partir d’una carabassa de 40 kgs. «Arran d’això vaig començar a investigar per internet, a conèixer gent, a participar en fòrums en línia... D’aquesta manera, el primer any vaig fer una carabassa de 250 kg, Després he anat provant amb la llavor de l’any anterior i fent-la cada cop més gran», explica l’agricultor, que afegeix que «es treballa amb el temps per continuar millorant per aconseguir fer les carabasses cada cop més grans», fins a arribar a la xifra de pes d’enguany, quan s’ha convertit en la més pesada de Catalunya aconseguint un nou rècord.

El cultiu de la carabassa dura cinc mesos, d’ençà que es planta a l’abril fins al setembre. «La carabassa creix en 90 dies, és bàsicament un ‘hobbie’ de primavera a estiu», afirma el pagès

Exhibicions, concursos i fires
Després de la seva recollida, què passa amb la carabassa? Habitualment es porten a fires i concursos per tal d’exhibir els exemplars. Gràcies a transports amb remolc o vehicles que normalment portin materials pesants com els utilitzats en obres, es traslladen fins a les zones on tenen lloc els esdeveniments. Aquestes fires se celebren arreu del món i acullen participants de diferents nacionalitats aficionats al conreu de carabasses.

En el cas de la Joyle, a principis de mes, va resultar premiada en la XII Fira Internacional de Carabasses Gegants de Valtierra (Navarra). La carabassa de González va quedar segona per darrere de la cultivada pel navarrès Rubén Mendi, que pesa 1.142 kg. Malauradament, la Covid no ha permès la realització d’altres fires com les celebrades a Solsona o Girona i per tant l’exhibició de les carabasses no es podrà fer, però el vegetal cultivat per González es podrà visitar a Corbera d’Ebre. Després de dos mesos, s’obrirà per «treure les llavors, conservar-ne una part per al següent cultiu i també per donar-ne a qui en vulgui».

Rècords impressionants

El navarrès Rubén Mendi, guanyador de l’última fira internacional de carabasses gegants de Valtierra, té actualment el rècord de la carabassa més pesant de l’Estat Espanyol amb 1.147 kgs. El rècord mundial el manté des de 2017 el granger belga Mathias Willemijns amb un exemplar que pesa 1190,5 kg.

Comentarios

Lea También