El govern ratifica que el segellament de pous del Castor serà immediat

El govern espanyol continua estudiant les possibles responsabilitats jurídiques de l’exconcessionària del Castor, filial de l’empresa ACS de Florentino Pérez, en la fallida del projecte. En el decret d’octubre de 2014 pel qual extingia la concessió i indemnitzava ACS, el govern espanyol es va donar deu anys per poder reclamar.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, així ho explicava ahir a migdia en una visita al delta de l’Ebre, a Riumar (Deltebre). «Desfer 20 anys d’història d’un projecte no és tan senzill quan hi ha tants actors i nivells d’intervenció jurídica al llarg del temps». 

Segons Ribera, l’operació financera amb el BEI (Banc Europeu d’Inversions) amb què es va poder tirar endavant el projecte Castor, explica part de les qüestions que s’estan investigant però dificulta la línia jurídica de recuperació de costos que el propi Tribunal Constitucional ha plantejat. «No tinc una resposta perquè no n’hi ha una de fàcil ni òbvia. Si existís els serveis jurídics ja haurien actuat», afegia la ministra. 

Així mateix Ribera també apuntava que seran els tribunals els que hauran d’acabar resolent les reclamacions dels bancs que van finançar el Castor. Les entitats (Santander, Caixabank i Bankia) reclamen el retorn del crèdit de 1.350 milions d’euros que van aportar per facilitar el tancament del castor i que el govern es va comprometre a tornar en 30 anys. Ribera apunta que els bancs reclamen una despesa que van cobrir amb «accions legítimes». «No hi ha una voluntat clara per part del parlament sobre com resoldre aquestes qüestions i hi estem treballant», apunta. 

La ministra ratificava ahir que el segellament dels pous del magatzem de gas submarí del Castor s’ha de fer de manera immediata, i que es tracta d’una operació «tècnicament complexa però sense risc, si es fa bé». «No té sentit mantenir-lo per ‘per si de cas’ i optem per desmantellar-lo i taponar-lo definitivament». Ara bé, la ministra també apuntava que caldrà veure com es fa el desmantellament de la plataforma marina i les instal·lacions terrestres. «Caldrà veure fins on n’hi ha prou amb el tamponament i de quina manera es poden seqüenciar les fases i es pot fer el procés amb compte. Tenim clar que s’ha de fer el taponament quan abans es pugui el segellament», afegia Ribera.

Estratègia integral per al Delta
En el seu pas pel Delta la ministra va aprofitar per defensar que es necessita una estratègia integral per preservar i protegir el territori. «La pèrdua de la línia de costa posa de manifest que el canvi climàtic és una realitat, però també fins a quin punt treballar bé amb els ecosistemes ajuda a trobar dinàmiques i infraestructures naturals que afavoreixen la resiliència d’aquestes zones», defensa. 

En aquesta línia, Ribera traslladava ahir el compromís del govern espanyol per anar més enllà d’accions parcials (tot i que remarcava que també  són necessàries) i establir una estratègia completa. «Espanya no es pot permetre el luxe de posar en risc un espai tan singular i ric com és el delta de l’Ebre»,